05.11.2013 - 11:40
El govern d’esquerres de l’Alguer, sobre el qual hi havia dipositades il·lusions i moltes esperances de canvi després de catorze anys de governs de dreta, ha caigut. El síndic, Stefano Lubrano, que ha patit diverses dissidències internes d’ençà que guanyà les eleccions el juny de l’any passat, va veure ahir com catorze regidors (dels 25 que hi ha a la junta) firmaven la dimissió al notari, cosa que fa caure de manera immediata el govern, segons el sistema italià.
Dimissions a l’oposició i dins la coalició de govern
Entre els signataris de la dimissió hi havia nou regidors de l’oposició (l’ex-síndic Marco Tedde, Michele Pais, Gianni Martinelli, l’ex-candidat Francesco Marinaro, Alberto Zanetti, Leonardo Polo, Alberto Bamonti i Giorgia Distefano) i cinc regidors de que formaven part de la coalició de govern (tres dels set del PD, partit del síndic: Enrico Daga, Gabriella Esposito i Raimondo Cacciotto; dos dels tres dels ex-comunistes Alghero Rosa: Rosa Accardo i Giampietro Moro; i un dels dos regidors de C’è un Alghero Migliore, Natacha Lampis).
Segons el sistema italià, un govern municipal pot caure de dues maneres: per la dimissió del síndic o per la dimissió de més de la meitat dels regidors, que és el que ha passat. Fa un mes un grup de regidors, tant de l’oposició com del govern, van demanar junts la dimissió del síndic. Lubrano va respondre dient que no ho pensava fer i que, si volien fer caure el govern, que dimitissin ells. Això és el que ha acabat passant. D’una banda, l’oposició ha maldat durant mesos per fer caure Lubrano i, per l’altra, el síndic ha estat criticat per membres i regidors del seu propi partit (PD), alguns dels quals, segons diverses fonts, encara no han acceptat que guanyés les primàries, i pels partits de la coalició d’esquerres, que l’acusaven de ser un líder massa tou, especialment contra la dreta.
Govern tecnòcrata fins a noves eleccions
A partir d’ara serà un comissari nomenat per la Regió qui portarà la gestió de l’ajuntament fins a noves eleccions, que seran en qualsevol cas aviat: podrien fer-se coincidir amb les eleccions regionals (entre finals de febrer i primers de març) o amb les eleccions europees (al maig). El nou govern tecnòcrata haurà, això sí, d’aprovar el pressupost. Cal recordar que l’Alguer ja va viure una situació similar fa exactament dos anys, quan al novembre de 2011 la dimissió de setze regidors va fer caure el govern de Marco Tedde. Les següents eleccions, que es van fer al juny del 2012, són les que va guanyar Lubrano.
Un final traumàtic
La caiguda de Lubrano és especialment traumàtica, perquè la seva victòria inesperada, el mes de juny de l’any passat, va posar fi a catorze anys de governs municipals de centre-dreta amb síndics del Poble de la Llibertat, el partit de Berlusconi. I obria, per a molts, una nova etapa a l’Alguer també des de l’òptica lingüística: la llengua havia esdevingut una de les obsessions de Lubrano en la campanya electoral del mes de juny i havia dit en més d’una ocasió, com en aquesta entrevista a VilaWeb, que lluitaria a fons perquè els comunicats de l’ajuntament es fessin en català, cosa que ja es començava a fer, i perquè la llengua s’ensenyés finalment a les escoles, un repte, aquest segon, força més complicat i del qual encara no n’hi havia resultats.
Lubrano, per una altra banda, havia intensificat les relacions institucionals amb el Principat amb viatges periòdics a Barcelona i la seva política apuntava cap un intercanvi cultural i econòmic creixent amb la resta de territoris del país. Lubrano va participar, fins i tot, a la Via Catalana que es va fer a l’Alguer a favor de la independència de Catalunya. Una independència, d’altra banda, que ja pocs dies després de ser elegit batlle va valorar en aquesta entrevista a VilaWeb com una bona opció per a l’Alguer.
