11.12.2013 - 14:10
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha fet valer la condició d’historiador i d’expert en el període de la guerra de Successió per desacreditar les crítiques polítiques al simposi ‘Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)’, que s’inaugurarà demà (programa). En una entrevista a la ràdio pública espanyola, RNE, li han demanat l’opinió sobre la polèmica. ‘No és una qüestió discutible, és una evidència històrica’, ha deixat clar.
Heus ací un fragment de l’entrevista a Junqueras.
I aquí la transcripció del moment de l’entrevista en què s’ha parlat del simposi:
Presentadora: Suposo que teniu opinió sobre el simposi centrat en els suposats greuges que l’estat espanyol infligeix a Catalunya des de fa no pas menys de tres-cents anys.
Junqueras: La meva professió és la de professor universitari, i la major part de la meva etapa com a docent universitari l’he feta en un departament d’història. La meva tesi doctoral és sobre pensament econòmic i tinc una opinió com a científic sobre aquesta reunió d’historiadors, economistes i politòlegs. L’opinió d’un polític sobre si això és cert o no és important en el context polític, però no ho és des d’un punt de vista científic; l’opinió dels científics sí que és important.
P: Però no em responeu, senyor Junqueras.
J: Jo crec que sí.
P: La pilota ja deu ser al Camp Nou.
J: No, crec que allò que opinin els dirigents polítics sobre allò que diuen els catedràtics d’universitat és poc important. Els líders polítics han d’opinar sobre política i no sobre ciència. I si opinen sobre ciència ha de quedar clar que l’opinió important és la dels especialistes. És com si Rajoy un dia digués, i estic segur que no ho dirà, que el seu cosí li ha dit que no hi ha escalfament global de la Terra. Oi que no se’l prendrien gaire seriosament? Sóc historiador.
P: Doncs com a historiador quina opinió en teniu?
J: Ara sí.
P: Olé.
J: Olé, olé. Jo sóc historiador. I una etapa important de la meva investigació la vaig fer a l’arxiu secret del Vaticà. […] I una part d’aquella investigació era sobre les relacions entre les corts catòliques i el papat durant la guerra de Successió espanyola en relació amb la situació a Catalunya en aquell moment. Li asseguro que hi ha moltíssims documents en què s’explica la duríssima repressió que els exèrcits borbònics van aplicar sobre la població catalana. Per tant, no és una qüestió discutible, és una evidència històrica. Ningú que sàpiga una mica d’història no s’atrevirà a discutir-ho. Perquè l’evidència és tan gegantina, tan brutal, que ningú, si no és el líder polític d’un partit sense formació universitària, no s’atreveix a discutir que això és així.
P: Sou un privilegiat, senyor Junqueras. Perquè no gaire gent té accés als arxius secrets del Vaticà.
J: Sí, en aquest sentit he tingut molta sort. Em sento molt afortunat. I la meva aspiració personal és deixar la política com més aviat millor i tornar a les meves ocupacions científiques.
P: Hi poseu data, a això?
J: No, perquè no depèn únicament de mi, sinó dels meus companys de partit i de la voluntat dels ciutadans. Depèn també de la meva família.
