28.11.2013 - 17:19
El debat sobre què s’entèn per país independent és inacabable. Però té dos elements clarificadors. En primer lloc, el control del territori i en segon lloc, el reconeixement internacional. Ningú no qualifica d’independent un país que no controli de manera efectiva la majoria del seu territori, encara que en alguna part hi hagi presència de forces estrangeres. I sol considerar-se que un país independent és reconegut pels altres, però això no passa sempre. Us oferim una llista de les diverses situacions que es presenten.
El nombre de països que han declarat la independència ara mateix és de 204. L’ONU en té 193, més Palestina i la Santa Seu com a observadors. I hi ha nou estats més que no formen part de l’ONU.
D’aquest total de 204, 16 són considerats estats amb reconeixement limitat, formin part de l’ONU o no. Són els següents:
Estats que no reconeix ningú
—Somalilàndia. L’únic que cap altre estat ha reconegut. Cal tenir en compte, però, que és dins un estat fallit, Somàlia, i que això dificulta molt el procés. Amb tot, la Unió Europea manté una oficina oberta a Somalilàndia i països com Etiòpia, Kenya o la Gran Bretanya hi tenen representants oficiosos.
Estats reconeguts tan sols per estats que no són membres de l’ONU
—Nagorno Karabakh i el Transdnièster. Són dos estats declarats independents, el primer de població armènia a l’Azerbaitjan i el segon de població russa i ucraïnesa a Moldàvia, que són reconegut només per estats que no formen part de l’ONU. Tots dos es reconeixen entre si i també per Ossètia del Sud i Abkhàsia, que són dos estats independents reconeguts no únicament per estats que no són membres de l’ONU, sinó també per alguns estats membres de l’ONU.
Malgrat això, Nagorno Karabakh manté delegacions oficials en països com els Estats Units o Alemanya i el parlament de l’Uruguai ha discutit si l’hauria de reconèixer, sense prendre cap decisió encara. En el cas del Transdniester, Rússia hi manté un consolat.
Estats que no són membres de l’ONU però són reconeguts si més no per un país membre de l’ONU
Hi ha set estats que no són membres de l’ONU però que són reconeguts almenys per un estat membre de l’ONU. Són Abkhàsia, la República de la Xina Taiwan, Kossove, la República Turca del nord de Xipre, l’estat de Palestina, la República Àrab Sahariana Democràtica i Ossètia del Sud.
Abkhàsia és reconeguda per Rússia, Veneçuela, Nicaragua, Tuvalu i Nauru.
La Xina Taiwan és reconeguda per 21 estats membres de l’ONU.
Kossove és reconeguda per 106 membres de l’ONU.
La República Turca del Nord de Xipre només la reconeix Turquia.
Palestina és reconeguda per 134 membres de l’ONU.
La República Àrab Sahariana Democràtica la reconeixen 84 membres de l’ONU.
Ossètia del Sud és reconeguda pels mateixos cinc països que reconeixen Abkhàsia.
Estats membres de l’ONU que no són reconeguts per tothom
Hi ha sis estat membres de ple dret de l’ONU però que no són reconeguts per tots els altres estats:
—Armènia, que no és reconeguda pel Paquistan.
—La República Popular de la Xina, que no és reconeguda per 21 estats membres de l’ONU.
—La República de Xipre, que no és reconeguda per Turquia.
—L’estat d’Israel, que no és reconegut per 32 estats membres de l’ONU.
—Corea del Nord, que no la reconeixen ni el Japó ni Corea del Sud.
—Corea del Sud, que no la reconeix Corea del Nord.
Governs a l’exili amb un reconeixement no diplomàtic
A aquests casos, cal afegir-hi encara els de tres governs a l’exili que reben alguna forma de reconeixement diplomàtic malgrat no controlar el seu territori. Són els del Tibet, el de l’Emirat de l’Afganistan i el del Turquestan Oriental.
Normalment, però, aquests països no es compten en cap llista d’estats independents, perquè no controlen el territori.
