30.10.2013 - 06:00
Mentre Catalunya malda per avançar en el procés sobiranista, s’intensifica també el debat sobre quin paper hi ha de tenir l’Aran, únic territori d’Occitània que administrativament pertany al Principat. El batlle de Viella, Àlex Moga, de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), va pronunciar ahir una conferència titulada ‘L’aranesisme del segle XXI. Una realitat nacional a Catalunya’, en què va defensar la via d’un Aran dins d’un nou estat català. ‘Catalunya viu un procés de transició nacional que ha de ser una oportunitat perquè l’Aran faci un pas endavant’, diu Moga en aquesta entrevista de VilaWeb.
‘Catalunya té l’oportunitat de donar al poble aranès allò que a Catalunya li ha estat negat durant més de trenta anys’, diu. I tot i que no rebutja en absolut el dret de decidir de l’Aran, considera que la situació entre Espanya i Catalunya no és comparable amb la que hi ha entre Catalunya i l’Aran. ‘Catalunya viu aquest procés de transició nacional perquè durant tres-cents anys ha lluitat i finalment s’ha adonat que no és benvinguda a l’estat espanyol; el cas de l’Aran respecte de Catalunya és completament a la inversa: si analitzem els darrers trenta anys, hem recuperat les institucions, la llengua és a l’escola, és oficial, i som l’únic indret de tot Occitània on és reconeguda la nostra llengua; el tracte de Catalunya respecte de l’Aran, tot i que sempre pot ser millor, ha estat tot un èxit.’
És per això que considera que una Catalunya independent seria una ocasió històrica per a l’Aran: per a obtenir més autogovern, per a enfortir la llengua i per a obrir-se a Europa. ‘És també una via per a fer honor i ser lleials al desig mantingut per milers d’aranesos durant segles.’ Per Moga, l’Aran, dins l’estat català, ha de ser una entitat territorial autònoma amb poder legislatiu i executiu. És a dir, una autonomia avançada, amb drets històrics reconeguts. No és la primera vegada que l’Aran demana el respecte del poble català: ja ho va fer l’any 2010, quan la llei de vegueries –que no es va completar– amenaçava de diluir l’autogovern aranès; i també l’any 2011, quan el govern espanyol va atacar la llengua recorrent al Tribunal Constitucional contra la llei de l’aranès. Ara, per primera vegada, l’Aran veu la independència de Catalunya com una oportunitat històrica.
L’oferta catalana, millor que no l’espanyola
‘Amb Catalunya sabem què tenim, que és un respecte, una identitat i una projecció d’autonomia política que mai no hauríem imaginat si aquest procés s’acaba bé’, diu Moga. I contraposa aquesta perspectiva a una hipotètica oferta espanyola per a mantenir-se dins de l’estat espanyol. ‘Aquells qui defensen de ser part de l’estat espanyol hauran de fer una proposta que sigui acceptada per tot el conjunt de l’estat espanyol i que tingui la mateixa ambició que la nostra’, diu. I rebla: ‘Personalment crec que això és difícil i que la història ens ho demostrarà.’
