11.11.2013 - 11:19
‘Implementarem polítiques d’estalvi a RTVV […] de manera que mantinga la seua posició de lideratge i principal client de la indústria auxiliar de la nostra comunitat.’ Ho defensava el PP en el programa electoral del 2011. Tres punts amb un reguitzell de compromisos que han quedat en no res. El partit de govern que ha decidit abaixar la persiana dels mitjans públics valencians es comprometia fa dos anys, en campanya electoral, a ‘sanejar’ l’ens per a mantenir una televisió pública forta i estable. ‘Ha de ser l’altaveu dels valencians. És el seu altaveu. No en tenen cap altre.’
També anunciava (pdf) un contracte-programa que havia de garantir l’estabilitat financera de RTVV i establir les responsabilitats de gestió de directius i àrees de servei de prestació de servei públic. Finalment, es comprometia a assolir el ‘màxim consens institucional’ i que les Corts Valencianes fossin les encarregades de nomenar el director general de l’ens.
No és l’única qüestió sobre els mitjans de comunicació en què el president Alberto Fabra ha canviat de parer. Quan el govern, en aquell moment de Francisco Camps, va tancar les emissions de TV3, Fabra, des de la batllia de Castelló, va ser un dels qui més va protestar. ‘Sembla mentida que en el segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguem elegir el mitjà de comunicació que desitgem sintonitzar’, escrivia en el seu Facebook el dia que el País Valencià es quedava sense senyal. En un reportatge del ’30 minuts’, deia que a banda i banda de límit autonòmic administratiu la gent parlava la mateixa llengua: ‘Per què ara un poble no pot mirar la mateixa televisió que mira el del costat?’
També Serafín Castellano, conseller de Governació i secretari general del PP, defensava RTVV fa tan sols uns dies, el 9 d’octubre. En declaracions a Nou, afirmava que ‘si RTVV no hi fos, s’hauria d’inventar’.
