09.01.2014 - 06:00
Tot i que no és inèdit, sí que és poc habitual de veure l’illa de Mallorca de Barcelona estant tan nítidament com va captar-la la càmera del meteoròleg Alfons Puertas (arxiu fotogràfic) fa pocs dies. La imatge ha estat molt compartida i comentada per la xarxa i en alguns fòrums ha estat motiu de debat i tot (àdhuc amb una explicació matemàtica de l’autenticitat de la fotografia). Puertas mateix explica a VilaWeb que, si bé fa anys que l’Observatori Fabra té documentades vistes de Mallorca des d’uns quants punts elevats de Barcelona, aquesta ha estat una de les vegades que ell, que fa dotze anys que hi treballa, l’ha captada millor.
Us expliquem quines condicions hi ha d’haver perquè es pugui veure bé Mallorca, que és a gairebé dos-cents quilòmetres de la costa barcelonina, i recollim alguns altres albiraments impressionants, com el Canigó vist des de Marsella.
A trenc d’alba un dia fred i ventós
Mitja hora abans no surti el sol, un dia ventós, després del pas d’un front fred i preferentment a l’hivern. Aquestes són les condicions òptimes per a veure bé Mallorca des d’algun indret elevat de Barcelona. Primer de tot, cal que sigui un dia de bona visibilitat ‘fins a nivell zero’, explica Puertas. Això passa bàsicament els dies de vent, sobretot amb vents eixuts com els de nord, nord-oest i nord-est. ‘Habitualment, després del pas d’un front fred, l’ambient queda net i ventós, i això afavoreix la visibilitat.’
En segon lloc, calen bones condicions lumíniques, és a dir, que hi hagi poca llum, sense que sigui de nit. I això passa a trenc d’alba. És en aquest moment quan ‘és més vistós el contrast del perfil de l’illa amb el fons del cel parcialment il·luminat’. A mesura que va eixint el sol van apareixent capes de color blau que disminueixen el contrast i desdibuixen l’illa, fins que, poc després de l’alba, la vista acaba desapareixent.
L’hivern és la millor època, perquè és quan hi ha humitat baixa i també perquè és quan el sol surt més a prop de l’illa a l’horitzó, i això afavoreix el contrast. Així com s’acosta l’estiu, el sol surt cada vegada més cap al nord, de manera que ofereix menys contrast amb l’illa.
També és important el lloc. Com més amunt, millor, perquè a zero metres és impossible de veure Mallorca. ‘Tècnicament, no hi ha visió directa. A partir d’uns cent metres, es comencen a veure els cims més alts de la serra de Tramuntana, i a mesura que hom se situa en un punt més elevat va veient més l’illa’. Això, és clar, sempre que no fallin la resta de condicions.
I si a unes bones condicions de netedat i lluminositat –que no són gaire habituals– s’hi afegeix una bona càmera en el lloc i el moment idonis, s’acaba capturant una imatge com la que va fer Puertas, o algunes altres que també s’han publicat a la xarxa.
El Pirineu des de Mallorca
Així com des del Tibidabo, el turó de la Rovira, la Mola o punts similars es pot veure Mallorca, la serra de Tramuntana també ofereix vistes extraordinàries de Montserrat, el Montseny i fins i tot el Pirineu. Hi ha d’haver les mateixes condicions, però en aquest cas el moment òptim és el vespre, que és quan es pot obtenir el contrast adequat de la llum amb el perfil orogràfic.
El fotògraf Marcos Molina havia arribat a fotografiar el Pirineu de Mallorca estant. Tot i que el bloc on ho explicava i on havia publicat les imatges ja no és actiu, encara se’n pot veure alguna imatge en aquest enllaç, on hi ha una fotografia seva des de la serra de Tramuntana amb Montserrat en primer pla i la serra del Port del Comte al fons.
Eivissa i Mallorca des del País Valencià
Els albiraments llunyans entre territoris dels Països Catalans es poden completar amb els d’Eivissa i Mallorca des de la costa valenciana. Fa pocs dies, per exemple, membres de l’associació Muntanyeta dels Sants-Acció Ecologista Agró van observar totes dues illes des del Cavall Bernat, a la serra de Corbera. I en aquesta foto de Joel Garcia es pot veure l’eixida del sol sobre Mallorca vista des de la casa refugi del Boixar, a la Tinença de Benifassà.
El Canigó de Marsella estant
Una altra visió que deixa bocabadat és la del Canigó des de Marsella (Occitània). Pels volts del 30 d’octubre i el 10 de febrer, si hi ha bones condicions meteorològiques, com ara una temperatura baixa i una bona visibilitat al golf de Lleó, és possible de veure la silueta del cim català dibuixada davant el sol, tot i la distància de 260 quilòmetres que el separen de la ciutat occitana. En aquest cas, el fenomen s’explica per la refracció atmosfèrica, que fa que vegem el sol tocant l’horitzó arran de mar, per bé realment ja no hi és, sinó que es troba sota l’horitzó i allò que veiem és la seva imatge refractada.
Molta gent puja per aquelles dates al turó de Nostra Senyora de la Garda per observar aquest fenomen, i hi ha webs, com aquesta, que recullen desenes d’imatges del sol ponent-se rere el Canigó. També es poden trobar vídeos que mostren la seqüència sencera, com el següent:
