25.10.2013 - 12:37
L’ex-ministra espanyola del PSOE Carme Chacón ha acusat les institucions catalanes de propagar una visió ‘infantil i fal·laç’ de la història de Catalunya i Espanya i pretendre que aquests darrers tres-cents anys no han estat sinó ‘una successió de conteses entre catalans i espanyols i que ‘tots els mals de Catalunya s’atribueixen a l’espoliació d’una Espanya parasitària i subsidiada’. Segons Chacón, a l’extrem oposat hi ha els qui projecten ‘la caricatura d’una Catalunya avara i egoista, entossudida a emparar i fomentar la seva cultura només per fastiguejar’. També s’ha mostrat convençuda que cal una reforma profunda de les institucions i una ‘nova tripulació’ que ‘mobilitzi il·lusions’.
Chacón ha fet aquestes manifestacions al discurs de presentació d’un esmorzar informatiu del secretari general del PSM, Tomás Gómez, a un acte on, entre altres, han assistit l’ex-ministre socialista José Blanco i l’ex-candidat a la presidència de la comunitat de Madrid Rafael Simancas.
L’ex-ministra, que actualment dóna classes als Estats Units, ha dit que la crisi ‘més urgent i més greu’ era ‘la que sustenta l’espiral d’enemistat entre Catalunya i la resta d’Espanya’, que al seu parer ‘alguns porten incubant des de fa temps’ i que ‘comença a afectar de manera perillosa a la nostra convivència’.
Ha dit que quan s’arriba a una situació com l’actual vol dir que tothom ha comès errors, també el PSOE, ‘que no sempre l’ha encertat’. Tot i que ha afegit que el seu partit mai no havia ‘incitat a l’odi, ni malmès la convivència ni fet de l’enfrontament entre espanyols l’eix de la seva política’. En aquest sentit, ha criticat el paper del PP, a qui ha acusat de ser una de les formacions que ‘ara amaguen la mà però abans van tirar la pedra’.
Però també ha acusat les institucions catalanes de pregonar una versió ‘infantil i fal·laç’ de la història de Catalunya i Espanya segons la qual ‘els últims tres segles no han estat més que una successió de conteses entre catalans i espanyols’ i ‘tots els mals de Catalunya s’atribueixen a l’espoli d’una Espanya parasitària i subsidiada’. Segons Chacón, des de l’extrem oposat es presenta ‘la caricatura d’una Catalunya avara i egoista entossudida a emparar i fomentar la seva cultura només per fastiguejar’, però al seu parer les dues visions són ‘fal·laces i tramposes’ perquè ‘als dos bàndols’ dels enfrontaments ‘hi havia catalans i espanyols’. ‘La nostra no és una història de bons i dolents, sinó de disputes fraticides i de temptatives fraternes de conviure en pau’ però ‘no tinc cap dubte que malgrat tot avui en un cantó i l’altre de l’Ebre predomina el desig de convivència’, ha dit.
