05.11.2013 - 14:11
El govern català ha presentat avui el projecte de llei de pressuposts per al 2014, amb una despesa prevista de 20.295 milions. No hi ha retallades de despesa addicionals, però tenint en compte que l’objectiu de dèficit serà de l’1%, caldrà augmentar els ingressos. L’executiu preveu ingressar fins a 2.318 milions d’euros amb la venda de propietats de l’administració (864 milions), fent privatitzacions (1.454 milions). Una part d’ingressos es complementarà amb algunes taxes, concretament 909,5 milions.
En el capítol tributari, s’inclouen figures noves com l’impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica, però també la pujada d’impostos ja existents, com el de successions.
El conseller Andreu Mas-Colell ha volgut remarcar en explicar aquestes partides hauran de ser “treballades constantment durant tot l’any” per concretar en quins actius es concentren. El conseller ha recordat que mesures semblants ja es van portar a terme en anteriors exercicis i van acabar amb la venda d’alguns edificis i la concessió d’ATLL -immersa en un procés judicial a hores d’ara- i l’empresa pública Tabasa. “Si volem temperar i posar a zero la caiguda de la despesa en un context on el dèficit ha de baixar, no hi ha altra que la generació d’ingressos com aquests”, ha justificat Andreu Mas-Colell des del Parlament.
Tot i això, el conseller confia que aquestes dades concentrades en la venda d’actius i les concessions no sigui definitiva. I és que el departament ha vinculat aquestes xifres a les modificacions d’ingressos que es puguin produir fruit de converses i pactes amb l’Estat. “Si hi ha ingressos d’altres tipus per la negociació política o per les revisions de bestretes, cosa que seria molt natural perquè totes les comunitats autònomes estan insistint a l’Estat, aquestes xifres podrien ser menors i més fàcils d’assolir”, ha explicat Mas-Colell.
La despesa social i la reivindicació d’impagaments a l’estat
Mas-Colell ha remarcat l'”esforç molt considerable” que ha fet la Generalitat per reduir la despesa en els últims tres anys, un 22%, però ha subratllat que el Govern ha considerat enguany que s’ha arribat “al límit” i que en aquests pressupostos cal mantenir la despesa, especialment la social, i fins i tot augmentar-la lleugerament.
És per això que han crescut algunes partides com és el cas del PIRMI, els ajuts per situacions de desnonament i les beques menjador. Juntament amb els interessos, aquests són els únics conceptes que augmenten, perquè el Govern reconeix que “continua la crisi i que hi ha risc real per a la cohesió de la societat”, ha subratllat Mas-Colell.
Alhora, el Govern continuarà insistint a l’Estat perquè revisi el model de finançament, millori les bestretes d’aquest any, compensi l’impost de dipòsits bancaris i pagui la disposició addicional tercera.
“Els pressupostos no són els que ens agradaria, la situació no és la ideal que ens agradaria, la situació política i el tracte fiscal queda molt lluny del que ens agradaria”, ha reconegut Mas-Colell per acabar, tot remarcant que aquests comptes, en tot cas, “marquen una línia” quan decideixen no retrocedir en despesa per no malmetre l’estat del benestar.
També ha aprofitat per donar les gràcies a ERC per donar suport a aquests comptes, sobre els quals han treballat “molt intensament” amb “desenes i centenars de reunions”. “És el pressupost millor que es podia aconseguir en una situació difícil”, ha conclòs.
Per la seva part, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, s’ha quedat amb la “crida a l’esperança” que suposen aquests comptes perquè ja no inclouen retallades addicionals. De Gispert ha explicat que un cop admesos a tràmit per Mesa i Junta de Portaveus, el debat de totalitat dels pressupostos tindrà lloc durant el ple del 20 de novembre. El debat de les seccions pressupostàries serà entre el 25 i el 29 de novembre i l’aprovació definitiva serà durant el ple del 19 de desembre.
