02.12.2013 - 06:00
El president de la Generalitat, Artur Mas, explica en el llibre ‘Servir Catalunya. Artur Mas. L’home, el polític, el pensador‘ (Ara Llibres, 2013) les repercussions personals d’haver assumit el lideratge del procés polític que viu Catalunya: ‘Van descaradament contra mi. Jo ara m’he convertit en l’objecte de desig més pervers per part d’alguns. Sóc un personatge odiat en algunes parts d’Espanya i, concretament, a Madrid.’ Així mateix, replica als qui volen una declaració unilateral d’independència: ‘Tanta pressa també vol dir tenir una mica de desconfiança respecte a la solidesa del poble catalana. […] Si realment es creu en el projecte, s’acabarà tirant endavant.’
El llibre recull converses entre l’escriptora Teresa Pous i el president de la Generalitat fent un repàs des del vessant més personal i humà de Mas fins a les reflexions sobre la situació política de Catalunya.
Mas avalua el cost personal d’haver pres el compromís de liderar el moment polític actual a Catalunya, i conclou que si el procés continua endavant caldran sacrificis personals: ‘Jo potser he de ser dels primers de donar exemple en aquest àmbit.’
En aquest context, explica que alguna vegada ha tingut la temptació de ‘deixar-ho estar tot’, però li ha durat poc. Diu, això sí, que plegaria en dues circumstàncies: un fet familiar molt greu o que arribés a la conclusió que s’ha convertit ‘en un problema més que no pas en la solució per al país’. Amb tot, diu, mentre es vegi capaç de ser al capdavant del procés hi serà.
La soledat de CiU
Segons el president, el resultat de les últimes eleccions al parlament complica les coses. I diu que en la situació política actual es necessiten ‘lideratges molt forts’, perquè si no ‘els altres, que són més forts, identifiquen la debilitat’. Tot i aquestes consideracions, assegura que accepta el veredicte dels últims comicis.
Mas creu que CiU és sotmesa a una ‘situació duríssima’ perquè és l’únic partit que assumeix la responsabilitat de governar en un context de condicions econòmiques dures: ‘La realitat és que al govern se l’ajuda molt poquet. Algun partit, com és el cas d’ERC, l’ajuda, però en general, se l’ajuda molt poc. Estem en les pitjors de les situacions possibles i molt sols. Això produeix un desgast molt gran.’
Constata que, arran d’això, tot costa molt més, perquè cal esmerçar més temps en ‘tota mena de pactes i de petites negociacions’. Això, diu, pren molt temps per ocupar-se de tota la resta.
No s’està pas de fer una llista dels fronts oberts: crisi econòmica i recessió, desocupació i pobresa, retallades, pujades d’imposts, incomprensió, ‘manca de lleialtat’ del govern de Madrid, manca d’autonomia per a prendre decisions i ‘fredor’ des de fora d’Espanya pel procés que s’ha emprès.
La pressa, la desconfiança respecte del poble
En al·lusió als que es decanten per una declaració unilateral, Mas afirma que la pressa en aquest procés significa desconfiar dels ciutadans: ‘Hi ha gent que té moltíssima pressa, però en el fons tanta pressa també vol dir una mica de desconfiança respecte a la solidesa del poble català perquè, si realment ens creiem el projecte, l’acabarem tirant endavant.’ Segons Mas, els qui creuen que cal anar molt de pressa per no perdre les majories vol dir que no es creuen el projecte del tot i que n’identifiquen les debilitats. A més, recorda que tan sols fa vuit mesos que Catalunya ha iniciat el procés polític.
Encara sobre la declaració unilateral d’independència, Mas avisa que el món espera que Catalunya es carregui de raons per a poder votar i no espera que prengui una decisió unilateral. A més, afirma que per poder fer una declaració unilateral d’independència calen estructures d’estat que faci funcionar el país: ‘L’endemà hauria de trucar al president del govern espanyol i demanar-li per favor que, després d’haver declarat la independència, ens cobri els impostos, cosa que és l’acte de major dependència que pot fer un país? Això seria un gran ridícul.’
Així mateix, alerta que, en cas que s’acabi fent una consulta i que ‘es guanyi bé’, l’endemà no seran ‘flors, roses i el paradís’. Llavors, començarà la negociació en l’àmbit internacional, europeu i espanyol per construir un estat català, assenyala el president.
Recorda també que el pacte amb ERC estableix que la consulta es faci el 2014, en cas que les condicions permetin de fer-la amb ‘fortalesa’. Si, arribat el moment, ‘els altres són forts i nosaltres molt dèbils, ho faríem en les pitjors condicions’.
Escepticisme envers una oferta del govern espanyol
Sobre el moment del procés, Mas admet que ‘algú pot pensar que una alternativa seria que l’estat espanyol fes un oferiment a Catalunya de grandíssim nivell’, que inclogués l’autonomia fiscal i financera que té el País Basc, el blindatge de l’autogovern i la sobirania cultural i lingüística. Aquesta seria, segons el president, una ‘alternativa a valorar’. Però conclou: ‘Com que [l’estat espanyol] no l’ha posat sobre la taula vol dir que no existeix, que no hi ha alternativa possible.’
De fet, es mostra ‘molt escèptic’ quant a la ‘capacitat de reacció de l’estat espanyol en el sentit de fer un oferiment atractiu i interessant a Catalunya’. I a més referma que si hi hagués una proposta de l’estat espanyol s’hauria de poder votar per veure quina de les dues propostes trien els ciutadans.
Sentit d’estat i sentiment de país
La recepta del president en vist de la situació política actual és actuar serenament, en positiu i amb absència total de violència, demostrant que el poble català ‘no té ganes de barallar-se amb Espanya’. Apel·la al ‘sentit d’estat’ (que implica posar-hi ‘el cap’) i al ‘sentiment de país’ (que demana ‘posar-hi el cor’).
‘Si Catalunya vota llibertat, Catalunya serà lliure. Catalunya es vol emancipar dels governs espanyols, però no vol posar fronteres. Estimem els pobles d’Espanya’, acaba dient.
