09.11.2013 - 01:30
L’escriptor Andreu Martín ha estat guardonat amb el XXV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira per l’obra ‘Les escopinades dels escarabats’. Per la seva banda, Salvador Macip i Chris Willmott han rebut el XIX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General per ‘Jugar a ser déus’. Els guardons s’han lliurat anit durant el tradicional sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.
El XV Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha estat per a Eduard Mira, per ‘Mediterrànies’, mentre que el VIII Premi de Poesia Ibn Jafadja ha distingit Antoni Defez per ‘Metralla esparsa’.
La resta de premis ja s’havien fet públics: Carles Alberola ha rebut el VIII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira per ‘M’esperaràs?’; Vicent Sanhermelando, el XVIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per ‘Esperant la lluna’ i David Navalón Bernabeu, autor d’El guardià dels cinc secrets’, el XVIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.
A l’acte hi han assistit prop de 800 persones, representants del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia. Ha estat presentat per la periodista Amàlia Garrigós, amb l’acompanyament musical de l’espectacle ‘Sis veus per al poeta’ i l’actuació de la Nova Muixeranga d’Algemesí.
‘Les escopinades dels escarabats’, d’Andreu Martín, ens endinsa en un escenari de crisi i corrupció al voltant de l’assassinat violent de dos socis d’una assessoria financera. Emblanquiment de capitals, periodistes sense escrúpols, escarnis, poderosos corruptes, són alguns dels ingredients d’aquesta novel·la negra.
El treball ‘Jugar a ser déus’, presenta alguns dels descobriments més revolucionaris de la biomedicina actual –com ara la clonació o la medicina regenerativa– i els seus beneficis. Però també l’impacte que tindran socialment els canvis irreversibles que impliquen. Els autor plantegen moltes preguntes i donen informació perquè el lector les pugui respondre.
‘Mediterrànies’, d’Eduard Mira, proposa un viatge a través del temps per les riberes de la Mediterrània, enllaçant les arrels de les cultures i religions, des dels orígens fins a l’actualitat.
I ‘Metralla Esparsa’, d’Antoni Defez, és un intent, no exempt d’ironia, de reconstruir els bocins d’un mateix en què va convertint-se amb els anys l’existència de cadascú: els fets viscuts, l’incert avenir, el present desconcertant…
