23.10.2013 - 06:00
El 15 d’octubre passat va fer setanta-tres anys que el president de la Generalitat Lluís Companys havia estat assassinat per l’exèrcit franquista. El diputat d’ERC Joan Tardà va viatjar a Buenos Aires per presentar una querella contra l’estat espanyol per crims contra la humanitat. L’acusació presentada era per l’afusellament de Companys, a més de quaranta-cinc batlles i dos diputats d’ERC, i s’incloïa en la causa oberta per la jutgessa argentina Maria Servini contra els crims del franquisme. Ahir Tardà va anunciar que la jutgessa s’havia declarat competent per investigar i jutjar l’assassinat de Companys i que admetia a tràmit la querella presentada per ERC.
En aquesta entrevista de VilaWeb, Tardà denunciava ‘el model d’impunitat espanyol’ basat en una llei pre-constitucional, la llei d’amnistia del 1977. Deia que l’estat espanyol no havia estat capaç de reconèixer jurídicament les víctimes del franquisme ni de declarar il·legals les sentències que s’havien dictat durant aquell període, com la de Companys: ‘Si ho fessin, per l’escletxa que badés hi passaria tota la història. És com si d’una muntanya de pots de conserva en traguessis un de sota: tot s’ensorraria.’ Defensava que si Catalunya tingués un estat, hauria pogut jutjar el franquisme, com han fet més estats respecte dels propis passats totalitaris. Mentre això no arriba, han recorregut a la justícia universal.
