19.12.2013 - 11:42
‘Moltes gràcies per haver vingut i per no haver-me deixat respirar.’ Mònica Terribas ha acomiadat amb aquestes paraules la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, després d’una tensa entrevista a Catalunya Ràdio. Una entrevista en què la dirigent del PP ha negat insistentment que Catalunya tingués el dret de decidir el seu futur polític, ha negat que el dret d’autodeterminació fos reconegut per cap constitució ni per la legislació internacional i ha invocat l’Ulster per a insinuar una suspensió de l’autonomia si es fes la consulta.
Heus ací l’entrevista de Terribas a Camacho:
I la transcripció d’un fragment:
—El rerefons del seu argument és clarament que considera que Catalunya no és sobirana.
—És que si Catalunya fos sobirana no hauria de demanar la transferència de la competència [per a convocar referèndums].
—Però en el sentit no estrictament jurídic de les lleis actuals, sinó que vostè considera que Catalunya no pot decidir el seu futur, com no ho haurien pogut fer els cinquanta països nous que ara formen part de les Nacions Unides però que fa cinquanta anys no en formaven part i ara són nous estats.
—Dels cinquanta països, molts no formaven part d’una unitat històrica, jurídica, política i social com Espanya, sinó que formaven part de l’URSS, o d’unes altres situacions que no són comparables geostratègicament amb Espanya. Vostè diu que Catalunya no ha pogut decidir el seu futur. Miri, des de fa deu anys Catalunya ha votat catorze vegades; suposo que ha decidit el seu futur. Vostè i jo hem anat a votar i hem decidit. L’èpica és molt maca, però decidir el futur què vol dir? El dret d’autodeterminació, el preveu cap país del món? La resposta és no.
—A les constitucions de Portugal i del Brasil.
—No, no.
—A les constitucions de Portugal i del Brasil.
—El dret d’autodeterminació no és a cap dret internacional.
—Hi insisteixo: a les constitucions de Portugal i del Brasil.
—Ja li dic jo que en cap organisme internacional no es reconeix ni s’autoritza el dret d’autodeterminació.
—El Tribunal Internacional de l’Haia, l’octubre del 2010 emet una sentència que diu que quan la voluntat popular contradigui la legislació, s’imposarà la voluntat popular.
—La legislació d’aquí, però no la legislació de Madrid. La voluntat popular ja ha votat. La majoria del poble de Catalunya podria canviar normes de la UE? És el mateix argument que fa servir vostè.
—Escolti, per què al Regne Unit les coses funcionen d’una altra manera, asseguts, parlant, i aquí no?
—Deixi’m, deixi’m, ja sé que no els agraden els arguments, però els han d’escoltar. La majoria del poble de Catalunya podria canviar la legislació europea? Oi que no? Doncs és el mateix.
—Bé, Alemanya ho aconsegueix. pràcticament.
—Alemanya ho aconsegueix no per la majoria popular, sinó pel pes econòmic.
—Miri com es modifiquen les lleis, quan convé.
—La majoria del poble de Catalunya no pot modificar la majoria del poble d’Espanya.
Després Camacho ha comparat Catalunya amb l’Ulster: ‘La Gran Bretanya també ha suspès una autonomia, eh? La de l’Ulster. La va suspendre de manera pacífica. Aquí es parla de suspensió de l’autonomia i sembla que sigui el gran sotrac antidemocràtic. La Gran Bretanya ha estat capaç de suspendre una autonomia per qüestions de violència a Irlanda del Nord, que no és comparable, però també ha suspès una autonomia i no va passar res.’
Aquestes són les seves paraules:
Fins i tot ha parlat de la possibilitat d’aplicar l’article 155 de la constitució. D’aquest article, n’ha dit: ‘No estableix que s’hagi de suspendre l’autonomia. Estableix que s’han de fer complir les lleis a les comunitats autònomes. No diu que se’ls hagi de menystenir les competències o l’autonomia. Es poden prendre moltes decisions, des d’inhabilitacions, canvis de govern i moltes més coses.’ I ha afegit: ‘Si algú incompleix la constitució espanyola hi haurà conseqüències. I la responsabilitat no serà de qui ho aplica, sinó de qui incompleix.’
Camacho ha fet aquesta comparació per replicar la que li feia Terribas entre el cas del referèndum escocès amb el govern britànic i el del referèndum català amb el govern espanyol. I ha avisat Mas que si hi ha una intervenció de l’autonomia serà culpa del president de la Generalitat.
