04.12.2013 - 14:59
Una plataforma integrada per una vintena d’entitats, sindicats i partits del País Valencià ha declarat el 4 de desembre com el Dia dels Drets lingüístics. Avui han presentat aquesta jornada, com un dia per defensar l’ús de la llengua i fer visible les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els ciutadans. En un acte davant la delegació del govern espanyol, representants de la plataforma han llegit un manifest i han lliurat un document explicitant les vulneracions. També han presentat el document ‘Què cal fer davant d’una agressió lingüística?’, un protocol d’actuació davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.
Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, una de les entitats integrants de la plataforma, ha explicat que en la vida quotidiana ‘es viuen situacions difícils’ en l’ús de la llengua pròpia però que la situació s’agreuja ‘davant les autoritats que duen uniforme, cossos de seguretat que t’infringeixen un respecte’. En aquests casos, ‘la gent canvia de llengua per no tenir problemes’.
Moreno ha explicat que la plataforma s’ha compromès a elaborar un informe anual amb els casos de valencians que denuncien agressions per haver utilitzat la seva llengua. En aquest primer informe, se n’han recollit vint, com el de Carles Mateu, el conductor d’Almenara a qui li van retirar el carnet i va ser condemnat a presó per un incident amb un agent després d’haver-li parlat en català.
El president de l’entitat ha assenyalat que el cas de Mateu, i altres, han estat l’espurna per començar tot aquest procés, i ha recordat que tot i el reconeixement de la llengua pròpia a la constitució, l’estatut i la Llei d’Ús, el català encara no estava pas normalitzat.
Amb el protocol que han presentat, volen fer arribar als qui pateixin agressions lingüístiques que no estan sols. ‘Moltíssima gent no passa de comentar-ho amb la família i no sap com fer-ho, però no volem que es quedi ací, han de saber molte sentitats som darrere’ per donar-los suport i ajuda.
Manifest pels drets lingüístics
El manifest que s’ha llegit davant la delegació del govern espanyol remarca que la plataforma assisteix ‘amb indignació’ a l’augment dels casos de discriminació lingüística al País Valencià i proposa a l’estat que ‘assumisca d’una vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural com un fet enriquidor’ i posi punt i final a les actuacions dels membres i cossos de seguretat ‘que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià’.
També assenyala que la Generalitat Valenciana ‘ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics’ i denuncia la desaparició dels cursos d’alfabetització en català per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinats al País Valencià. El text anima la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística.
La plataforma cívica està integrada per Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Valencianista Tirant, Escola Valenciana, Castelló per la llengua, Ca Revolta, Confederació Gonçal Anaya, Societat Coral El Micalet, els sindicats A Contracorrent, Bloc d’Estudiants Agermanats, CC.OO, Coordinadora Obrera Sindical, Intersindical Valenciana i UGT, així com els partits PSPV-PSOE, Esquerra Unida del País Valencià, Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià, Els Verds i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional.
