22.10.2013 - 10:14
Cases sense gent i gent sense casa. L’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat un rastre d’uns 450.000 habitatges buits a Catalunya. En aquest context, la masoveria urbana ha irromput als Països Catalans per trencar el paradigma de la propietat privada amb un sistema que beneficia tant propietaris com llogaters.
Al barri barceloní de Can Baró (a Horta-Guinardó), després de mesos d’esforç i moltes jornades de treball, ja funciona el primer projecte de masoveria urbana a Barcelona. La iniciativa ha estat impulsada per sis joves, “cansades dels preus abusius dels lloguers” i amb una forta voluntat d’independitzar-se, que s’han compromès a reformar la finca Xalet Mercedes.
Així es com va néixer el projecte MULA (Masoveria Urbana per a la Llar Alternativa), una aposta valenta per un habitatge deslligat de les regles del mercat. Com explica la Duna Homedes, una de les masoveres, després de “pentinar” diversos barris buscant casa buides i, gairebé per casualitat, van topar-se amb el Xalet Mercedes, un edifici modernista de 1924.
Una casa amb història
La propietat pertanyia a una dona gran que hi vivia sense llum ni aigua corrent, tancada i barrada, i mal alimentada. Després de diversos robatoris, Serveis Socials va decidir que el millor era traslladar-la a una residència. Gràcies a la mediació de la Cooperativa Integral Catalana, que va conèixer el projecte MULA a través del seu blog, van aconseguir posar-s’hi en contacte i convèncer-la de pactar el contracte de masoveria urbana.
Arrel de l’acord, la casa va passar a estar cedida a la cooperativa. Com afirma la Duna, d’aquesta manera pretenen obrir la porta a anar renovant la gent que visqui al Xalet. Malgrat que la idea inicial era visitar periòdicament la propietària i mantenir-la al corrent de l’estat de la casa, la direcció de la residència els ha prohibit seguir anant-la a veure perquè no són familiars.
D’aquí a cinc anys, les masoveres hauran d’haver reforçat les velles bigues de fusta, arreglar el sostre caigut del primer pis i fer la instal·lació elèctrica i d’aigua corrent. A canvi, no hauran de pagar lloguer, però s’han compromès a treballar unes cinc hores setmanals en la rehabilitació de la casa.
Una iniciativa col·laborativa
Per finançar les reformes, van iniciar una campanya de crowdfunding a través del qual han aconseguit recaptar 5.611€. A banda del suport econòmic, els mecenes també han contribuït amb material i mà d’obra, una idea que van impulsar elles mateixes perquè anava d’acord amb la vessant col·laborativa del projecte.
Si tot va bé, les obres acabaran als voltants del mes de febrer. Segons han pactat amb el paleta, el qual farà les tasques més complicades, elles contribuiran amb el muntatge de les finestres, els acabats i la retirada de les runes, per tal de poder-se ajustar al pressupost.
Per avançar algunes d’aquestes feines, van instaurar fa uns mesos “El dia de l’amic”, una jornada de treball a la setmana durant la qual convidaven amics, familiars i veïns a participar en la reforma de la casa.
El projecte del Xalet Mercedes no només pretén donar una nova vida a un habitatge en mal estat, sinó arribar a convertir-se en un espai social dins de Can Baró. Segons expliquen les masoveres, han tingut una bona rebuda per part dels veïns els quals han vist poc a poc com els diferents espais exteriors de la casa deixaven de semblar pràcticament un abocador de deixalles. Ara la seva intenció és obrir les portes al barri a través d’activitats, concerts, xerrades o, fins i tot, la primera Oficia de Masoveria Urbana de Barcelona.
La idea, però, no és nova. El terme “masoveria urbana” troba les seves arrels en el concepte de la masoveria, un contracte d’habitatge que consisteix en què el masover viu a la finca o mas i s’encarrega de la seva explotació agrícola a canvi d’un percentatge dels resultats. Aquest tipus d’acord va aparèixer a Catalunya a la baixa edat mitjana, es va generalitzar al segle XVI i va ser la fórmula bàsica de contractació agrària fins a finals del XIX.
Per contra, la masoveria urbana va néixer al centre d’Europa i al Regne Unit dels anys 80, com una alternativa a l’habitatge que es contraposava al fenomen okupa. Amb els anys aquesta pràctica s’ha anat popularitzant en altres països, malgrat que no ha estat mai gaire estesa. Malgrat tot, a Catalunya se’n poden trobar molts altres casos.
El projecte social de la Fundació SerGi
A les comarques gironines, per exemple, la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social (SerGi) promou aquest tipus de contracte perquè persones amb pocs recursos puguin accedir a un habitatge digne, dins d’un programa més ampli d’accions per garantir el dret a l’habitatge. Des que s’ha engegat el projecte, a finals del 2012, l’entitat ja ha posat en funcionament sis projectes de masoveria urbana a Girona i Lloret de Mar.
En aquest cas, la Fundació té un rol molt important en tot el procés. Un cop han trobat propietaris interessats fan una valoració dels seus immobles per poder preparar el contracte. A partir d’aquí, tal com explica Bru Pellissa, director tècnic de la Fundació, es fa un seguiment dels usuaris, tan per assegurar-se que compleixen el contracte com per realitzar un acompanyament socioeducatiu, donant suport en altres problemàtiques socials.
La Fundació també s’encarrega del cost de les reformes, que paga mitjançant una subvenció de “la Marató de TV3 per la pobresa” del maig del 2012. A canvi, els masovers, han de realitzar les reformes i pagar un lloguer molt reduït, d’uns 100 o 150 euros. Tot i així, la subvenció de La Marató que ha permès tirar endavant el projecte ara s’ha acabat, i la Fundació haurà de buscar altres vies de finançament.
Promoció de la masoveria a Sant Cugat
L’Administració local també veu en la masoveria urbana una alternativa a vies tradicionals d’accés a l’habitatge com ara els pisos de protecció oficial. Tal com explica Raül Grangé, regidor de Serveis Socials i Habitatge de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, aquest tipus de contractes “són un benefici per a tothom”. Des de la primavera d’enguany, l’Oficina Local d’Habitatge de la població ha iniciat tasques d’assessorament i documentació per tal de donar més seguretat jurídica tant a propietaris com aspirants a masovers.
A més de la redacció d’un model de contracte, l’Oficina pretén avaluar l’estat dels immobles per determinar les obres que hi calen i el termini per a fer la rehabilitació. D’aquesta manera es podrà fer un seguiment de com avancen les reformes i controlar que es compleixi el contracte. Segons afirma Grangé, aquest programa es vol combinar amb polítiques socials que garanteixin ajudes per facilitar un habitatge més assequible a famílies amb dificultats econòmiques. “El perfil de masover és més aviat jove, sobretot parelles, que busquen un intercanvi que no estigui basat en els diners”, comenta Grangé.
Davant de totes aquestes propostes, cada cop són més els propietaris que veuen en la masoveria urbana una manera de donar valor a immobles en desús o mal estat. El fenomen s’ha instal·lat a les ciutats per capgirar el nostre concepte tradicional de propietat a través de projectes que volen emfatitzar el dret universal a un habitatge digne. La masoveria, reinventada, ha tornat al segle XXI.
