12.11.2013 - 09:29
L’ensenyament està en plena sacsejada. En els últims temps, l’estocada de les retallades i l’aprovació de la Llei Wert han trastocat un àmbit essencial per al desenvolupament de la societat. Dins aquest context de fortes reivindicacions, la millora de la formació dels mestres entra en escena com la panacea per solucionar les deficiències del sistema educatiu. Però és realment aquest el problema?
Aquest curs escolar, el Departament d’Ensenyament de Catalunya, juntament amb la Secretaria d’Universitats i Recerca i els deganats d’algunes de les principals universitats ha iniciat un pla amb el qual es pretén buscar vies d’innovació en la formació docent. El plat fort consisteix en la introducció d’un nou doble grau que combina els estudis d’Educació Infantil i Primària.
A tot Catalunya han començat els estudis aquest curs dos-cents vint estudiants, repartits entre la Universitat de Barcelona, Girona, Lleida, i Rovira i Virgili, a Tarragona; a més de les privades Ramon Llull, Internacional de Catalunya i de Vic.
Encara que el doble grau sigui el mateix, les set universitats l’ofereixen cadascuna amb un pla diferent. Tot i això, s’ha creat un grup de treball entre les diferents facultats dirigida pel catedràtic de la Universitat de Barcelona Miquel Martínez, per tal de coordinar projectes, no només referents a la doble titulació sinó també altres propostes de millora de la formació inicial.
Un plantejament més integral
El nou pla es presenta com la sol·lució a l’alt nivell de fracàs escolar, oferint als estudiants una formació global i completa que té la voluntat d’impulsar un perfil de mestre més polivalent. És a dir, que pugui planificar i actuar de manera integradora i global, tenint en compte aspectes de continuïtat i progressió. En aquest sentit, el pla docent de la Universitat de Girona recalca la importància de conèixer les bases d’ambdues etapes per tal que les transicions entre una i altra siguin “més dolces”.
Tal com explica Maria Concepció Torres, secretària de la Junta de Govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), el nou grau permetrà que els futurs mestres tinguin “una visió de continuïtat, i no tan fragmentada, de l’evolució del nen”. Torres, que també és professora a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili, remarca que la millora de la formació docent passa per una major exigència des de les universitats, on destaca que cal reforçar les habilitats lingüístiques i comunicatives.
La titulació tindrà una durada de cinc anys i es complementarà amb pràctiques en ambdós nivells educatius des del primer curs de carrera. El pla pilot s’anirà definint a mesura que els alumnes avancin cap als cursos superiors i en funció dels estudiants matriculats. L’accés al grau ha tingut unes notes de tall molt més elevades, que en el cas de la Universitat de Barcelona ha arribat fins al 10,876, una conseqüència lògica tenint en compte que s’ofertaven tan sols 45 places.
La formació a debat
D’altra banda, el degà de la Facultat de Formació de Professorat de la Universitat de Barcelona, Albert Batalla, ha remarcat que tot i la irrupció d’aquest nou doble grau, que suposa “un valor afegit” per a l’escola, calen mestres en Educació Infantil i Primària que tinguin un coneixement especialitzat tan sols en la seva etapa.
Batalla explica que cursar les dues carreres simultàniament no és l’unica particulariat del nou pla, que també té l’objectiu d’aplicar noves metodologies de docència. “Com que és un grup reduït el que ens permet és provar mesures d’innovació amb la intenció que després siguin aplicats a la resta de graus”, afirma. Es tracta per Batalla “d’una mena de banc de proves”, un entorn ideal perquè abasta tant la formació en infantil com en primària.
Tot i així, no tot són flors i violes. Batalla creu que calen reformes per tenir el millor sistema educatiu. Afirma que pel que fa a la formació del professorat aquest doble grau no supleix, ni molt menys, les deficiències a la universitat, com ara la falta d’un professorat estable. Una legislació canviant segons el color polític i la falta de recursos són altres dels arguments esgrimits per la comunitat educativa, per la qual el problema principal no rau en la formació inicial dels docents.
La veu dels docents
Des de la seva seu a les Drassanes de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat porta des de 1965 treballant per la renovació pedagògica i la millora de l’educació. Un mestre mai deixa d’aprendre. Maria Vinuesa, membre de la Junta Rectora, recorda la importància del reciclatge del professorat mitjançant la formació continuada, un aspecte que l’entitat reforça a través de seminaris, cursos i altres iniciatives.
El debat educatiu també entra en els criteris utilitzats per a l’accés als estudis d’Educació. Com recalca Vinuesa, els mestres han de ser professionals “amb una cultura molt àmplia”, i tenir certes capacitats emocionals i comunicatives. Una idea que deixa a l’aire si les facultats haurien d’incloure altres tipus de proves més específiques.
La innovació en la formació docent és una realitat que reclamen moltes veus, però no el factor clau que determina la qualitat educativa actual. Mestres i centres es troben limitats per una legislació canviant i una falta de recursos evident que reclama solucions. El nou doble grau obre una drecera perquè l’educació avanci, però encara queda camí per recórrer.
