03.01.2014 - 06:00
El 20 de desembre Escola Valenciana va enviar a la Conselleria d’Educació un escrit en què sol·licitava d’ampliar fins al 15 de gener el període d’al·legacions dels centres a la proposta d’arranjament escolar de la Conselleria d’Educació per al curs vinent. ‘No hem rebut cap resposta, ni afirmativa ni negativa. Per tant, la nostra petició no ha estat atesa’, va explicar ahir el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. I afegia: ‘A més, no sabem quan es contestarà a les al·legacions fetes en aquest curt termini i això és un símptoma de la manca de comunicació de l’administració amb la comunitat educativa i la xarxa de centres d’ensenyament públics valencians.’
La Comissió d’Educació d’Escola Valenciana considera que la proposta d’arranjament escolar per al pròxim curs s’ha basat únicament i exclusiva en xifres d’alumnes matriculats als centres públics, però que cal tenir en compte molts més factors a l’hora de decidir d’eliminar o no una unitat educativa pública: ‘El fet més important és que els nostres gestors educatius tinguen en compte que els alumnes són molt més que un número o un percentatge; cada unitat educativa és singular i cal tenir presents factors com ara l’atenció a la diversitat o les conseqüències que es poden derivar de l’eliminació d’unitats educatives d’ensenyament en valencià tenint en compte el context sociolingüístic de la població i l’oferta insuficient d’ensenyament en valencià en el nostre sistema educatiu’.
Escola Valenciana sempre ha dit que les ciutats més grans són punts negres en l’oferta d’ensenyament en català. Per això la possible eliminació d’unitats d’ensenyament en la nostra llengua a les ciutats d’Alacant, Castelló i València afecta molt directament l’oferta dels programes òptims d’ensenyament. Hi ha disset unitats d’ensenyament en català que perillen en totes tres ciutats:
Alacant
CP Joaquin Sorolla (línia en català), CP Mora Puchol (doble línia) i CP Emili Varela (doble línia).
Castelló
CP Bernat Artola (línia en català), CP Bisbe Climent (línia en català), CP Blasco Ibáñez (línia en català), CP Herrero (línia en català) i CP Antonio Armelles (línia en català).
València
CP Artista Faller (doble línia), CP Ramiro Jover (línia en català), CP Nicolau Primitiu (doble línia), CP Padre Manjón (doble línia), CP Sara Fernández (doble línia), CP Santo Cáliz (doble línia), CP Les Arenes (doble línia) i CP Castellar-Oliveral (doble línea).
Segons Escola Valenciana, l’eliminació d’unitats d’ensenyament en català té conseqüències molt greus en una ciutat com Alacant. Compta amb 55 escoles publiques, de les quals només 15 tenen alguna línia d’ensenyament en català. Per tant, l’oferta educativa en català és irrisòria. El cas del CP Joaquín Sorolla és ben significatiu, perquè és l’únic de la ciutat que només ofereix ensenyament en català i per al curs vinent es pretén eliminar una de les dues unitats d’infantil que té: ‘Una bona potenciació de l’ensenyament públic i en valencià a la ciutat d’Alacant faria que les famílies d’Alacant confiaren en el model educatiu que dóna la millor qualitat educativa. Una política d’eliminació d’unitats en tres centres d’Alacant que ofereixen ensenyament en valencià és un doble atac, tant a l’ensenyament públic com a l’ensenyament en valencià, en una ciutat on la promoció de la nostra llengua des del món educatiu és clau’, ha explicat Vicent Moreno.
Pel que fa a la ciutat de València, ara com ara, s’ofereix alguna línia d’ensenyament en català a la meitat de les escoles públiques. El barri de Sant Marcel·lí, on hi ha els col·legis públics Ramiro Jover –un dels pocs de la ciutat que només ofereix ensenyament en català– i el Sara Fernández, pot veure molt reduïda l’oferta d’ensenyament en català si s’hi eliminen les unitats d’infantil. Així mateix, si al CP Castellar-Oliveral es decidís d’eliminar la unitat en català, en aquest barri de la ciutat de València desapareixeria completament l’oferta d’ensenyament en la nostra llengua.
Escola Valenciana explica que Castelló de la Plana és la ciutat que sempre ha tingut més oferta d’ensenyament en català a la xarxa pública. Les cinc unitats que es perdrien serien de segur unitats d’ensenyament en català i això implica la promoció per part de la Conselleria d’Educació de l’ensenyament privat i concertat en castellà a la capital de les comarques del nord.
L’entitat elabora un informe complet per a avaluar la supressió d’unitats d’ensenyament en català a tots els municipis de les comarques del País Valencià. Es pretén analitzar centre per centre i cas per cas per avaluar en quina situació queda l’oferta d’ensenyament en català per al curs que ve. Aquest serà un dels temes que des d’Escola Valenciana es vol tractar en profunditat a la reunió que hi ha prevista per al 14 de gener amb representants de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports.
