09.11.2013 - 17:13
Més de tres mil persones s’han donat la mà i han portat fins a Perpinyà l’esperit de la Via Catalana de l’Onze de Setembre. Al punt de les 16:59, per commemorar que ara fa 354 anys es va signar el Tractat del Pirineus, els participants han encerclat tres seus d’institucions franceses per demostrar que el territori també és independentista. A la cadena humana, batejada com a ‘Via del Nord’, han estat nombroses les estelades i els cants independentistes.
L’acció s’ha fet amb motiu de la diada de Catalunya Nord, que cada any tanca el Correllengua i reivindica d’esborrar el Tractat dels Pirineus. Era una novetat d’enguany, i ha estat un gran èxit, desbordant les previsions dels organitzadors. Amb aquesta encerclada, els manifestants han exigit a les institucions que facin allò promès en favor de la llengua i la cultura catalanes. El Tractat dels Pirineus, signat per les monarquies francesa i espanyola el 7 de novembre de 1659, simbolitza la partició de Catalunya, la pèrdua de les institucions pròpies a Catalunya Nord, l’inici de la descatalanització sistemàtica dels antics Comtats i la resistència a la desintegració de la identitat catalana pels regims francesos successius.
Quan faltava un minut per les cinc de la tarda (a les 16.59), una cadena humana ha encerclat el perímetre de tres seus institucionals locals a Perpinyà: el de la Prefectura, el Consell General i l’Ajuntament de la ciutat. Segons els organitzadors, en total hi ha hagut més de 3.000 persones que han decidit unir les mans. Davant del Castellet, a més, han encès una estelada amb espelmes i, després, una marxa de torxes ha recorregut el centre de la ciutat. El punt final l’ha posat un concert de grups dels Països Catalans que han coincidit amb el final del correlllengua que ha acabat a Perpinyà després de recórrer 105 pobles de Catalunya Nord.
Durant l’estona que ha durat la cadena humana, el centre de Perpinyà s’ha omplert de dispars de trabucs, sons de tambors i, sobretot, de crits a favor de la independència acompanyant el Cant dels Segadors. Després, hi ha hagut parlaments, durant els quals les entitats nord-catalanes han destacat el seu compromís en la lluita per la independència. ‘Fins ara defensàvem la llengua i la cultura catalanes, però ara hem d’anar més enllà perquè el missatge que volem fer arribar és que creiem que Catalunya ha de tenir un estat propi’, ha dit Miquel Arnaudies, president de la Federació d’entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord. Ha adfegit que quan això passi, també en sortiran beneficiats els catalans del nord, perquè tindran un estat sòlid darrere que els doni en les seves reivindicacions davant l’estat francès. ‘El nou estat serà des de la Jonquera fins a Alcanar, però també farà canviar les relacions amb els països del voltant i segur que la nostra situació també canviarà’, ha dit.
El motiu pel qual han decidit encerclar aquests tres edificis és per mostrar públicament el malestar dels nord-catalans amb les institucions franceses. ‘Totes han signat mocions en defensa de la llengua, i d’això fa més de deu anys, però encara no han mogut ni un dit’, ha criticat Arnaudies, que lamenta el poc suport de les institucions franceses. El primer objectiu és clar: aconseguir que el català sigui llengua oficial a França i que es reconeguin les institucions de Catalunya Nord.
Més informació, a VilaWeb Catalunya Nord.
