13.12.2013 - 21:00
L’escriptor de Figueres Vicenç Pagès Jordà ha guanyat el premi Sant Jordi d’enguany, valorat amb seixanta mil euros, en la 63a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural, que s’ha celebrat al teatre Kursaal de Manresa, amb la novel·la ‘Dies de frontera’. No parla de fronteres físiques o estatals, o no només –la major part de la novel·la es desenvolupa a La Jonquera–, sinó sobretot de la ‘frontera eterna que implica viure sempre en la provisionalitat forçada’, tal com explica el mateix Pagès. ‘Parla d’una part important d’una generació, la que ara té trenta i tants anys, que ha deixat de viure en la precarietat provisional per viure en la precarietat definitiva, i que veu com això té conseqüències en totes les seves relacions humanes: de parella, amb els pares…’
La novel·la tracta d’una parella d’aquesta generació, que viu a la Jonquera, i que ha de prendre decisions. ‘Però com pots decidir res si no tens res fix? Hi ha molta gent en aquesta situació i que per tant no sap on és i s’hi acaba acostumant.’ Entremig, en la relació de parella, hi ha algunes ‘relliscades, tant genitals com comunicatives, i diferents períodes de “patinatge”, tant d’un com de l’altre’. Tot plegat, en un paisatge al qual Pagès vol posar l’accent: ‘l’Empordà més desconegut, aquell fronterer, gens idíl·lic, que és una mica com Tijuana, amb prostitutes, estrangers que vénen a comprar tabac, alcohol i benzina, i un entorn cremat per l’incendi’.
La mallorquina Neus Canyelles guanya el Mercè Rodoreda amb un recull de narracions que reinterpreta contes clàssics universals
‘Mai no sé què faré fora de casa’, de l’escriptora i periodista mallorquina Neus Canyelles, s’ha endut el premi Mercè Rodoreda de contes, valorat amb sis mil euros. L’autora ha seleccionat els contes clàssics universals que més li agraden, n’ha recollit i l’esperit i els ha reinterpretats, en un context mallorquí, amb una periodista mare de dues filles a qui no li agrada sortir de casa com a protagonista. Cadascun dels contes té el mateix títol que el conte original i fins i tot s’hi indica l’autor, però, com explica l’autora, no són noves versions de contes vells, sinó una nova mirada de cadascun d’ells, mantenint-ne només l’essència. Entre els contes clàssics, hi ha autors com Carver, Txèkhov o Andersen.
En la conferència de premsa prèvia a la Nit de Santa Llúcia, Canyelles no s’ha pogut estar d’expressar ‘enveja pel que viviu els catalans, perquè contrasta amb la tristesa del que ens passa a Mallorca.’ Canyelles ha dit que no entén com pot ser que una consellera que diu ‘l’informe “Trepitja” per a referir-se a l’informe PISA en seu parlamentària, no es queda a casa morta de vergonya i no en surt més com faria la protagonista dels contes; si em passés a mi ho faria’.
La ‘Nosa’ de Marc Romera guanya el Carles Riba de Poesia
El premi Carles Riba, valorat amb tres mil euros, l’ha guanyat el poeta barceloní Marc Romera, amb el poemari ‘Nosa’, escrit en falsa prosa. ‘El contingut del poema no es pot desvincular de la forma i el tot llibre ha de tenir una certa una unitat’, ha dit Romera per explicar el perquè d’aquest inter-gènere. Per David Castillo, membre del jurat, ‘és un poemari amb tots els ingredients de Romera: mala bava, amargor, dolor, bromes i una mètrica fascinant.’ Romera és codirector de LaBreu Edicions, professor i crític literari.
Rubén Montañà i Care Santos guanyen el Folch i Torres i el Ruyra
El barceloní Rubén Montañá Ros, de trenta anys, membre fundador de la companyia EGOS Teatre, s’ha endut el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies per ‘La nena de l’arbre’. El llibre tracta sobre una nena que viu dalt d’un arbre. Montañá ha destacat la seva intenció de ‘combinar l’element fantàstic i metafòric’.
Care Santos, de Mataró, per la seva banda, ha rebut Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per ‘No em preguntis qui sóc’. Es tracta de la història d’un noi estrany, enamorat dels gossos i la música, que veu trastocada la seva vida quan coneix la Marzena i de sobte sent que algú s’ha apoderat del seu cap i també del seu cos. Santos ha explicat que és una novel·la que parla de la identitat i l’adolescència.
Évole, l’Indépendant i la Catalana International View, també premiats
També s’ha lliurat el Premi Òmnium de Cultural de Comunicació a Jordi Évole, el Premi Internacional Joan B. Cendrós al diari nord-català l’indépendant i a la revista acadèmica Catalan International View i el Premi Joan Profitós, a Joan Garcia del Muro Solans.
L’espectacle de la Nit de Santa Llúcia
El muntatge de l’acte d’enguany ha estat ideat pel dramaturg manresà Esteve Soler i per Jordi Queralt. L’eix central de l’escenografia i l’ànima de la cerimònia es basarà en el ‘cadàver exquisit’, la tècnica creativa practicada pels surrealistes des del 1925. També s’hi ha homenatjat l’escriptor manresà Amat-Piniella, de qui se celebra el centenari del naixement. El 1933 va escriure ‘Ombres al calidoscopi’, el seu primer text, un retrat dels manresans fortament vinculat al surrealisme.
El cartell de la cita literària és obra de Jofre Sanfeliu i s’inspira en una constel·lació formada per alguns dels escriptors que han estat premiats en la Nit de Santa Llúcia, com ara Pere Calders, Maria-Mercè Marçal o Jaume Cabré. Una imatge amb una ‘Ç’ gegant, que, tot i no ser una lletra exclusiva del català, sí que és una icona que transmet singularitat i identitat.
