12.11.2013 - 09:17
Un dels costums dels aficionats a la lectura és deixar-se guiar pels consells d’aquells amics i coneguts que els hi recomanen ‘aquest llibre que és tan bo’. Però una figura que també pot resultar de gran ajuda a l’hora d’escollir un títol o un altre és la del venedor, la persona que ha hagut de fer una selecció prèvia abans de col·locar les obres als prestatges. La majoria de les petites editorials aposten per potenciar aquesta relació interpersonal. I, per fer-ho, han trobat en el sistema de distribució un dels seus màxims aliats.
Tal i com demostren els cada cop més elevats índex de lectura en català, les xifres estan a favor de les empreses editores. Tot i així, les grans companyies segueixen publicant només aquelles obres que més beneficien els seus interessos econòmics.
Aquest motiu, entre molts d’altres, és el que fa aparèixer les editorials independents, firmes més petites i discretes que busquen emplenar els buits del mercat. L’objectiu d’aquests grups més menuts és, doncs, complementar allò que ja fan els altres per tal de satisfer el interessos dels lectors de la forma més personalitzada possible.
Què les fa particulars?
Un tret distintiu d’aquestes petites organitzacions és la valentia de fer sortir a la llum les obres per les que les grans companyies no s’han atrevit a apostar. És el cas de LaBreu, que neix de la frase ‘i això per què no està publicat?’. D’aquesta forma, es creen petites firmes especialitzades dirigides a un públic reduït amb interessos concrets.
L’Editorial Gregal, per exemple, va voler col·laborar en la recuperació de la memòria del país i, en paraules de Jordi Albertí, el seu responsable, va jugar-se-la amb “un maridatge entre la història i la literatura”. Llibres del Delicte, per la seva banda, va triar un camí bastant diferent: el de la novel·la negra en català.
Una dimensió més propera en les relacions editor-llibreter
A banda de l’especialització temàtica que les distingeix, l’objectiu de totes les editorials és que se les llegeixi. Una forma d’aconseguir que el client rebi bones referències és estudiar a fons el sistema de distribució que faran servir. Hi ha dues opcions: o bé deixar el repartiment a llibreries en mans d’un col·laborador extern o bé encarregar-se’n directament.
Els dos mètodes tenen els seus avantatges i inconvenients. Mentre que el primer dificulta que els botiguers coneguin de primera mà què hi ha a cada volum i, a més, afegeix un intermediari que encareix el preu final del producte, el segon fa que els treballadors no arribin a abastir tots els establiments.
Per aquest motiu, Llibres del Delicte va decidir perseguir aquesta relació de proximitat sent els seus propis distribuïdors. Marc Moreno, el fundador, creu “en els llibreters que coneixen allò que estan venent”, pel que ell mateix s’encarrega de visitar els comerciants i d’explicar-los què tenen entre mans.
Per a una petita empresa que sovint compta amb una plantilla de dues o tres persones, és molt complicat recórrer una província sencera buscant prestatges on col·locar les seves publicacions, però últimament està sorgint una nova tendència que conserva la relació pròxima entre totes dues parts.
Maria Dolors Sàrries, de Meteora, s’ha adonat que “els petits comerços estan creant complicitats amb les editorials independents i són elles qui ens volen conèixer i es desplacen o ens citen a les seves botigues”.
Les distribuïdores com a intermediari amb funcions flexibles
A pesar de la sensació de que les reunions entre editors i distribuïdors no permeten que als llibreters els hi arribin les explicacions necessàries sobre cada obra, el fet és que les empreses externes encarregades de col·locar els llibres a les botigues tenen més facilitats per arribar a la gran xarxa de llibreries del país.
Oriol Serrano, encarregat de la distribuïdora Les Punxes, creu que, a banda de convertir-se en el departament comercial, logístic i administratiu de cada firma, la seva funció és important perquè el fet de tenir un compromís mensual amb els establiments és una assegurança de que totes les publicacions són rebudes i valorades.
Tot i així, des d’Alrevés creuen que el repartiment del producte no ha d’anar unit a la seva difusió i, encara que deixen la distribució en mans d’una empresa externa, ells s’encarreguen de la promoció. Ilya Pérdigo, el seu responsable, considera que, al treballar amb massa exemplars, les distribuïdores no poden mantenir el tipus de comunicació necessària amb el llibreter.
És precisament per fer-se veure més, que ha acceptat unir forces amb nou altres petites firmes en el projecte ‘Llegir en català’. Una aliança amb què Alrevés, l’Avenç, Edicions Saldonar, El Gall Editor, Gregal, LaBreu Edicions, Llibres del Delicte, Meteora, Periscopi i Raig Verd Editorial busquen tenir més visibilitat i rellevància a les fires i llibreries. Això sí, sense deixar de banda allò que les fa especials i particulars.
