24.11.2013 - 06:00
Com passa a la majoria de països, a Suïssa la diferència entre els sous més alts i els més baixos sovint és enorme. Per això les Joventuts Socialistes van arribar a aplegar cent mil signatures per a convocar un referèndum sobre l’anomenada iniciativa 1:12, que ha tingut lloc avui, perquè la constitució inclogui que cap treballador no pugui cobrar en un any menys d’allò que guanyi mensualment el directiu més ben pagat de la mateixa empresa. La proposta, amb tot, ha estat rebutjada per un 65% dels votants. La participació ha estat del 53%.
Els impulsors de la consulta defensaven que la constitució suïssa reduís d’un a dotze aquesta diferència. La proposta tenia el suport del Partit Socialista, els Verds i els sindicats. El govern conservador i la patronal, en canvi, la rebutjaven i tampoc no agradava a molts empresaris. El president de Nestlé, Peter Brabeck, havia amenaçat de canviar la seu de l’empresa, la més gran del món del sector alimentari, si la iniciativa tirava endavant.
El dirigents de les Joventuts Socialistes, Filippo Rivola i David Roth, eren al capdavant d’aquesta iniciativa, que pretenia de rebaixar una diferència salarial que va començar a augmentar exponencialment des dels anys 1980. El 1984, per exemple, la diferència salarial entre el sou mitjà i el d’un alt executiu era d’1 a 6 i el 1988 es va passar a 1 a 13. Des d’aleshores, la prevalença de la política neoliberal ha multiplicat astronòmicament aquesta relació, segons Rivola i Roth, fins a 1:43 el 2011, i a 1:93 actualment.
Suïssa ja va aprovar de limitar els beneficis dels directius
La preocupació dels empresaris també tenia a veure amb l’aprovació, el mes de març passat, d’una iniciativa semblant. El 67,9% dels ciutadans van votar en aquell referèndum en favor que els accionistes de les companyies cotitzades poguessin forçar una votació i vetar les retribucions que s’assignessin als directius de l’empresa.
La proposta, que tindrà forma d’esmena constitucional, va ésser aprovada després de set anys de campanya encapçalada per l’ex-empresari i polític Thomas Minder, si bé la norma final, aprovada prèviament pel parlament, rebaixa la proposta original.
Els accionistes tindran veu en les retribucions convencionals, però també en les gratificacions de benvinguda i de final de relació que habitualment reben els alts directius. A més, l’empresa restarà obligada a informar els accionistes de tots els préstecs que siguin concedits als directius.
Si els dirigents empresarials incompleixen els límits imposats per la junta general d’accionistes de cada empresa, poden ésser condemnats a un màxim de tres anys de presó. Tant el govern suís com les patronals s’oposaven a la iniciativa.
Informació relacionada:
Editorial de Vicent Partal: Un gran exemple suís (21-11-2013)
