Deu maneres d’evitar que els EUA ens espiïn, com fan amb Merkel

  • Us expliquem programes i actuacions que dificulten l'espionatge de les vostres comunicacions

VilaWeb
Redacció
25.10.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La notícia que la cancellera Merkel ha estat espiada pels Estats Units, mitjançant el telèfon mòbil particular, ha desfermat un escàndol i ha fet evident que totes les nostres comunicacions són interceptades sistemàticament per l’agència de seguretat nord-americana, la NSA. Per tant, és molt difícil d’evitar aquest espionatge, però hi ha maneres d’anul·lar-lo parcialment o, si més no, de posar-hi grans entrebancs. Us n’expliquem deu.

1. Xifreu les comunicacions. La majoria de les comunicacions que fem, de veu o escrites, no són xifrades. El xifratge amaga el contingut darrere una capa que cal que la NSA desxifri, cosa que li fa perdre temps i recursos. Hi ha aplicacions com ara SilentCircle, que permeten de xifrar automàticament les trucades per menys de deu euros el mes. Entre les aplicacions gratuïtes hi ha la popular RedPhone, per a telèfons Android, o Seecrypt, que es pot usar en la majoria de plataformes; és de franc el primer trimestre i, en acabat, costa dos euros el mes.  

2. Esquiveu tant com pugueu els programes d’empreses americanes. La NSA ha reconegut que tenia accés obert a tot allò que passa per Yahoo, Google, Skype, Apple, America Online o YouTube. Tot i que no és oficial, sembla que també controlen DropBox. Si voleu dir una cosa important no la digueu per aquests canals. Una curiositat: diuen que YandexMail, el principal servei de correu rus, encara no l’han pogut controlar i que és un bon refugi ara per ara…

3. No feu servir els programes més coneguts. Mireu d’emprar els més nous mentre no es facin populars. Per exemple, creeu missatges mitjançant els clips de sis segons de vídeo de Vine o feu servir KakaoTalk, un nou sistema de missatgeria coreà, o Kik, un sistema canadenc que ha aparegut ara fa poc. Hi ha programes alternatius per a un gran nombre de grans marques: Diaspora fa de Facebook, OpenStreetMaps fa de Google Maps, Piwigo fa de Flickr…

4. Eviteu de cercar al Google. De les preguntes que feu es poden deduir intencions. Hi ha de bons cercadors alternatius que xifren les dades privades. El millor és DuckDuckGo.

5. Si heu de desar arxius, feu servir programes poc amics dels americans. N’és un bon exemple Mega, de Kim Dotocom, famós per haver estat detingut per l’FBI. També podeu emprar Sparkleshare o UbuntuOne.

6. Feu-vos anònims. Hi ha programes i xarxes completes que amaguen la vostra adreça IP real i, per tant, confonen els serveis d’espionatge. El navegador Tor, per exemple, permet de circular anònimament per la xarxa i és tan simple de fer servir com qualsevol altre. També hi ha un programa de correu Tor. De fet, Tor manté una xarxa de servidors arreu del món que canvia les adreces IP originals.

7. Val més escriure que no parlar. És millor enviar missatges de text que no explicar les coses amb la veu. Per més que pugui semblar sorprenent, és més fàcil d’espiar una conversa oral. Així i tot, cal tenir en compte que els SMS també són molt fàcils de llegir. Whatsapp tampoc no xifra el contingut, però és millor que un SMS. Encara són preferibles els programes com l’iMessage, que sí que el xifren.

8. Pagueu en metàl·lic. Les targetes són una gran font d’informació de la NSA. On sou, quant pagueu, què heu comprat. Cada compra feta amb targeta dóna un gavadal d’informació sobre vosaltres. Oficialment, VISA no ha permès l’accés públic de la NSA als seus arxius, però és evident que és un gran objectiu i que és un dels primers llocs on ens espien i ens segueixen la traça.

9. Useu Bitcoin. Andreu Barnils ha explicat l’explosió d’aquesta moneda virtual en uns quants articles. El fet que sigui anònim el propietari dels diners i tot fa gairebé impossible que puguin seguir les vostres operacions i registrar-les.

10. Traieu la bateria del mòbil. Quan no vulgueu que sàpiguen on sou, no n’hi ha prou d’apagar el mòbil. Treure’n la bateria és la millor manera d’assegurar-se que el telèfon no fa ‘pings’ ni envia cap senyal. Als iPhone, no se’ls pot treure la bateria i hi ha qui creu que això ja va ser una decisió acordada amb la NSA…

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem