12.11.2013 - 16:20
‘Si un polític vol guanyar diners, acabarà robant; és més fàcil robar que no fer bona política; passa el mateix en l’esport i dopatge.’ Són paraules del corredor de muntanya, Kilian Jornet, en la presentació del seu segon llibre ‘La frontera invisible‘ (Ara llibres), per a il·lustrar la importància que té per a ell de la manera d’assolir els objectius, més que no pas l’objectiu en si mateix. ‘La societat valora més l’objectiu que no el camí’, ha explicat, remarcant que per a ell el que compta realment és l’experiència viscuda i no l’objectiu final. No en va, en el nou llibre, escrit poc després de la mort del seu company Stéphane Brosse, s’hi relaten les vivències viscudes a l’Himàlaia amb dos companys més, equipats tan sols amb una motxilla cadascú i sense xerpes. Us oferim un extracte de la conferència de premsa, en què a més a més parla de la mort de Brosse, de la teràpia per a superar l’accident que ha significat escriure el llibre, dels Jocs d’Hivern que es podrien fer al Pirineu i de les fronteres, tant físiques com mentals.
Jornet ha explicat que en el llibre, en qual hi ha pinzellades de ficció, és un recull de reflexions sorgides arran de la mort de Brosse i que fins i tot li ha servit com a teràpia. ‘M’ha servit per reflexionar el per què faig el que faig i per a enfocar els meus pròxims passos’, ha dit, afegint que viure un accident com aquest no s’acaba de superar mai. Això sí, ha dit que per a superar, cal fer-ho amb més muntanya, anant als llocs on ha passat tot plegat i reflexionant-hi.
‘Una corda fixa no és necessitat, és un caprici’
També ha recordat el rescat que va patir al Mont Blanc, en el qual va ser criticat per no anar prou equipat. Per Jornet, ser rescatat forma part de la normalitat, tenint en compte que cada dia fa muntanya, i serveix per aprendre i progressar. Això sí, continua pensant que la muntanya cal viure-la amb el mínim: ‘portar un pernil a una expedició no és una necessitat, és un caprici; estar-se al camp base i guanyar quilos, és un caprici; una corda fixa no és necessitat, és un caprici; em molesta que altres expedicions ho facin? no; però fot’.
‘M’agradaria cremar els passaports’
Tenint en compte el títol del llibre, Jornet també ha parlat de les fronteres. Pel que fa a les fronteres físiques, ha confessat que no les entén i que acaben limitant l’activitat humana. ‘A mi personalment m’agradaria cremar-los, els passaports, som animals i no necessitem tanta paperassa, perquè ens limita’. També ha dit que les fronteres mentals, com la de la por, són importants –’altrament seríem morts’–, però ha posat l’accent en la importància d’arribar a aquestes fronteres ‘per a conèixer-les i poder-les vorejar’.
‘Jocs Olímpics d’Hivern? No era el moment; si hi ha diners cal posar-los a la sanitat i a l’educació’
Finalment, també ha parlat de la candidatura de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern. Jornet no considera que Barcelona hagi perdut cap oportunitat refusant de presentar-s’hi per al 2022, perquè ‘no era el moment’. ‘Si hi ha diners cal posar-los a la sanitat i a l’educació, on hi ha hagut retallades; el moment de fer-los serà quan el país funcioni millor’. I ha afegit que el Pirineu, efectivament, s’ha de reivindicar, perquè té tots els elements per a oferir un ventall complet de possibilitats.
