26.11.2013 - 08:19
A Unió hi ha sis diputats, dels catorze que té, que arribat el moment estarien disposats a trencar la disciplina de Duran i unir-se als diputats de CDC, ERC i la CUP en favor d’una pregunta directa sobre la independència de Catalunya. És la conclusió a què arriba el filòsof Jordi Graupera en l’article ‘El crepuscle: El marge‘ d’una sèrie publicada al Singular Digital dedicada a l’eurodiputat Salvador Sedó i a Unió Democràtica. Aquests diputats d’Unió que ‘poden significar la diferència’, segons Graupera, són Cristina Bosch, Xavier Dilmé, Mercè Jou, Joan Maria Sardà, Anna Solé i Elena Rivera. ‘Aquests diputats poden ser el taló d’Aquil·les de tota l’estratègia de deslegitimació del procés democràtic’, conclou.
Graupera explica alguns ‘moviments’ sorprenents que hi va haver el cap de setmana passat al consell nacional d’Unió. Diu que Duran va començar presentant ‘un informe de gestió conciliador, parlant del sobiranisme en termes no agressius, provant de contenir la parròquia, pensant que pot fer com sempre: fer veure que els comprèn i continuar amb la seva manera de fer’.
La plantada de De Gispert
Però després Núria de Gispert, presidenta del parlament, va prendre la paraula, ‘dient que s’ha de fer la consulta tan sí com no, encara que l’estat no l’autoritzi, encara que la llei espanyola no la contempli, dient que cal ser al costat del poble.’ I fou aleshores que Duran ‘va perdre els papers i respongué a totes les intervencions des de l’estómac’; va discrepar obertament de Núria de Gispert ‘i de tothom qui prova d’expressar el fil ètic del catalanisme popular i sincer.’
‘N’hi hauria prou que De Gispert defensés privadament, en sectors de confiança del partit, la conveniència d’una revolta parcial: no tant perquè sigui independentista, sinó per decència, per donar a la gent la llibertat de triar, i prendre-la als cínics’, explica Graupera, que creu que això podria donar una mena de ‘protecció’ als diputats més sobiranistes d’Unió, que són aquests: ‘Cristinia Bosch, tan independentista com la militància de base. Xavier Dilmé, que escriu un blog independentista. Mercè Jou, d’Olesa: íntegra, sencera, sense dobles jocs. Sent fàstic per la corrupció i vol la llibertat. Joan Maria Sardà, l’alcalde de la Pobla de Mafumet, membre de l’Associació de Municipis per la Independència. I per últim, l’Anna Solé i l’Elena Rivera, que són filles ideològiques de De Gispert i Rigol, ànima moral i espiritual d’UDC, gent estimada.’
I continua: ‘Ells podrien començar un moviment, un gest, que fins ara ningú no havia fet perquè mai no havia calgut. Ells poden vèncer els cínics fent simplement el que la gent els va demanar que fessin: ser diputats. La presidenta del parlament els protegirà. La gent els protegirà.’
Si això passés, si aquests sis diputats es desmarquessin de la línia de Duran, s’afegirien als seixanta que sumen CDC, ERC i CUP, a dos diputats encara de la majoria absoluta de la cambra. Graupera opina que un moviment com aquest podria condicionar la posició d’alguns diputats d’ICV-EUiA. ‘Si comença a passar que hi ha 2 o 3 o 5 o 7 diputats disposats a votar a favor d’una pregunta normal, la força de Duran minva. I aleshores la força de bloqueig d’ICV també, i hi pot haver 1 o 2 o 3 diputats d’EUiA, o del sector Herrera, disposats a ser fidels al país que pot ser i no al xiringu que fou, disposats a no suïcidar-se com a partit i entregar els votants a la CUP o a ERC. Si això comença a passar, tot pot passar. Potser fins i tot hi ha 5 diputats del PSC disposats’, diu Graupera.
Aquest article és el tercer d’una sèrie. Comença amb un perfil demolidor de Salvador Sedó, l’eurodiputat d’Unió, de qui diu que ha anat boicotant la posició d’unitat que havien sostingut els eurodiputats catalans a Brussel·les en qüestions de país, i que s’ha mantingut fidel als interessos del Partit Popular.
