11.10.2013 - 06:00
El ple del congrés va refusar amb els vots del PP una moció de CiU acordada amb el grup socialista, UPyD, Esquerra Plural i UPN. El text instava el govern espanyol a tipificar com a delicte l’apologia i al banalització del feixisme i el nazisme, i el negacionisme. Per justificar el vot, els diputats del PP van dir que la reforma del codi penal que es tramitava al congrés recollia un enduriment de les penes per delictes d’apologia de la violència per raó de sexe, orientació sexual, raça, llengua o nacionalitat.
El text que CiU va portar finalment a votació va obtenir el suport de 141 diputats (tota l’oposició) i el vot contrari de 180 diputats (PP). Era fruit de les negociacions de les últimes hores amb la resta de formacions, especialment amb el grup socialista, UPyD, Esquerra Plural i UPN, que van incorporar-hi la signatura després de veure-hi reflectides les aportacions de cadascun.
La moció pretenia que la reforma del codi penal, que és en tramitació, inclogués nous subjectes punibles. Entre més, que es considerés un agreujant que un delicte d’odi es fes ‘per origen territorial’ o per ‘la situació de persones sense llar’ de les víctimes.
També que s’incorporés als tipus penals d’odi el càstig per l’ús de les expressions ‘nazi, nazista’, ‘feixista’, ‘feixisme’ o ‘nazisme’ quan es definissin ciutadans, representants democràtics, organitzacions polítiques democràtiques, entitats i institucions, igual com ja passa a Itàlia o Alemanya.
El text també demanava d’incorporar a l’ordenament el delicte de negacionisme en els termes a què fa referència la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat del 2012, les decisions del Consell Europeu i la doctrina del Tribunal Constitucional.
També que es considerés com a delicte d’odi ‘qualsevol acció, proposta, discurs, propaganda, gest o símbol propi o apologètic del nazisme i del delicte de negació o banalització de l’Holocaust o de qualsevol genocidi’.
En aquest apartat, afegia la petició que es tipifiqués les conductes que impliquessin ‘l’apologia o l’enaltiment del franquisme, del feixisme, del totalitarisme o del nazisme amb la finalitat de lluitar contra la creixent manifestació i exhibició de símbols lligats a ideologies que practiquen o inciten a la violència i a l’odi’.
Els últims dos punts del text demanaven d’incorporar una categoria específica de delictes d’odi en els informes estadístics anuals sobre delinqüència i impulsar programes específics de formació als membres dels cossos de seguretat de l’estat en col·laboració amb les policies autonòmiques per ser més eficaços en la persecució de les organitzacions que promoguin idees basades en la negació de la democràcia i el foment de l’odi.
Durant el debat de la moció, Jané va recordar que la seva formació veia ‘amb preocupació’ el moviment ‘creixent’ que exhibien símbols que remetien a la violència i l’odi. Per això creia que ara era ‘el moment d’aprofundir en la resposta penal’: ‘No podem fer el desentès sobre això que passa a la nostra societat’.
En aquest sentit, va recordar que la salutació feixista té una resposta penal a Itàlia i a Alemanya es pena de manera expressa la justificació dels actes comesos en nom del nacionalsocialisme. A més, el codi penal alemany inclou penes per als qui en una reunió alterin l’ordre públic justificant o fent apologia de la violència nazi.
El PP havia presentat una esmena de substitució que no va ser acceptada per CiU. Es limitava a instar el govern espanyol a ‘continuar la política’ plasmada a la reforma del codi penal respecte del càstig a la incitació de l’odi i la violència contra grups o minories que reflecteix ‘el rebuig radical a tots els actes d’incitació a la discriminació, odi o violència de què pot ser objecte qualsevol col·lectiu o minoria’.
