05.12.2013 - 06:00
Fer testament a Andorra va ser un gest simbòlic que l’estudiós del pare de l’ortografia catalana Jordi Mir qualifica de coherent amb els seus ideals. “A Prada, al Conflent, tot i ser en terra catalana no podia dictar testament en català, com ell el volia fer, sinó que l’hauria hagut de fer en francès. I a la Catalunya actual (del sud) no hi podia entrar i també l’hauria hagut de fer en castellà, llavors”, explica Mir.
Pompeu Fabra va viatjar des de l’exili de Prada fins a Andorra, primer amb tren regional fins a Vilafranca. Després, amb el Tren Groc fins a la Cerdanya. Se suposa que, a la Tor de Querol, va fer transbord i va agafar el Transpirinenc fins a l’Ospitalet, ja a l’Arieja, i des d’allà, hauria agafat un autobús de línia fins a Andorra la Vella. Un viatge que Diana Figueras, de la Societat Andorrana de Ciències i vinculada amb la Catalunya Nord, no dubta que va ser èpic. I afirma que “les comunicacions no eren les que són actualment” i recorda que, aquests dies, ja hi ha hagut talls del trànsit a les carreteres per sortir d’Andorra pel Pas de la Casa.
Del contingut del testament de Fabra n’hi ha pocs detalls. Jordi Mir diu que “no és oficialment sabut” i que no s’ha fet públic perquè “els protocols notarials no ho permeten” i que han de passar uns divuit anys més perquè es desclassifiqui. Tot i això, n’ha transcendit el preàmbul i el final, i ell assegura que ha tingut accés a un esborrany de la família, amb lletra de Fabra. El missatge principal, que els successors de Fabra sempre tinguessin cura d’una de les tres filles, Teresa, que “estava malalta des de feia temps”. El fet és que ella es va morir un parell de mesos després que el seu pare fes el testament. A banda d’això, Mir parla de “béns” que no creu que anessin “més enllà de preveure uns minsos escarransits drets d’autor hipotètics de dues gramàtiques que havia fet durant l’exili i que, entre els exiliats, tenien una certa divulgació per veneració a Fabra”. I hi afegeix: “Però vaig veure un abstracte de drets d’autor de dos anys abans i li havien donat 500 francs de l’època, que no servien per a res. Això era així de trist, però tenia simbolisme”.
És cert que Andorra té present la figura de Pompeu Fabra. A la capital hi té, tot i que discret, un carrer prop del centre. I cada any, la Societat Andorrana de Ciències participa a la ofrena que se li fa a la tomba, a Prada, per l’aniversari de la mort. Però Figueras admet que no té “cap constància” que Fabra tingués algun vincle amb Andorra. Fins i tot denuncia que “és una mica trist” que “és molt desconegut que Pompeu Fabra fes el testament a Andorra”, cosa que la SAC vol divulgar.
Llegiu l’article sencer, aquí.
