11.11.2013 - 21:34
Des que dimarts passat un president que cap valencià no ha votat decidira que prou, que ja havien estat massa anys d’una televisió presumptuosament pública i sospitosament valenciana, s’hi han escrit centenars de milers de milions de pàgines sobre el fet. Hom es pot fer una idea: amb la nul·litat de l’ERO, els treballadors que havien estat acomiadats tornen a la feina; no hi ha prou diners per a tots i, amb l’excusa que calen diners per a educació i sanitat, el Partit Popular tanca RTVV –com si la culpa fóra per la quantitat de treballadors–; els presentadors del telediari, que fins aquell dia eren simples titelles manipulades i manipulables que paraven la mà a final de cada mes, embogeixen, diuen que ja està bé i prenen el control; es crea –poca picardia, la dels governants– un buit de poder i sembla que l’oposició pot mantenir la nostra televisió, però, alto!, perquè, ‘in extremis’, els populars es trauen un decret llei de la mànega i tornen a agafar les regnes. Segons tinc entés, el 27 de novembre s’acaben els vint-i-quatre anys de RTVV. I aquest és el resum superficial dels fets.
Concentracions, manifestacions, presentadors que, de sobte, es lleven les màscares blaves i diuen que ells no volien, que és perquè els obligaven, i etcètera. I, és clar, un no pot evitar no creure-se’ls. Perquè no, perquè no me’ls crec, ni a la Maribel Vilaplana ni al Frederic Ferri de torn. Aquest darrer, a sobre, es converteix en un heroi revolucionari que pregona als quatre vents la necessitat d’una RTVV pública, de qualitat i en valencià, mentre mai no ha parlat ni del cas Gürtel, ni de l’accident de metro (bé, sí que ho va fer a principis d’any, però en els vint anys que diu que porta a la cadena, mai no ens ha informat a nosaltres, els vertaders valencians). Però sobre això també s’ha escrit moltíssim. Entre la multitud de gent que habitualment no tenia veu a Canal 9 i que en menys de quaranta-huit hores envaeix les pantalles, hi ha de totes les tendències: de dreta, d’esquerra, de dalt, de baix, negres, blancs, blaus, grocs, taronja. Hi ha votants del PP en contra del que s’ha fet que ho manifesten, com si així s’espolsaren la culpa indirecta que tenen. Hi ha músics i cantants que denuncien la censura que els han imposat durant tants i tants anys. Hi ha els sindicats valencianistes i catalanistes d’estudiants, els que de veritat tenen consciència que no podem perdre la nostra televisió, que també hi diuen la seua. Hi ha l’humorista i presentador Eugeni Alemany que, amb un toc d’ironia, parla clar. Hi ha el diputat de Compromís Enric Morera que li crida a Fabra que no li eixirà de bades el colp d’estat que ha realitzat. Hi ha el diputat d’Esquerra Unida Ignacio Blanco que els exclama ‘cova de lladres, botiflers’. És a dir: hi parlen polítics, artistes, músics, gent d’a peu. I després està Ximo Puig, el secretari general del PSPV.
No sé si algú n’ha escrit res o si se n’ha fet cap referència, però, del que va dir, em vaig quedar amb el següent: ‘Si soy presidente de la Generalitat volverá a haver una televisió pública aquilatada, libre y de los valencianos’, i tot en un perfecte castellà. Ells, els muts, els que fins uns mesos abans de les eleccions no baden boca, ara aprofiten l’estratègia centralitzadora dels populars per a demanar el vot. Perdone’m, senyor Puig, però això ara no toca. No toquen ara els partidismes, ni els personalismes. Primer hem de recuperar la nostra televisió; després ja veurem qui han sigut els còmplices de l’assassinat, i finalment, ja la replantejarem. Perquè si hi ha alguna cosa positiva en el tancament de RTVV és que, quan renasca, no dependrà d’ells’ i la podrem valencianitzar tant com vulguem. I tant de bo que no isca vosté com a president dels valencians. Entre altres coses, perquè vostés tenen la mateixa culpa que els Fabra i companyia que la televisió ni siga pública, ni de qualitat ni, molt menys, en valencià. O no recorda com Amadeu Fabregat volia evitar la programació en valencià en prime time? Recuperem la nostra televisió i la nostra ràdio, sense etiquetes ni banderoles. Després, ja en parlarem, de qui hi havia al vaixell i qui no.
Enllaços
Array
