03.01.2014 - 11:49
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, diu que no ha rebut la carta d’Artur Mas, segons que ha informat a l’ACN el seu portaveu, però ha afegit que tan bon punt la rebi li escriurà una carta de resposta. Tot i que la Generalitat va enviar la missiva el 20 de desembre, a Brussel·les asseguren que no l’han llegida. De fet, diuen que aquestes dues setmanes de Nadal i Cap d’Any a l’executiu comunitari ‘no hi ha hagut activitat’. ‘Sempre contesta la cartes. Molt probablement ho farà ell mateix directament, tot i que també podria encarregar-ho a algun comissari’, ha explicat David Hudson, el portaveu de Barroso.
Per una altra banda, el govern català assegura que ja ha rebut resposta d’uns quants estats europeus, tot i que no n’hi ha cap dels grans, com ara Alemanya, Regne Unit i França. El secretari d’Afers Estrangers, Roger Albinyana, ha explicat a Catalunya Ràdio que tots els estats europeus l’havien rebuda i que no es pretén pas que la contestin.
També ha explicat que l’executiu de Rajoy no s’havia posat en contacte amb la Generalitat després d’aquest nou pas d’internacionalització: ‘Amb mi, ningú no s’hi ha posat en contacte. Ahir vaig llegir un comunicat de l’Oficina Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers en què deien una vegada més que si Catalunya s’independitzava sortiria de la Unió Europea’, ha dit Albinyana.
Catalunya i Espanya emprenen l’ofensiva diplomàtica internacional
Els governs català i espanyol són plenament conscients que una de les claus de l’èxit o el fracàs del procés d’independència està en la implicació, la pressió i el reconeixement de la comunitat internacional. El govern espanyol no para de repetir que la qüestió catalana és un afer intern de l’estat, però tampoc no deixa de pressionar governs i ambaixadors per evitar posicions favorables a la causa catalana.
‘Estic convençut que puc confiar en vostè per impulsar aquest procés pacífic, democràtic, transparent i europeu, amb el qual la majoria del poble català s’ha compromès plenament’, argumenta Mas en la carta enviada el 20 de desembre als cap d’estat europeus, que fa èmfasi en les cinc vies legals que Catalunya identifica per poder dur a terme consulta.
Mas subratlla que la majoria que dóna suport al referèndum sobre la independència el 9 de novembre és el 65% del parlament i detalla el redactat de la pregunta. Així mateix, subratlla que aquesta és la ‘demanda del poble català’, expressada en les eleccions del 25 de novembre, però també en diverses accions populars, en referència a la Via Catalana i la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012.
‘Els catalans volen continuar formant part de la UE i de la zona euro’
A més, la Generalitat ha elaborat un memoràndum de defensa del dret de decidir de Catalunya i Mas l’ha fet arribar als responsables d’Afers Estrangers de quaranta-cinc països del món.
El text, elaborat per la secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, inclou una explicació sobre el suport polític i popular que té la consulta, amb una menció expressa al suport parlamentari i a les accions multitudinàries de la població, com és el cas de la Via catalana.
També deixa clar que l’acompliment de la consulta ‘és una qüestió política i no de legalitat’, perquè no hi ha cap llei espanyola ni catalana que la prohibeixi: ‘No cal res més sinó voluntat política.’
El text fa paleses també les discrepàncies entre els governs català i espanyol: s’hi subratlla la voluntat de diàleg de la Generalitat, que contrasta amb l’actitud dels líders polítics de Madrid, que fins ara ‘no s’han compromès amb la realitat de Catalunya’, i , també, els ‘intents de funcionaris espanyols de soscavar l’autoritat política del president’.
Amb referència a les declaracions sobre una possible sortida de Catalunya de la Unió Europea en cas que assoleixi la independència, el govern assegura que tenen ‘l’objectiu d’espantar els votants que donen suport a la independència’. A la Unió Europea no hi ha precedents de la independència d’un territori, diu el memoràndum, i per tant ‘és fals assegurar que Catalunya deixarà de ser-ne membre’. ‘Fins i tot Espanya té un gran interès que Catalunya formi part de la UE’, diu el text.
‘Els catalans volen continuar formant part de la UE i de la zona euro. […] La continuïtat de Catalunya dins la UE seria una decisió política en mans dels governs dels estats membres’, afegeix el document.
Aquest memoràndum ha estat enviat a quaranta-cinc països del món, concretament als ministres d’Afers Estrangers, personal responsable del seguiment dels afers amb Espanya i el sud d’Europa, ambaixadors a Madrid i cònsols generals.
