03.12.2013 - 06:00
El congrés del partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa (ALDE) ha reconegut aquest cap de setmana el dret de decidir dels catalans i de tots els pobles d’Europa. Això ha estat possible gràcies a una esmena que va introduir CDC –membre de la coalició– en el manifest que es va aprovar. A més, el català Marc Guerrero, de l’executiva de CDC, fou reelegit vice-president del partit. En aquesta entrevista explica per què està convençut que tant la UE com els EUA donaran suport al procés català.
—Què en diuen, del procés català, els vostres companys de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa?
—No entenen com pot ser que Espanya actuï com actua. Diuen que la cosa racional hauria estat que la part espanyola s’hagués assegut a la taula i hagués donat propostes alternatives per a conviure en un estat. No entenen com és que això no ha passat, i en canvi hi hagut les actituds contràries, com ara amenaces. Per això diuen que l’estat espanyol actua com si fos al segle XIX, o com un estat imperialista. I això és fora del marc europeu. Tenen problemes també amb el cas de Gibraltar. Tenen problemes amb tothom. No és que hi hagi un conflicte amb el cas català, és que es comporten d’una manera que no s’accepta.
—Com es comporten?
—A Europa es miren molt aquests dies l’avantprojecte de llei de seguretat ciutadana aprovat pel govern espanyol, que en molts punts ataca les llibertats individuals, els drets civils… El model espanyol, pel que veiem i pel que hem vist en aquest congrés, Europa se’l mira com un model que no correspon a una democràcia sòlida.
—Què n’opinen, a la UE, sobre aquesta llei de seguretat ciutadana?
—N’estan molt preocupats. Veuen que l’estat espanyol torna a models intervencionistes, totalitaris, franquistes, que es redueixen les llibertats dels ciutadans, que s’hi fan declaracions fora de lloc en un marc democràtic, com les de l’ex-president Aznar, que vol posar a la presó el president Mas només perquè té intenció de convocar un referèndum; les declaracions de Vidal-Quadras dient que s’ha d’enviar la guàrdia civil i els tancs… Tot això crea una alarma molt gran a Europa, perquè no és propi d’un estat democràtic.
—De vegades, vist des de Catalunya, sembla que no hi hagi prou suport ni prou comprensió europea envers el procés català.
—Hi ha el pes de l’Europa dels estats, i et trobes habitualment amb la solució fàcil de dir que això és un problema intern. Però aquests últims mesos hi ha hagut una evolució d’un corrent d’opinió que diu que allò que s’imposa a Europa és la democràcia. I qui faci costat a les opcions democràtiques, i el cas català n’és un exemple, serà a qui es donarà la raó quan arribi el moment de la pregunta, de la consulta i d’haver de prendre posició. Fins ara els hem demanat que es manifestessin sobre casos hipotètics. A Europa ens demanen que siguem clars i ens diuen que quan es posi el tema sobre la taula ells ja es pronunciaran. Però no tinc cap dubte que al final la posició serà al costat dels valors democràtics.
—Fins ara la Comissió i alguns estats de la UE han esbandit el tema dient que era un afer intern espanyol.
—Sí, però hi ha hagut una evolució. Fins i tot el president del parlament europeu, Martin Schulz, no va deixar de dir fa ben poc allò de ‘ja us arreglareu vosaltres amb l’estat espanyol’; ens va dir que no li demanéssim que es pronunciés encara sobre una qüestió que li és incòmoda i per la qual rep moltes pressions. Aquesta neutralitat ja vol dir un canvi radical; quan es mostren neutrals vol dir que hi ha molt a parlar.
—Creieu que quan hi hagi data i pregunta veurem un canvi en la posició de les institucions europees?
—Sí, crec que sí. No podem demanar a Europa que faci els deures per nosaltres. Com a país hem de fer els nostres deures i la nostra transició. En aquell moment serà quan haurem de demanar el suport dels demòcrates i d’Europa, que és la nostra referència i el nostre marc polític, i estic convençut que el tindrem.
—Però és l’Europa dels estats. Voleu dir que faran més cas de la voluntat de Catalunya de votar que no pas d’un estat espanyol que s’oposi al procés català?
—Aquesta visió ja és la d’una Europa del passat. El debat de futur, i en les pròximes eleccions europees el veurem, és el d’una Europa més avançada, més democràtica, més moderna. Ja no és l’Europa dels estats clàssics, i això també es veu en les respostes que donen les institucions i els actors polítics europeus. En això sóc molt optimista. Ara hi ha un cert trencament, es va cap a un reconeixement de les democràcies, d’acceptació de les consultes, en què els actors polítics han de tenir sobirania i prendre posició. I els ciutadans han de poder decidir el seu futur. L’evolució també es veu en els partits polítics europeus. L’oportunitat que tenim d’escollir el nostre candidat a president de la comissió és única, és un fenomen nou. Potser no és el canvi més gran que voldríem, però és significatiu.
—La UE acabarà fent de mitjancera en el procés català?
—Més aviat crec que garantirà que els ciutadans europeus catalans –perquè som ciutadans europeus– tinguem els mateixos drets que els ciutadans europeus escocesos. No pot ser que per als ciutadans europeus hi hagi drets polítics diferents. Com pot ser que a Europa un ciutadà d’Escòcia pugui ser consultat i a Catalunya no? Això Europa no ho pot permetre. Tots els ciutadans europeus hem de tenir els mateixos drets polítics.
—Catalunya ha treballat prou les relacions internacionals perquè l’endemà de la independència sigui reconeguda?
—Aquests últims mesos s’ha fet molta feina internacionalment, des del govern i des d’institucions diverses, que ens ha de permetre de tenir aquestes aliances. Sense aliats internacionals el procés és més complicat: al final serem independents si ho volem ser, però necessitem aliats que ens acomboïn.
—Quins són els més receptius?
—Els països de l’Europa de l’est són molt més favorables en general, i també el món anglosaxó, com és el cas dels liberals-demòcrates. Amb això estic molt satisfet. Jo mateix, que sóc català, el fet que hagi estat elegit i amb un bon resultat, per part de cinquanta-cinc partits de tot Europa, demostra una confiança cap al cas català i és una mostra del nostre prestigi; altrament, no ens escollirien. És una actitud que demostra una confiança en Catalunya.
—I els Estats Units?
—S’hi poden mostrar a favor. Els països d’arrel anglosaxona són totalment partidaris al dret de decidir, a les llibertats dels ciutadans per a decidir el seu futur. No haurem de tenir-hi cap dificultat. De fet, les darreres declaracions del nou ambaixador, i dels anteriors, no són pas contràries, sinó que han estat respectuoses amb Catalunya i amb el procés català. Fins i tot ha estat dels països que més clarament s’han manifestat a l’expectativa, amb molta neutralitat.
—Sembla que una posició de neutralitat ja sigui una bona notícia.
—Abans hem de fer una consulta, que surti que sí, i després ja aniran prenent posició. Anem treballant aquesta dinàmica de fer veure als altres països com anirà, quins són els ritmes i que ho vagin paint; que no els arribi de sorpresa, els ho hem d’anar explicant metòdicament. Com més bé ho fem, millor ens anirà.
