22.11.2013 - 06:00
Secessió, constitució i democràcia: aquesta és la tríada de conceptes que sacsegen la societat catalana des que la independència s’ha convertit en una opció política de molts ciutadans de Catalunya.
Catalunya pot fer ‘secessió’ de l’estat espanyol? Ho impedeix la constitució? Com hi juga el principi de democràcia?. Ens podem aproximar a aquestes preguntes des d’experiències de tres supòsits en els quals hi va haver i hi ha una important teorització sobre la voluntat de secessió.
Quebec
El Canadà va sorgir d’un pacte federal entre diverses colònies, en el qual el Quebec, francòfon, manté una identitat diferenciada que l’ha portat a fer dos referèndums per la sobirania pròpia i la possible associació econòmica amb el Canadà. En el darrer referèndum, el del 1995, el ‘no’ va guanyar només amb un 50,38%, i el 1996 el govern canadenc va preguntar a la Cort Suprema del Canadà sobre la legitimitat d’una possible secessió unilateral del Quebec.
Al dictamen, emès l’any 1998, la cort canadenca entén que ‘un vot que reflecteixi una majoria clara al Quebec a favor de la secessió, en resposta a una pregunta clara, conferiria al projecte de secessió una legitimitat democràtica que tots els altres participants de la federació tindrien l’obligació de reconèixer.’ Però, tot i un resultat referendari clar, el Quebec no podria imposar el projecte de secessió, sinó que hauria de negociar de bona fe amb el Canadà, d’acord amb els principis constitucionals i respectant especialment els drets de les minories.
També es diu que el Quebec no és un poble oprimit ni una colònia, i que pot exercir el dret d’autodeterminació dins el seu propi estat, de manera que no hi concorrerien els requisits internacionals per a una secessió unilateral. Tanmateix, no s’exclou una via ‘de facto’ amb declaració unilateral d’independència, l’èxit de la qual ‘dependria del reconeixement per la comunitat internacional, que, per decidir d’acordar o no aquest reconeixement, segurament prendria en consideració la legalitat i la legitimitat de la secessió en vista, sobretot, de la conducta del Quebec i del Canadà’.
Kossove
Kossove fou un dels territoris afectats per la guerra dels Balcans (1991-2001). L’any 1999 s’hi va establir una presència de l’ONU civil i de seguretat, la suspensió temporal de la sobirania de Sèrbia i una administració provisional de transició fins a aconseguir una solució política.
El 17 de febrer del 2008, els representants electes de Kossove van declarar unilateralment la independència.
A instàncies de Sèrbia i de l’Assemblea General de l’ONU, el 2010 la Cort Internacional de Justícia va emetre una opinió consultiva, sobre la conformitat de l’esmentada declaració unilateral amb el dret internacional. La cort entén que l’ONU ja tutelava tant el règim provisional d’autogovern com les negociacions amb Sèrbia, les quals van considerar fallides els representants de l’ONU mateix l’any 2007, amb el plantejament del corresponent projecte d’independència, corroborat pel secretari general de l’ONU.
Es desestima que el principi d’integritat territorial contingui una prohibició implícita de les declaracions d’independència unilaterals, perquè ‘l’abast del principi d’integritat territorial se circumscriu a l’àmbit de les relacions entre estats’, i, per tant, no es pot imposar com a límit a una declaració d’independència sorgida d’una escissió dins un mateix estat. Es conclou que la declaració no contradiu el dret internacional, encara que no s’analitza si la legitima.
Escòcia
A Escòcia, país britànic des de 1707, el procés de ‘devolution’ va implicar la restauració del Parlament Escocès l’any 1997. El 2011 l’SNP va guanyar les eleccions i va proposar un referèndum multiopció: independència o ‘devolution max’ per a Escòcia.
Finalment, l’acord de l’octubre del 2012 entre el Regne Unit i Escòcia va establir les bases per a un referèndum que serà regulat pel parlament escocès, prèvia transferència britànica, on hi haurà una sola qüestió sobre la independència. El referèndum serà el 18 de setembre de 2014, i la pregunta: ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’ Sí o no.
El procés escocès ha portat a un profusa anàlisi tècnica, jurídica, econòmica i política que es promou a oficialment i acadèmica sobre el referèndum i els seus efectes: des dels informes presentats al parlament britànic pels professors Graham Avery, o Crawford i Boyle, fins als elaborats pel govern d’Escòcia seguint les recomanacions de la comissió electoral sobre el futur d’una Escòcia independent i la futura constitució.
Conclusió: la voluntat de secessió s’ha de canalitzar democràticament per procediments legals i negociació. A Catalunya també ha de poder ser.
