11.12.2013 - 16:12
El Parlament Europeu ha denunciat a Estrasburg les males pràctiques dels estats membres en matèria de Competència, entre les quals inclouen els acords bilaterals per afavorir l’ús de determinats aeroports com el de Madrid-Barajas. Els eurodiputats han aprovat l’informe per 604 vots a favor, 48 en contra i 21 abstencions. El text, elaborat per l’eurodiputat català Ramon Tremosa, demana a la Comissió Europea que investigui el miler de pactes entre països que posen traves a la mobilitat aèria. L’estat espanyol té un centenar d’acords que obliguen les aerolínes a passar per Barajas a l’entrar o sortir d’Espanya. A més, també critica la gestió dels rescats bancaris o l’efecte dilluns.
L’eurodiputat i autor de l’informe, Ramon Tremosa, ha assegurat que el text ‘pot fer canviar les males pràctiques de competència dels estats’, remarcant que en el cas d’Espanya sovint ‘s’avantposen interessos privats als del ciutadà’.
L’informe de Tremosa denuncia l’existència de més de 1.000 tractats bilaterals europeus entre països que, segons l’eurodiputat, ‘posen traves a la mobilitat aèria’. El text exigeix a la CE que investigui aquests acords, que en el cas espanyol obliguen a que els vols hagin de passar per Madrid-Barajas a l’entrar o sortir de l’estat espanyol.
Rescats bancaris
L’informe aprovat a Estrasburg també demana que ‘els bancs que rebin diner públic no incrementin les seves compres de deute públic de l’estat membre mentre redueixen el crèdit a les PIMEs i a particulars’. A l’estat espanyol, denuncia Tremosa, les compres de deute públic als bancs rescatats per Europa han augmentat, però encara es deneguen el 80% dels crèdits a les petites i mitjanes empreses.
L’informe reclama que les ajudes al sector bancari no les hagi d’assumir el contribuent a través d’un augment del deute públic, i que estiguin subjectes a unes ‘condicions estrictes’, especialment per evitar que els directius de les entitats rescatades rebin grans bonus i incentius.
Pels eurodiputats, també és important que els bancs amb ajuda pública es desprenguin de les seves participacions a grans empreses, abans de demanar diners als estats. Per Tremosa, això és ‘fonamental’ per reduir els costos de les ajudes i s’hauria d’haver impulsat en el cas de Bankia.
A nivell financer l’informe també alerta sobre les facilitats que tenen les grans multinacionals per refinançar els seus deutes, mentre que les empreses de l’economia real topen sovint amb grans traves perquè l’aixeta del crèdit està tancada. A més, el text advoca perquè els ‘bancs dolents’ com la Sareb a l’estat espanyol atraguin el màxim nombre possible d’inversors externs per evitar conflictes d’interessos. El banc dolent espanyol, per exemple, només té un 1% d’inversió estrangera i segons Tremosa la seva gran majoria d’accionistes tenen molts interessos propis en el sector immobiliari.
L’informe també denuncia l’anomenat ‘efecte dilluns’, segons el qual les empreses petrolieres pacten els preus el primer dia de la setmana, quan es recullen les dades per les estadístiques, i els apugen després. El text també menciona els problemes de competència del cas ‘Google’ i exigeix que s’investigui si els bancs rescatats donen ‘crèdits milionaris als clubs de futbol amb interessos per sota dels que paguen les pimes i els particulars’.
El Parlament Europeu també ha reclamat que les persones que encapçalin els organismes reguladors de la Competència en els estats membres siguin independents i no tinguin vinculacions amb el poder polític. Tremosa ha assenyalat que en el cas espanyol la Comissió Europea ja ha donat diversos tocs d’alerta en aquesta direcció.
