28.10.2013 - 19:06
‘El dret europeu no té lleis sobre aquesta qüestió. Realment, no hi ha cap mètode que ens permeti de saber què passaria exactament. La Unió Europea haurà de crear noves normes.’ Ho diu Ana Stanic, advocada eslovena especialitzada en dret europeu, en una entrevista que ha publicat el diari basc Naiz sobre la pertinença de nous estats independents a la Unió Europea.
Stanic es va llicenciar en dret internacional a Austràlia i va continuar els estudis a Cambridge per centrar-los en la UE. Ara fa classes a la Universitat de Dundee (Escòcia). Té un despatx d’advocats a Londres que assessora diversos estats, el Banc Central Europeu i el Ministeri d’Afers Estrangers eslovè.
‘Personalment, no sé en què es basa Durão Barroso quan fa aquestes afirmacions tan contundents per corroborar el discurs espanyol. Per una altra banda, no ha de fer estrany a ningú que aquestes normes sobre com ha de funcionar la secessió dins un estat membre encara no s’hagin tractat. Al cap i a la fi, el dret europeu el decideixen els estats i, per definició, els estats no decidiran coses contra seu.’
Ciutadans de la UE que viuen fora de la UE
Stanic explica que l’eventual divisió d’algun estat membre presenta paradoxes des d’un punt de vista legal. ‘El fet més important és l’aspecte de la ciutadania. El tractat de Lisboa defineix la pertinença a la UE com un dret ciutadà, no tan sols com un pacte entre estats. Ara mateix, els bascs i els catalans sou ciutadans de ple dret de la Unió Europea. Fins i tot heu referendat la constitució europea. Aquesta ciutadania no us la pot prendre ningú amb les lleis actuals de la Unió. Resta la possibilitat que, si us independitzeu, bascs i catalans acabeu essent ciutadans de la UE que viuen en països que són fora de la UE. Aquesta paradoxa obligaria a obrir un debat constitucional.’
‘Els catalans podran decidir unilateralment si volen continuar a l’euro’
‘Sobre la pertinença a l’euro, hi ha un exemple molt clar’, diu Stanic. ‘Quan hi hagué la independència de Montenegro i Kossove, van decidir unilateralment de proclamar l’euro com a moneda pròpia. La UE no va poder fer res més. És a dir, els bascs i els catalans podran decidir també unilateralment si volen continuar a l’euro. Segons el meu parer, la moneda és un element molt important en la creació d’un nou estat, sobretot en el primer moment. Canviar de moneda d’un dia per un altre és un cop molt dur per als negocis, i cal garantir que aquesta transició es faci sense gaires estridències. Les empreses han de funcionar sense problemes abans del procés d’independència, durant i després. En aquesta qüestió, Escòcia falla.’
Repartir-se els béns de l’exèrcit espanyol
Naiz demana a Stanic si Catalunya s’hauria d’emportar una part del deute d’Espanya. I l’advocada respon que també s’hauria d’endur una part de les reserves d’or, de la part corresponent dels béns de l’exèrcit, etc. ‘Us sorprendria la quantitat de béns que té l’exèrcit. En el cas eslovè, eren uns 60.000 milions de dòlars. Cal tenir clar que hi ha uns drets sobre totes aquestes coses que, encara que puguin ser fora de Catalunya i del País Basc, en bona part són seves.’ Stanic explica que si l’estat espanyol es nega a negociar aquest repartiment es pot fer amb la mediació del Fons Monetari Internacional (FMI).
‘Abans d’una proclamació unilateral, cal saber quins estats et reconeixeran’
‘No és prohibit que un poble es declari independent, però si l’endemà no el reconeix ningú com a estat tindrà un problema molt seriós. Això passa, per exemple, a Palestina, que parcialment té presència de forma parcial en els organismes internacionals. Palestina és un país, però no actua com a estat independent. S’ha de començar a mirar tan aviat com sigui possible quins països estarien disposats a reconèixer-te com a estat abans de proclamar una independència unilateral. Ho has de saber abans de fer-ho.’
