09.01.2014 - 06:00
‘El govern espanyol només té en compte l’estat de dret, tal com marca la constitució, però no té en compte els principis democràtics i això fa que perdi tota legitimitat’ assegura en aquesta entrevista Huw Evans, professor de dret de la Cardiff Metropolitan University. És l’autor del treball d’investigació ‘Law and Legitimacy: The denial of the Catalan Voice’ (consulteu-lo ací) que ha publicat el Centre Maurits Coppieters, lligat a l’Aliança Lliure Europea, on compara la convocatòria dels referèndums escocès i català amb el cas quebequès. Evans està convençut que la legitimitat del sistema polític espanyol es troba amenaçada perquè el govern espanyol s’aferra al text de la constitució i no pas als principis que la sostenen, tal com proposa la sentència del Tribunal Suprem del Canadà, del 1998, sobre la secessió del Quebec. Evans es va començar a interessar pels casos català i quebequès l’any 1998, quan treballava per al govern britànic i es va establir l’assemblea nacional del País de Gal·les després del referèndum de ‘devolution’ del 1997.
—Dieu que l’única semblança entre el cas català i l’escocès és que totes dues nacions pretenen fer un referèndum d’independència el 2014.
—Efectivament, i també dic que la diferència més gran és sens dubte la legalitat de tots dos referèndums. Al Regne Unit no hi ha constitució i el parlament té poder per fer i desfer les lleis. Ben al contrari, la constitució espanyola limita les possibilitats: reconeix Catalunya com a part d’Espanya però alhora restringeix el dret d’escindir-se’n. La llei és per tant completament diferent en cada cas.
—En canvi, dieu que el cas català és més semblant al quebequès precisament en els aspectes legals.
—Sí, el cas del Quebec, que ja ha fet dos referèndums per la independència, s’hi assembla molt més perquè la constitució canadenca, com l’espanyola, no preveu la separació unilateral del Quebec. En canvi, la cort constitucional del Canadà va resoldre l’any 1998 que s’havia de fomentar el referèndum perquè, més enllà del text literal, la constitució es basa en principis fundacionals, com ara l’estat de dret i el de democràcia, que cal que interactuïn. És a dir, va determinar que el fet important era que el sistema polític fos legítim, no tan sols legalment sinó també democràticament.
—I tot plegat com es trasllada al cas català?
—La sentència no diu en cap cas que s’hagi de promoure la independència del Quebec però determina que els ciutadans han de tenir veu, han de poder decidir com volen que sigui el seu futur. Si apliquem això al cas català, s’hauria de poder fer el referèndum. Tot plegat, evidencia que el govern espanyol no respecta el principi de democràcia: només té en compte l’estat de dret tal com marca la constitució, però no té en compte els principis democràtics. Denegant al poble català el dret d’autodeterminació, el govern espanyol vulnera principis universals bàsics com ara la llibertat d’expressió.
—La sentència canadenca, per tant, dictamina que es pot fer el referèndum sense haver de canviar el text constitucional?
—Sí, perquè té en compte els principis en què es basa la constitució, més enllà del text en si: el federalisme, la democràcia, l’estat de dret i els drets de les minories. Si el primer no es aplicable a la constitució espanyola, els altres dos sí que haurien de tenir-se en compte.
—El president Artur Mas repeteix que només tirarà endavant el referèndum dins un marc legal. Segons la sentència canadenca, ho seria el marc espanyol actual?
—I és clar. La sentència sobre el Quebec dictamina que el fet d’organitzar un referèndum en si no és il·legal, ans al contrari. Diu que és una qüestió de principi democràtic i que precisament la democràcia es basa en la garantia de poder escollir. La constitució no pot pesar més que la democràcia.
—Creieu que això que diu aquesta sentència s’hauria d’emprar com a argument per trobar suport internacional al referèndum català?
—Sí, perquè explica exactament que la solució consisteix a trobar l’equilibri entre l’estat de dret vigent i els principis democràtics. Com que l’estat espanyol no el permet, perd tota legitimitat política, que se sosté en l’estat de dret, en aquest cas la constitució, però també en més principis, com ara el democràtic. I el cas britànic serveix per a il·lustrar aquesta qüestió, perquè les ‘devolutions’ de poders, tant a Escòcia com al País de Gal·les, van tenir lloc després d’haver-ho votat la ciutadania mitjançant referèndums.
—Us imagineu el constitucional espanyol fent una sentència en aquesta línia?
—Sí apliqués els mateixos principis que la resolució canadenca, per què no? De fet, penso que aquests són els principis que haurien d’aplicar-se. És evident que en aquests moments el principi de democràcia, que inclou entre més els drets de les minories, no s’aplica a l’estat espanyol. Per tant, ara per ara hi ha una manca de legitimitat del sistema polític.
—Quina diferència hi ha entre el tribunal constitucional del Canadà i el de l’estat espanyol?
—Tots dos són corts constitucionals, no veig que siguin gaire diferents. Ambdós hi són per a defensar sengles constitucions, els drets humans i la democràcia.
—De totes maneres, la sentència només és aplicable al Canadà.
—Sí però serveix perquè els catalans puguin dir: nosaltres també som éssers humans, organitzats de manera democràtica i tenim massa semblances amb els quebequesos per a negligir aquesta sentència!
