08.12.2013 - 06:00
El proppassat dia 4 Libération va publicar a tota pàgina un article titulat ‘Catalunya se’n va’ (versió original en francès / versió en català). Un enviat especial del diari hi relatava des de Barcelona i Sant Vicenç dels Horts el creixement de l’independentisme, i en parlava d’una manera especialment favorable.
No ha estat sempre igual. Libération, un diari nascut de les cendres del maig del 68, sempre ha estat un gran creador d’opinió entre l’esquerra francesa. Avui, controlat per Édouard de Rothschild, tot un Rothschild que ha esdevingut el principal accionista del diari, té encara un pes determinant en la creació de l’imaginari informatiu francès.
Tradicionalment Libération, com bona part de l’esquerra francesa, havia estat molt interessat per les lluites anticolonials al tercer món però alhora s’havia manifestat constantment contra els nacionalismes de l’estat francès i d’Europa. Amb una fixació notable pel cas català, contra el qual eren habituals comentaris i articles que, anant molt bé, eren condescendents i anant malament, molt agressius. Però tot d’una les coses han canviat, en favor de l’independentisme, com podem comprovar llegint diversos articles dels darrers anys:
—Arran dels referèndums del 2009, Libération es va atrevir a dir que les convocatòries havien estat ‘un fracàs’, posició que no compartia cap diari (versió original en francès / versió en català). L’article, curiosament, explicava allò que va dir el diari El País l’endemà i qualificava el referèndum de ‘divertiment’.
—No va ser estrany, doncs, que Libération presentés el debat sobre la sentència del Constitucional referint-se fins i tot en el titular ‘als privilegis’ dels catalans (versió original en francès / versió en català)
—Un dels primers articles que van aparèixer anys més tard sobre la independència és del 4 d’abril de 2012: ‘Catalunya, el miratge de la independència’ (versió original en francès / versió en català). S’hi relacionava directament l’independentisme amb la crisi i les maniobres de CiU. Fins ara aquesta havia estat la visió del diari: que era un tema econòmic relacionat amb la crisi o que CiU maniobrava per a aconseguir objectius com el pacte fiscal i que la independència era una amenaça i prou.
—Va ser especialment xocant la reacció a la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012. Tot i que semblés impossible, el titular de l’article era ‘Catalunya surt al carrer contra la crisi’ (Versió original en francès / versió en català). L’explicació econòmica encara prevalia, fins al punt de no referir-se en el titular a la independència. I en el text el periodista insinuava que tot plegat era una manera que tenia CiU de pressionar el govern espanyol per aconseguir el pacte fiscal.
—Pocs dies més tard, el corresponsal a Madrid del diari escrivia una crònica explicant el ‘desafiament separatista’ (versió original en francès). Hi afirmava que la manifestació havia obligat Mas a anar més enllà d’on volia anar, que segons ell era el pacte fiscal. La conclusió de l’article era, a més, que la independència era impossible.
—La Via Catalana va significar un primer pas clar en el canvi d’actitud del diari francès. L’article parlava ‘d’una immensa Via Catalana per la independència’ i s’hi referia en un to molt diferent del que havia emprat fins aleshores (l’article no és a la web del diari). Aquesta nova línia ha estat confirmada pel text publicat ara, en què la independència ja apareix com una possibilitat interessant no únicament per al nacionalisme, sinó per a tots els ciutadans del país.
