10.11.2013 - 06:00
Més de tres mil persones es van donar la mà ahir i van portar fins a Perpinyà l’esperit de la Via Catalana de l’Onze de Setembre. Al punt de les 16:59, per commemorar que fa 354 anys que es va signar el Tractat del Pirineus, els participants van encerclar tres seus d’institucions franceses en defensa de la llengua, la cultura i l’independentisme. A la cadena humana, batejada com a ‘Via del Nord’, van ser nombroses les estelades i els cants independentistes.
L’acció es feia amb motiu de la diada de Catalunya Nord, que cada any tanca el Correllengua i reivindica d’esborrar el Tractat dels Pirineus. Era una novetat d’enguany, i va ser un gran èxit, desbordant les previsions dels organitzadors. Amb aquesta encerclada, els manifestants exigien a les institucions que facin allò promès en favor de la llengua i la cultura catalanes. El Tractat dels Pirineus, signat per les monarquies francesa i espanyola el 7 de novembre de 1659, simbolitza la partició de Catalunya, la pèrdua de les institucions pròpies a Catalunya Nord, l’inici de la descatalanització sistemàtica dels antics Comtats i la resistència a la desintegració de la identitat catalana pels regims francesos successius.
Quan faltava un minut per les cinc de la tarda (a les 16.59), una cadena humana va encerclar el perímetre de tres seus institucionals locals a Perpinyà: el de la Prefectura, el Consell General i l’Ajuntament de la ciutat. Segons els organitzadors, en total més de 3.000 persones que van decidir unir les mans. Davant del Castellet, a més, van encendre una estelada amb espelmes i, després, una marxa de torxes va recórrer el centre de la ciutat. El punt final el va posar un concert amb grups dels Països Catalans que coincidia amb el final del Correlllengua.
Durant l’estona que va durar la cadena humana, el centre de Perpinyà es va omplir de dispars de trabucs, sons de tambors i, sobretot, de crits a favor de la independència acompanyant el Cant dels Segadors. Després hi va haver parlaments, durant els quals les entitats nord-catalanes van destacar el seu compromís en la lluita per la independència. ‘Fins ara defensàvem la llengua i la cultura catalanes, però ara hem d’anar més enllà perquè el missatge que volem fer arribar és que creiem que Catalunya ha de tenir un estat propi’, va dir Miquel Arnaudies, president de la Federació d’entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord. Va afegir que quan això passés, també en sortirien beneficiats els catalans del nord, perquè tindrien un estat sòlid darrere que els donaria suport en les seves reivindicacions davant l’estat francès. ‘El nou estat serà des de la Jonquera fins a Alcanar, però també farà canviar les relacions amb els països del voltant i segur que la nostra situació també canviarà’, va dir.
El motiu pel qual van decidir encerclar aquests tres edificis era mostrar públicament el malestar dels nord-catalans amb les institucions franceses. ‘Totes han signat mocions en defensa de la llengua, i d’això fa més de deu anys, però encara no han mogut ni un dit’, va criticar Arnaudies, que lamentava el poc suport de les institucions franceses. El primer objectiu és clar: aconseguir que el català sigui llengua oficial a França i que es reconeguin les institucions de Catalunya Nord.
Més informació, a VilaWeb Catalunya Nord.
