16.10.2013 - 06:00
El govern ha quantificat la deslleialtat institucional de l’estat espanyol respecte de Catalunya: 9.375 milions d’euros. El conseller de Presidència, Francesc Homs va presentar ahir un informe que detalla tots els incompliments i va recordar que aquesta actitud d’Espanya vulnerava el principi constitucional d’igualtat de tots els ciutadans, recollit pel Tribunal Constitucional: ‘La deslleialtat institucional acaba tenint com a conseqüència directa per a la ciutadania l’increment de les desigualtats i la discriminació de les persones simplement pel lloc on viuen.’ I va parlar d’una ‘cronificació’ de la conducta deslleial de l’estat. D’aquests 9.375 milions, 5.748 corresponen a deutes d’inversions en infrastructures.
L’informe es divideix en tres àmbits. El primer recull l’actuació del govern de l’estat espanyol amb referència a la llengua, l’educació, la cultura, la protecció social i els valors democràtics. En aquest apartat, el govern recorda que l’estat no ha afavorit cap normativa que permeti la presència del català en cap institució estatal ni internacional. A més, subratlla que la Marca Espanya ha definit la llengua castellana com a llengua espanyola i ha menystingut la resta, i critica la LOMCE i l’atac a la immersió. En aquest capítol també es fa referència a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’estatut i al fet que l’estat hagi fet l’aposta inequívoca per Madrid en detriment de Barcelona com a centre cultural de referència.
El segon eix de l’informe és l’anàlisi del marc competencial i el respecte a l’autogovern, en què el govern remarca la paralització de les relacions bilaterals i la negativa a convocar la comissió bilateral Generalitat-Estat. Aquí també s’inclou l’elevat volum de recursos i conflictes de constitucionalitat que la Generalitat ha hagut de presentar i l’impuls d’una bateria d’iniciatives legislatives de signe ‘clarament recentralitzador’. La Generalitat també denuncia la negativa a negociar i aprovar traspassos pendents i l’incompliment reiterat de sentències del TC i més òrgans de la justícia, com ara la cessió de la política de beques.
En aquest apartat, Homs va remarcar que la batalla per les beques havia començat l’any 1994, amb una decisió judicial que donava la raó a la Generalitat l’any 2001 i que encara no s’havia aplicat. ‘I mentrestant què ha passat? Fins ara s’han deixat de rebre 120.000 beques’, va recordar.
El tercer capítol del document, que té 50 pàgines, és el que quantifica aquesta deslleialtat institucional. El volum de deutes puja a 9.375,7 milions d’euros, dels quals 5.748 corresponen a inversió en infrastructures; 672,6 a reducció d’ingressos finalistes provinents de l’estat espanyol; 1.715,2 a mesures estatals que impliquen un increment de la despesa per part de la Generalitat, i 1.239,9 milions de mesures estatals que porten un decrement d’ingressos. El govern també es queixa de la deslleialtat del govern espanyol a l’hora de repartir els objectius de dèficit i dels perjudicis de l’actual model de finançament, que no respecta el principi d’ordinalitat.
‘Cronificació d’una actuació deslleial’ des d’Aznar
Homs va denunciar que hi havia una ‘certa cronificació’ de l’actuació deslleial de l’estat espanyol, una ‘involució’ que va situar a partir del govern de José María Aznar del 2000. Ara bé, va advertir que això no afectava únicament el funcionament de la Generalitat, sinó que eren els ciutadans que en patien les conseqüències, perquè si l’estat espanyol no aportava els recursos que li pertocaven per a infrastructures, beques o dependència, els ciutadans acabaven quedant en inferioritat de condicions respecte dels de la resta de l’estat. ‘I si algú creu que això és interessat, que ho contrasti, que presenti un informe alternatiu’, va demanar.
Homs va insistir a dir que el govern ‘no plora’ per la Generalitat, sinó que era ‘el patiment d’un país sencer’ que hi ha al darrere de tot això, ‘d’un país que el sotmeten a la cultura del peatge, pagant el doble pràcticament per tot’.
PSC, PP i Ciutadans ataquen el govern per l’informe
L’informe va aixecar les crítiques d’alguns grups de l’oposició. PSC, PP i Ciutadans van mostrar-hi reserves. Els socialistes creuen que no té valor si no va acompanyat de propostes per a solucionar els greuges, el PP acusa el govern de ‘fer oposició’ a l’estat espanyol, i Ciutadans assegura que és una llista manipulada i plena de mentides. ERC va demanar a CiU que no es quedés solament amb l’informe i continués fent passes cap a la consulta, tot desplegant els acords del debat de política general ‘amb més celeritat’.
