12.11.2013 - 06:00
‘Ens veurem a l’infern. Fins aviat, gàngster!’ D’aquesta manera va acabar la intervenció del diputat de la CUP David Fernàndez adreçant-se a Rodrigo Rato, ex-president de Bankia i ex-ministre del govern espanyol, mentre li ensenyava una sandàlia. Fernàndez amb prou feines va poder acabar la seva intervenció, perquè la presidenta de la comissió, Dolors Montserrat (PP), el tallava dient-li que ja era fora de temps. Rato havia comparegut al parlament en la comissió de control de les caixes d’estalvis i va defensar la seva gestió.
David Fernàndez a Rodrigo Rato: ‘Ens veiem a l’infern, fins aviat, gàngster’ from VilaWeb on Vimeo.
‘Vostè té por?’
David Fernàndez acabava així la intervenció, encarant-se amb Rodrigo Rato i ensenyant-li una sandàlia: ‘Sap què és això? Sap què en fan a l’Irac, d’això, com a símbol d’humiliació i menyspreu al poder del poder? Ho dic perquè va deixar un paisatge devastat amb un govern en la guerra de l’Irac. I des d’algunes altres esferes ha participat en una guerra econòmica contra els pobres generant paisatges devastats a l’estat espanyol. I la pregunta és: vostè té por?’
Rato li respon: ‘De qui, de vostè?’
Fernàndez: ‘No, de perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. De la gent, que un dia la gent se n’atipi. Vostè té por? Ens veurem a l’infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia!’
Al cap d’una estona, David Fernàndez va explicar en un piulet a Twitter per què no havia llençat la sandàlia a Rodrigo Rato:
.@davidrcampos no li he llançat perquè me l’haguès robat.
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 11, 2013
La compareixença de Rato
En la primera part de la intervenció davant la comissió d’investigació de les caixes, Rodrigo Rato, ex-president de Bankia entre el gener del 2010 i el 7 de maig de 2012, va manifestar-se satisfet de participar en la comissió i va advertir que, com que era part en un judici davant l’Audiència espanyola, tècnicament ‘querellat’, no faria valoracions personals.
També va recordar que el 26 de juliol de 2012 havia intervingut en una comissió del congrés espanyol i que en moltes de les respostes que faria en el transcurs de la seva compareixença remetria al contingut d’aquella intervenció.
Quan en va fer més, de remissions a la intervenció del congrés espanyol, fou responent a la intervenció del diputat David Fernàndez, de la CUP, que va acabar demanant si tenia por de perdre tot allò que posseïa, com havia passat a molta gent desnonada. Quan Fernàndez, ja fora de temps, va dir-li la frase ‘ens veurem a l’infern. Fins aviat, gàngster’, Dolors Montserrat va demanar-li que callés perquè era fora de temps. El diputat va recordar a la presidenta que el seu càrrec l’obligava no únicament a defensar els banquers sinó també la ciutadania.
En relació amb el preu de les accions de Bankia, Rodrigo Rato va dir que fins el 7 de maig del 2012, quan va abandonar la presidència de l’entitat, la cotització de les accions de Bankia era similar a la resta d’entitats i amb una evolució semblant des de la sortida a borsa el juliol del 2011.
Sense indemnització
Va dir que en l’últim exercici del 2012 la seva percepció salarial havia estat de 600.000 euros i l’any anterior, d’1,4 milions d’euros. I que quan havia dimitit de Bankia no havia rebut cap retribució en concepte d’indemnització ni pel dret de no-concurrència que preveia la legislació.
El diputat d’ERC Pere Aragonès va demanar a Rato si s’havia sentit responsable de la fallida de les caixes i si considerava que havia d’estar a la presó. Rato va repetir que ell se sentia responsable ‘de totes les decisions que havia pres’ Bankia entre final de gener del 2010 i el 7 de maig del 2012, sense entrar en cap més detall sobre la pregunta.
Sobre la responsabilitat de la fallida de les caixes, va dir que mentre era president de Bankia havia impulsar canvis profunds en la direcció i en el consell d’administració, d’acord amb els criteris que marcava la legislació. Va afegir que durant els dos anys de mandat el seu objectiu havia estat de fer provisions al màxim i rendibilitzar el negoci per mitjà d’un ajust d’oficines i de plantilla, per millorar la solvència de capital. L’ajust de plantilla que va fer a Bankia abastava el 25% de l’ajust de tot el sistema financer espanyol.
Rodrigo Rato va reconèixer que en l’últim moment del procés de fusió de constitució de Bankia, el Banc d’Espanya havia decidit d’incorporar Bancaja a la fusió de Bankia i així ho havia indicat a la direcció de Bankia.
Sobre els motius de la bombolla immobiliària i sobre si Bankia tenia una exposició excessiva en el sector immobiliari, va dir que no n’era cap expert i que per tant la seva resposta podria ser una ‘especulació tècnica’. Segons ell, un fet que havia condicionat la crisi de les caixes i del sistema financer espanyol havia estat l’excés d’endeutament exterior, que era a l’entorn del 10% del PIB, cosa que havia creat les condicions per a l’esclat de la bombolla immobiliària.
Va dir que aquest alt endeutament exterior n’havia estat la causa principal, però no pas la construcció d’habitatges. I va posar d’exemple que l’any 2007 es construïen 700.000 habitatges nous perquè en aquell moment hi havia una gran demanda per l’increment de població.
Quant a les responsabilitats de diversos actors sobre la fallida de les caixes, no va voler valorar aquestes actuacions, tot i que sí que va recordar que el Banc d’Espanya abans de l’esclat de la crisi havia recomanat un increment de les provisions, decisió que havia estat criticada en aquell moment per la Comissió Europea.
També va respondre a Josep Vendrell, d’ICV-EUiA, que els recursos públics que havia desemborsat el FROB sobre els comptes de Bankia eren recursos que s’injectaven en relació amb previsions de pèrdues futures i no pas en relació amb la gestió del moment de l’entitat.
En la interpel·lació amb Vendrell, Rato es va referir a l’informe del 2007 del Fons Monetari Internacional (FMI), on es reconeixien errors propis, però va recordar que en tots els informes que l’FMI havia presentat durant els seus anys de mandat s’advertia dels desequilibris de l’economia internacional.
