01.01.2014 - 00:00
En ocasió de la Fira Mundial de Nova York, que es va fer el 1964, el científic i escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov (1920-1992) va publicar un exercici de futurisme i va provar de pensar com seria aquella exposició internacional al cap de cinquanta anys. És a dir, el 2014. Tot i la complexitat d’aquesta mena de projeccions, augmentada a l’època per la creixent cursa atòmica que es vivia entre els EUA i l’URSS, Asimov va filar molt i molt prim.
El text, publicat al New York Times el 16 d’agost de 1964 amb el títol ‘Visit to the World’s Fair of 2014‘, comença precisament fent una predicció que, a l’època, ja era agosarada: ‘La Fira Mundial de Nova York del 1964 és dedicada a la ‘Pau a través de l’Entesa’, en què s’aporten visions del món de demà que descarten una guerra termonuclear. I per què no? Si té lloc una guerra termonuclear, no tindria cap sentit de parlar del futur. Per tant, deixem que els míssils dormin eternament als seus caus i observem què ens espera en el món no atòmic del futur.’
Amb aquest punt de partença, Asimov es mostra entusiasmat del que ha d’arribar, tot i que reconeix que no sap què serà: ‘Però puc imaginar-m’ho’, hi deia.
Hi comentava, per exemple, que al 2014 les dones i els homes continuarien ‘deixant enrere la natura per a crear uns ambients més adequats’ per a viure, amb ‘panells electroluminiscents’ i ‘sostres i parets que s’il·luminaran suaument’. ‘Es podrà controlar fàcilment la temperatura de les cases, alliberades de les vicissituds de l’oratge.’ També veia fa cinquanta anys com serien ara les cuines occidentals: ‘Els aparells continuaran alliberant-nos de les tasques més pesades’, deia abans de descriure ginys clavats als microones, les termomixs i les Nespresso actuals, a més de ‘menjars semipreparats’ desats al congelador: ‘Però m’ensumo que, fins i tot el 2014, encara hi haurà un petit racó a la cuina on es podran cuinar àpats a mà, especialment quan hi hagi convidats.’
També hi parlava de robots, amb una precisió extraordinària: ‘Els robots no seran comuns ni de bon tros el 2014, però hi seran.’ I quant als ordinadors, deia amb raó: ‘Si les màquines [d’IBM] ja són tan intel·ligents actualment, què no hem d’esperar d’aquí a cinquanta anys? Hi haurà ordinadors, molt miniaturitzats, que serviran de ‘cervell’ dels robots.’
I en telecomunicacions, l’escriptor i científic tornava a afinar moltíssim: ‘Podrem parlar amb la persona a qui telefonem i també veure-la. La pantalla podrà ésser usada no sols per a veure la gent a qui truquem, sinó també per a estudiar documents i fotografies i llegir-hi fragments de llibres. Amb satèl·lits sincronitzats, surant a l’espai, es podran fer trucades directes des de qualsevol indret de la Terra, fins i tot des de les estacions meteorològiques de l’Antàrtida.’
Les prediccions d’Asimov no s’aturaven aquí: el 1964 esmentava ja films en tres dimensions, aparells electrònics alimentats per bateries (i no per fils elèctrics), pantalles de televisió planes a les parets, grans centrals d’energia solar…
I no sols l’encertava en qüestions terràqüies: ‘Cap al 2014, només hauran aterrat a Mart naus no tripulades, encara que ja hi haurà plans per a enviar-hi humans.’
S’atrevia, fins i tot, a preveure la població mundial, que situava en 6.500 milions de persones al planeta (s’hi va acsotar: en són 7.000) i 350 milions als EUA (al cens del 2011 es van superar els 300).
Els comentaris finals, com pràcticament totes les prediccions, són espectaculars: ‘Així i tot, la humanitat patirà greument la malaltia de l’avorriment, una malaltia que es propagarà any a any i que creixerà en intensitat. Això tindrà conseqüències mentals, emocionals i sociològiques serioses, i m’atreviria a dir que la psiquiatria serà, de lluny, l’especialitat mèdica més important el 2014. Els pocs afortunats que estiguin involucrats en tasques creadores seran la veritable elit de la humanitat, perquè seran els únics que faran alguna cosa més que servir a una màquina.’
I acabava etzibant la frase següent: ‘De fet, l’especulació més ombrívola que puc fer respecte del 2014 és que en una societat d’oci forçós, la paraula més gloriosa del vocabulari serà ‘feina’!’
