17.12.2013 - 01:21
Aquestes són algunes de les opinions dels subscriptors de +VilaWeb expressades tant a través dels seus blocs com en correus a la redacció:
Pep Agulló: El president ha demostrat, i així ho expresava en l’entrevista, que és un gran negociador. Ha aconseguit un gran consens polític en la formulació de la pregunta de la consulta i de la data, i ho ha fet posant l’ambigüetat per damunt de la claretat, és a dir, a costa de reduir el vot independentista: en necessitarem més per fer la majoria, és així de difícil. Ha dit que la virtud de l’acord ha sigut el de poder votar… D’alguna manera el president s’ha definit de forma molt reiterativa per ser el líder de la negociació (amb l’estat), de l’acció democràtica (pacífica) i de la legalitat. D’el que és legítim per defensar els nostres drets que no estigui en el marc legal no n’ha dit res. Mas no és el líder de la confrontació amb l’Estat espanyol. Ha sigut el líder del desafiament a l’Estat amb un referèndum complint les aspiracions de la majoria de ciutadans, però ara, quan comenci la vertadera confrontació, és a dir, quan els seus desitjos (de que Rajoy reconsideri el seu tancament i negociï) és confonguin amb la realitat represiva d’Espanya, em sembla que la por i la covardia del seu partit trairà la seva pròpia voluntat que no dubto que sigui sincera. El seu recorregut arribarà al final. Ens caldran nous líders estadistes, valents i disposats a tot, disposats a proclamar la independència.
Domènec Gavaldà: Em sembla que, especialment a l’inici, els entrevistadors s’han perdut en anècdotes impròpies del tema i del moment. Saber si la pregunta la va redactar el senyor Mas és el paradigma de la inoportunitat. Els d’avui ens han fet enyorar periodistes de molta més qualitat. Si el president ha acabat dient alguna, poca, cosa interessant és perquè sovint ha parlat més del que els entrevistadors volien. La imatge que el senyor Rajoy i el senyor Mas caminen per línies paral·les i que si el president no canvia de línia no es trobaran mai està en límit de la ridiculesa.
Antoni Dalmases: Vagi per endavant que no he votar mai ni penso votar CiU, i que estic en profund desacord, total i absolut, amb moltes de les seves polítiques.
Però aquests dos periodistes tan “incisius” que entrevistaven el sr. Mas semblaven posats expressament pel Navarro, la del PP i el de Ciutadanos. Jo que, com he dit, sóc gairebé als antípodes de CiU, trobo absurd que es tracti així aquest home que, sense que ningú ho hagués pensat mai, ha estat defensant i defensa el país de la barbàrie. Ha posat la cara en nom de tots (dels periodistes, es veu que no: ells mengen a part…). i dia sí i dia també van per trencar-l’hi. Mereixia una mica de respecte, no us sembla? (I aviat, segons com, un monument).
Les ganes de lluïment, de demostrar una suposada “imparcialitat”, l’obsessió d’interrompre per demostrar que en saben -quan la majoria de vegades es foten de peus a la galleda-, en fi, la formació política que limiten a buscar titulars, a treure declaracions sonades que facin bons titulars, a trobar destacats que serveixin per demà parlar-ne i a l’endemà entrevistar un altre polític i un altre i un altre… sobre què ha dit aquest, quan farà això, amb qui diu que… etcètera, han estat per a mi un exercici vergonyós i ben poc informatiu, que m’ha portat a preguntar-me si no era que pretenien desinflar la moral i desanimar la gent. Els de can Godó no ho haurien fet millor. Potser és això, el que pretenien… Fins han arribat a parlar de treure els mossos i de tancar TV3 (ells, els periodistes!!!)… Trist, molt trist… Realment, no hi ha ningú més, capaç d’entrevistar sense fer el ridícul i sortir-ne inflat com un paó ignorant?
Potser no ens mereixem els polítics que tenim… ni els periodistes!
Joan Ferrer: Jo diria que hi ha hagut tres parts i un epíleg.
A la primera part s’ha tractat el tema de la consulta a la ciutadania del 9/11/2014. He pogut veure un president segur de sí mateix que s’auto-adjudica el paper de gran àrbitre neutral. El sr. Mas treballarà intensament per a permetre que tots els catalans poguem fer sentir la nostra veu. I, després, amb l’autoritat moral que li donarà l’haver-se mantingut neutral, treballarà per poder donar un format polític als resultats produïts per la nostra veu.
A la segona part s’ha tractat el tema de la difícil situació econòmica actual. He pogut veure, un altre cop, un president segur de sí mateix, amb grans coneixements econòmics, però que sap que no disposa de gaires eines per fer-hi front. Naturalment, per motius de discreció política, no ha pogut parlar de les esperances i els dubtes que desperta el gran projecte previst pel proper any: el de la hisenda pròpia.
A la tercera part s’ha tractat el tema de la corrupció i la desafecció política. He pogut veure, un altre cop, un president segur de sí mateix. Amb uns forts fonaments ètics i morals, que li fan remarcar que preferiria que no existís el cas Palau, i que destaca que des del primer moment va dir que es tornaria (si fos el cas) fins al darrer cèntim d’euro.
I, a l’epíleg, un cant a la corresponsabilització de tots en la construcció del nou estat. No es repartiran carnets de catalanitat en funció del vot (faltaria!). El nou estat s’ha de construir amb la participació de tots i totes.
Jaume Sans: La primera mitja hora ha aguantat el tipus bastant bé, inclus m’ha semblant bastant convincent. Però quan ha dit que cap problema amb en Durán i que CDC i UDC porten un programa comú (la qual cosa es certa, ja que es presenten sota la coalició CiU), crec que els profesionals han perdut la oportunitat de preguntar-li per què en aquest cas, uns defensen el SI+SI i els altres el SI+NO, al menys inicialment. Sí que ha servit per a veure que la pregunta en arbre que ens han colat ha estat realment una imposició d’UDC (i també d’ICV) quen ha dit que en Duràn va trigar 30 segons a beneir-la. En general, penso que se n’ha sortit bastant malament en els temes socials i econòmics. Vaja, que tot plegat es una mica més del mateix de sempre.
Josep Usó: Primer de tot, he d’advertir que, com a resident al País Valencià, no he pogut seguir la intervenció del president Más perquè a nosaltres no ens és permés veure TV3. Per això he hagut d’esperar-me i veure que en dieu els diaris digitals
Dit això, em sembla molt raonable que anuncie que votarà Sí i Sí. Al capdavall, com ell mateix reconeix, la única opció raonable. No es pot arribar fins ací per anar i votar que no. I torne a recorda que quaalsevol altra cosa que no siga Sí i Sí, al final, serà interpretat com un No.
I una altra cosa que crec que s’ha de destacar és que la participació ha de ser alta. Cal anar a votar i dir que Sí les dues vegades. No es pot permetre que per culpa de la baixa participació el resultat siga poc contundent.
Però estic convençut que un poble capaç d’organitzar-se en una demostració com la cadena humana del passat onze de setembre, no es decebrà a ell mateix. La gent anirà a votar i votarà el que ha de votar. Es guanyarà un futur. El futur.
Altrament, crec que el govern espanyol no s’acabarà avenint a negociar res. Ara mateix, el veig més com a paralitzats. Pot ser una sensació, només.
PD. He de reconèixer que, des del País Valencià estant, em feu una certa enveja. Però ja en parlarem, que ací també es mou alguna cosa…
