11.11.2013 - 06:00
El dibuixant Miquel Ferreres no vol que li diguem ‘ninotaire’ ni ‘editorialista gràfic’. Té d’ofici de dibuixar i ho fa als diaris, concretament a El Periódico, cada dia. Les seves vinyetes són molt populars i s’escampen per les xarxes perquè tenen l’habilitat de transmetre idees i capgirar mirades amb una gran capacitat de síntesi i un punt d’humor sa però punyent. Li hem demanat que ens parlés de la censura, del poder de la imatge, de les pressions que rep, de la persecució de dibuixants com ell en unes altres latituds… I també que ens expliqués com s’ho fa per trobar cada dia una idea sense fer-se avorrit ni repetir-se massa.
‘En el mitjà on estic ara, tinc total llibertat. Però no ha estat així sempre. En el diari anterior [La Vanguardia] no era així. I aquesta va ser una de les raons per les quals vaig marxar-ne. És molt difícil de treballar amb idees i que te les vagin tombant, que te les vagin segant. I, sobretot, que un cop publicades –sense que hi hagi hagut cap entrebanc per a fer-ho– surtin amb ciris trencats perquè hi ha un senyor que ha telefonat i s’ha queixat…’ Així respon Ferreres quan li demanem si ha viscut casos de censura o si rep pressions del diari pels dibuixos que fa.
‘Jo amb els polítics no hi freqüento. No hi freqüento perquè tinc una reputació [somriu per sota el nas] i no la vull espatllar perquè un dia la gent em vegi en una foto al costat d’un senyor que s’ha ficat diners a la butxaca… Si s’ha de saludar, saludo, però poca broma.’ Diu això quan li demanem pels comentaris o pressions que li poden fer alguns dels afectats pel seu humor o crítica.
No el convenç la frase ‘una imatge val més que mil paraules’. Alerta de les múltiples interpretacions que es poden fer d’una mateixa imatge. En canvi, diu, en un article o en un text es poden matisar i concretar aquestes interpretacions. Ara, sí que reconeix el poder de la imatge i també de l’autor. Recorda que els seus dibuixos formen part d’una pàgina on hi ha tot un seguit de textos que són com formigues i, al bell mig, un dibuix que cridarà molt més l’atenció del lector. És una gran responsabilitat que assumeix i entoma amb un cert respecte.
‘Faig els dibuixos que a mi m’agradaria de veure i que a mi em diverteixen. Jo em diverteixo treballant; m’ho passo bé. Si no, no ho faria.’ Ferreres explica com treballa i quin objectiu té quan dibuixa. Parla de veritat, mentida, humor, superficialitat, complicitat, paradoxa i contradicció. ‘Hi ha temes difícils de tocar, en el meu ofici. I si els toques, no has d’intentar fer humor perquè aleshores fas un desastre.’
