Stoner

El secret és la senzillesa. Pense que aquest és el resum més exacte de l’obra que hui ressenyem i que jo apassionadament us recomane.

‘Stoner’ és, parafrasejant el títol d’un llibre de Balzac, ‘una obra d’art desconeguda’. Obra d’art, per la genialitat en mostrar-nos i fer-nos gaudir de la Literatura amb majúscules, amb un argument previsiblement anodí, pla i sense esperances d’aventura; gràcies a la bellesa, elegància i naturalitat de la prosa de l’autor, que ens en fa presoners sense adonar-nos-en. Desconeguda, per la incomprensible invisibilitat d’aquesta obra literària, com si la vida real acomplira el destí del protagonista, que ve a ser (en paraules insolents i tal vegada atrevides per la meua part) la història d’un ordinari, d’una persona que passa desapercebuda: talment el retrat d’un home invisible. Però com deia, un retrat magistral, el qual hauria d’estar entre les millors obres de la literatura del segle XX.

L’autor d’aquesta meravella narrativa és l’escriptor, igualment desconegut, John Williams. Clarksville és la petita població texana prop del Riu Roig on va nàixer un 29 d’agost de 1922. La seua vida sembla que fou molt similar a la del protagonista de la novel·la; no debades ‘Stoner’ ha estat considerada com una mena d’autobiografia en molts sentits. Williams, com Stoner, provenia d’una família de treballadors agrícoles de Missouri i, com aquest, tampoc va voler heretar la feina dels seus avantpassats. Després de treballar en periòdics i ràdios, i de tornar de l’exèrcit, es va titular en la Universitat de Denver. Va ser professor i es va doctorar en la Universitat de Missouri, i finalment es va jubilar en la pròpia Universitat de Denver. És autor de molt poca producció literària, tan sols quatre novel·les i un parell de recopilacions poètiques; però el nivell dels seus escrits és excepcional: ‘Stoner’ és una garantia de qualitat, i amb ‘August’ va guanyar el National Book Award en 1973. Va morir a Fayetteville, Arkansas, el 3 de març de 1994.

L’argument d’Stoner’, com ja us he avançat, és ben senzill. És la història d’un home que va nàixer a finals del segle XIX a una granja de Missouri, que escapa al destí de vida agrícola familiar gràcies a l’estima per la literatura que desenvolupa quan arriba a la universitat. Un home que té amics, que treballa, s’enamora, es casa, té una filla i viu amb la mateixa tranquil·litat i honestedat amb què suporta els triomfs i les desgràcies de la vida. En paraules d’Edwin Frank, director del New York Review of Books Classics: ‘És una mena d’homenatge a un home, la vida del qual és, en cert sentit, absolutament normal, però, en altre sentit, rica, com puga ser-ho la vida de qualsevol persona’. Com vegeu, senzill en la seua complexitat i genial per aconseguir-ho amb facilitat.

Però, tanmateix, la contradicció terrible de la novel·la està plasmada en el personatge que dona nom i vida a aquesta obra mestra de la literatura: William Stoner, el professor universitari excel·lent que cada vegada està més preparat i és més savi, i que s’eleva per damunt de les misèries de la vida amb l’estima per la seua feina front a la realitat més contundent: la seua pròpia vida quotidiana, cada vegada més anodina, més ordinària, més desinteressada, més lluny d’ell, poblada per fantasmes que el rebutgen. La dona, la filla, els alumnes mediocres, els companys de feina que creen problemes del tot mundans i fútils; els propis pares i sogres en escales de valors diferents… la vida i els imponderables que genera.

Amb sobrietat literària excepcional, l’autor ens fa una veritable autòpsia de l’ànima humana, un compendi de la grandesa, la bellesa; però també de la duresa i, moltes vegades, la incomprensibilitat de la vida. És una novel·la que per moments omple de llum la foscor de les misèries humanes, de les tenebres per les quals qualsevol pot passar i veure’s retractat. Però també el seu contrari: per moments ombregen els possibles triomfs que ens acompanyen, i ens fa comprendre la finitud de la vida i el seu sentit. Tota la novel·la és d’una franquesa i simplicitat que captiva, et manté atent al transcórrer vital d’aquest professor universitari que circula amb discreció i serenitat per ella. L’emocionant final, d’una alçada literària sublim, és d’una grandesa que colpeja, que esborrona, que no deixa indiferent i amb el que, amb gravetat no exempta d’innocència, ens fa prendre consciència, encara més, de què significa ser persona.

Georg Christoph Lichtenberg, científic, filòsof, escriptor i erudit alemany del segle XVIII, ens diu que ‘un llibre és un espill’, i que ja ‘és savi qui entén els savis’. La novel·la ‘Stoner’, en efecte, és un espill on es reflecteix la vida humana amb cruesa i bellesa; i gràcies a John Williams, aquest magistral i desconegut escriptor, tothom ens sentirem més savis, ja que comprendrem a la perfecció el que està passant al llibre i el que aquest, a partir de la seua lectura, ens aportarà a la nostra vida. El secret, com ja us deia, és la senzillesa.