17.12.2013 - 08:56
‘Per a quines coses importants serveix el català?’, es demanava aquest cap de setmana a Twitter l’ex-ministra socialista María Antonia Trujillo (@matrujil és ara un compte privat). Això va desfermar moltes crítiques, i la diputada del PSC Rocío Martínez Sampere li va respondre així: ‘Per a llegir, per a pensar, per a parlar amb els meus fills, representar els ciutadans al Parlament… segons tu, bajanades, oi?’. Trujillo encara va dir: ‘Han demostrat que serveix per insultar.’
Ahir a 13TV en va parlar i encara va intensificar l’atac a la llengua.
Mail obert de Marta Rojals sobre la polèmica amb Trujillo: Aquesta pobra gent
Aquest va ser el moment en què en va parlar ahir al vespre:
Trujillo no entén que la seva opinió sigui notícia, però encara ho agraeix: ‘M’ha donat l’oportunitat de conèixer aquest independentisme emocional fruit de la manipulació a la qual és sotmesa la societat catalana.’
Insisteix que li han demostrat que l’única cosa per a la qual serveix el català és per a insultar. ‘Què pots fer a Catalunya que no sigui amb el castellà? Ho pots fer tot’, va afegir.
Més: ‘Per què és tan difícil estar a Catalunya, per què hi ha tanta pressió? Per què hi ha tanta manipulació? Aquest és el debat de fons real.’
Un tertulià li demanava per què havia demanat per a quines coses serveix el català. I ella precisa: ‘Per a quines coses importants serveix saber català.’ Ell li va respondre: ‘Jo crec que el català serveix per a moltes coses, com el castellà’. I Trujillo deia: ‘No, parles d’una comunitat autònoma amb llengües cooficials. No parles de l’espanyol a Espanya ni del portuguès a Portugal. Hi ha una diferència, eh?’ I l’altre insistia. ‘No pots ferir la sensibilitat de la gent.’
Trujillo ho va rematar d’aquesta manera: ‘Em van dir si diria això mateix del portuguès, del danès, del suec, és a dir, llengües que parla molt poca gent. I vaig dir que no, perquè no és igual el portuguès a Portugal que l’espanyol i el català a Catalunya, que és un territori amb dues llengües cooficials. I l’una tens el deure de saber-la i l’altra no.’
