28.11.2013 - 06:00
Meritxell Gené ha posat música a deu poemes de Màrius Torres en el seu últim disc, ‘Així t’escau la melangia’ (autoeditat). Un àlbum delicat, on la força la prenen la paraula i el vers del poeta lleidatà, a qui Gené ha volgut retre aquest homenatge. La cantant, també lleidatana, explica que és el seu poeta de capçalera i que fent aquest disc ha connectat amb el Màrius Torres més espiritual. Ho fa amb cançons com ‘Mozart’, que ha convertit en el primer videoclip del disc i que estrenem avui a VilaWeb.
—Com va néixer aquest projecte?
—Va néixer de la voluntat personal d’homenatjar Màrius Torres en un disc íntim i sincer.
—Per què Màrius Torres?
—Sempre ha estat el meu poeta de capçalera. Amb la seva poesia he viscut molts moments de solitud i recolliment. M’he sentit molt acollida amb els seus versos i les seves paraules. Feia temps que pensava a dedicar-li un àlbum sencer. Màrius Torres m’ha transmès la sensibilitat del qui escriu per compartir la presència de l’altre, refugiant-se en les paraules.
—Què és per a tu la seva obra?
—La seva poesia m’ha fet connectar amb els meus records d’infantesa i d’intimitat, amb els pensaments i sofriments, amb la seva manera d’entendre la vida i la mort. La veritat és que sentia la necessitat de fer aquest disc, ha estat la meva manera d’agrair-li tot allò que m’ha aportat. A més, és un poeta de Lleida, i és clar, també hi ha un component identitari. Volia aprofitar-ho per reivindicar-lo.
—‘Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure’, cantes en un dels versos de ‘Mozart’.
—La poesia d’en Màrius manifesta la vida, canta el fet de sentir-se viu. Llegint la seva poesia, he connectat amb el Màrius més espiritual, el que ens parla de les passions, l’art, el paisatge, la música, la nit i els somnis. La seva poesia és esperança.
—Poses música a deu poemes de la seva obra. Quin ha estat el criteri per a triar aquests i no uns altres?
—Potser no són els poemes més coneguts, però són els que m’han fet sentir una connexió especial. He fet una selecció molt personal sobre deu dels poemes de la seva extensa i deliciosa obra poètica. A banda, volíem que prengués importància la paraula i el vers. Per això no hem volgut vestir gaire les cançons. També cal tenir present que era un melòman, i els seus poemes desprenen ja en si mateixos una gran musicalitat.
—Podríem dir que en aquest disc la música és subtil.
—Exacte, juntament amb en Jordi Gasion, que ha estat el productor del disc, vam veure molt clar que per trobar l’essència de la seva poesia, calia fer un treball previ molt intrínsec. Realment en el procés d’aquest disc, quan cantava els poemes, vaig notar que la veu se m’anava interioritzant, vull dir que vaig trobar les cançons molt endins. Si més no, he intentat entrar en el poema i comprendre’l, i a mesura que l’anàvem treballant m’adonava que aquests poemes tan profunds em demanaven una veu plena de serenitat.
—‘Així t’escau la melangia’ és un vers de ‘Cançó a Mahalta’, i l’has triat per titular el disc.
—Màrius Torres té una sèrie de textos amb el títol de ‘Cançó a Mahalta’, dedicats a Mercè Figueres, una dona que el va inspirar i amb qui va compartir una íntima amistat. La ‘Mahalta’ també va ser la persona que li va presentar Joan Sales, el seu editor i amic. És un vers que defineix molt bé la seva poesia, amarada de melangia, amor, coratge i sobretot esperança.
—Un altre disc que ha estat possible gràcies al micromecenatge. Aquest serà el futur?
—Estic molt contenta de com ha anat i no m’ho esperava. Abans de fer-ho m’ho vaig pensar molt, però finalment vaig portar-ho endavant i estic molt satisfeta del resultat. El micromecenatge permet a l’artista d’apropar-se a la gent que l’escolta, es crea un vincle molt agradable i permet que el públic se senti més partícip del projecte. Per a l’artista també és un bon incentiu i una gran ajuda. Em fa la sensació que cada vegada més anirem cap aquí, trobo que és una manera molt directa d’arribar al públic i poder-hi connectar, sense necessitat de cap màrqueting pel mig.
—També formes part del col·lectiu la Cançó Necessària. Quina és la vostra raó de ser?
—La Cançó Necessària som sis cantautors que hem unit esforços per fer visible l’escena de la cançó compromesa als Països Catalans. No som un grup ni tenim cap intenció de ser-ho en un futur, però intercanviem experiències, ens donem suport i fem front comú amb un manifest conjunt que vam presentar a Mallorca a l’acte de la campanya Som Països Catalans, que es va fer al Teatre de Petra el 2 de febrer. Cito els últims versos del manifest: ‘La cançó necessària és la nostra memòria i el nostre present. La voluntat d’omplir amb contingut, valors i compromís la cultura d’aquesta terra. Som el puny que ja és cançó. Som la cançó que ha de ser de tots. Per la cultura popular. Per la cançó compromesa.’
