11.10.2013 - 06:00
El congrés espanyol va aprovar ahir la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament (LOMCE) només amb els vots del PP, l’abstenció de Foro Asturias i UPN i el rebuig de la resta de l’oposició. El projecte arriba ara al senat per fer l’últim tram. Pel camí, ha tombat 11 esmenes a la totalitat i només ha introduït 36 esmenes parcials de les 700 presentades per l’oposició. Entre les aprovades hi ha les pactades amb UPyD per enfortir l’espanyol com a llengua vehicular. La llei estableix un mecanisme per a forçar la Generalitat a oferir educació en espanyol. Quan el centre públic no ofereixi aquesta opció, la Generalitat haurà de pagar l’escolarització privada als alumnes que ho demanin.
Tots els grups de l’oposició van expressar el rebuig a la reforma educativa. A més, van recordar al ministre José Ignacio Wert que la llei només fóra vigent mentre el PP tingués majoria absoluta perquè tots –excepte UPyD– van signar al juliol un compromís de derogar-la tan bon punt arribin al govern espanyol. CiU va acusar ahir Wert de crear un problema que no existia i ERC va dir que era una llei pròpia del ‘NO-DO’.
La llei introdueix novetats destacades. N’és una que hi haurà avaluacions externes a tots els centres de primària i una revàlida final a secundària i batxillerat que determinarà el govern espanyol. Aquest últim examen substitueix la selectivitat i les universitats podran fer una prova d’accés específica. També introdueix els itineraris diferenciats a quinze anys, suprimeix l’obligació d’estudiar educació per a la ciutadania i estableix que la de religió computi per a la nota.
Pel que fa a la llengua, institueix l’espanyol com a llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’estat i estableix que les comunitats autònomes que tinguin una altra llengua han d’oferir l’ensenyament en espanyol. Per garantir-ho, estableix que l’administració espanyola ‘assumirà integrament’ la despesa de l’escolarització en una escola privada als alumnes que vulguin estudiar en espanyol i no ho puguin fer en un centre públic, i després restarà aquests diners del finançament de la comunitat autònoma.
Durant tot aquest tràmit al congrés no s’hi ha introduït cap canvi substancial: la majoria absoluta del PP ha tombat les 11 esmenes a la totalitat que hi havia presentat l’oposició. Només en el tràmit en comissió, el PP ha obert la porta a acords. Han estat 36 modificacions bàsicament tècniques, llevat dels acords amb UPyD per enfortir el paper de l’espanyol com a llengua vehicular i considerar el professor com a autoritat pública.
El govern català portarà la reforma al Constitucional
La Generalitat de Catalunya ja té preparat un recurs al Tribunal Constitucional espanyol, segons que anuncià ahir la consellera Irene Rigau a Catalunya Ràdio. ‘És una llei que neix amb data de caducitat –va dir–. Estic convençuda que els territoris de l’estat hi respondran.’ Rigau també va anunciar un ‘canvi de normativa’ que evitaria el compliment de la llei Wert sense que els centres haguessin de ‘fer insubmissió’.
CiU: ‘L’anomalia és que es busquin solucions a problemes que no existeixen’
El portaveu d’Educació de CiU, Martí Barberà, va acusar el govern espanyol d’haver atemptat contra la immersió lingüística i d’haver establert un sistema de recentralització de competències per fer un canvi estructural en l’educació a l’estat.
‘Vostè –digué adreçant-se al ministre Wert– va començar la legislatura dient que la qüestió del castellà a Catalunya era de drets personals, però al final hem hagut de sentir que es conculquen drets de la societat catalana i que Catalunya té una anomalia. L’anomalia és que es busquin solucions a problemes que no existeixen.’
Segons Barberà, CiU no permetrà que el català es trobi en un nivell inferior al castellà o que es trenqui un model de cohesió social. Després de dir al ministre Wert que tenia mania persecutòria, li va demanar que retirés la llei.
ERC: ‘És una croada nacional-catolicista pròpia del NO-DO’
El diputat d’ERC Joan Tardà va acusar Wert de sectari, nostàlgic, classista, i irresponsable. ‘Persegueix l’assimilació del meu país mitjançant el control dels continguts curriculars i intenta dinamitar la cohesió social de les nacions amb llengua pròpia liquidant els sistemes d’immersió lingüística’, li va dir. Tardà va definir Wert així: ‘Un fanàtic que ha convertit la seva llei en una croada nacional-catolicista pròpia dels temps del NO-DO.’
PNB: ‘És una llei sectària’
La diputada del PNB Isabel Sánchez-Robles va dir que el títol de la llei era un eufemisme i va acusar Wert d’haver imposat a la societat espanyola una reforma educativa messiànica i recentralitzadora. Va titllar la reforma de ‘sectaria i segregadora’ i va dir que havia estat feta des del ‘substrat ideològic de la dreta espanyola més conservadora i jacobina’.
UPyD: ‘Els apartats sobre la llengua només recullen allò que diu la Constitució’
El portaveu d’UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, va dir que, malgrat el ‘no’ de la seva formació, celebrava els acords amb el PP en matèria de llengües. La llei, segons ell, tan sols recull allò que diu la Constitució: ‘Que les dues llengües oficials en comunitats bilingues seran vehiculars, però no que se n’eradicarà una.’
IU: ‘Serà la llei Wert, la breu’
La diputada d’IU María Caridad García Álvarez va dir que la llei reduïa significativament la qualitat de l’educació. ‘Vostès amb aquesta norma no pretenen millorar la situació dels docents ni dels alumnes, sinó al contrari. […] Desconfien de la seva professionalitat i limiten les seves possibilitats de participació en els centres’, va dir. I va pronosticar una vida fugaç a la llei: ‘Serà la llei Wert, la breu.’
Amaiur: ‘La seva llei és obeir i callar; i si no, castigats’
El portaveu d’Amaiur, Xabier Mikel Errekondo, va oferir una de les imatges de la jornada: va adoptar la postura de l’alumne castigat propi de l’antiga escola (amb els braços estirats i un llibre a cada mà). Errekondo va fer part del seu discurs en basc i fou cridat a l’ordre pel president del congrés, Jesús Posada, que li va demanar que utilitzés el castellà. ‘Aquesta és la seva educació: obeir i callar; i si no, castigat com es feia a l’escola’, va dir abans d’agafar els llibres i estirar els braços.
PSOE: ‘Ens volen ficar al túnel del temps’
El diputat socialista Mario Bedera va acusar el ministre Wert de ser insensible al ‘clamor’ de la societat espanyola i de fer ús d’una ‘arrogància absoluta’ des de la imposició. ‘Aquesta no és la llei que necessita el nostre país –va dir–. És una llei de partit, i no de país, i fracassarà.’ A més, segons Bedera, és una llei incongruent que implica ‘posar-nos en el túnel del temps i retrocedir a aquella Espanya de la segregació per sexe, la selecció d’alumnes per raons econòmiques’. Però la societat ‘no ho permetrà’, va dir.
L’espanyol, reforçat com a llengua vehicular
En el tràmit parlamentari s’hi van incorporar una vintena d’esmenes pactades entre el PP, d’una banda, i UPyD, Foro Asturias i UPN, d’una altra. Fruit d’aquests retocs s’hi estableix l’espanyol com a llengua vehicular a tot l’estat.
Ara la llei passarà al senat, on els grups podran tornar a presentar-hi esmenes. Si se n’aprova cap, el text tornarà al congrés per rebre l’últim vist-i-plau; si no, l’aprovarà directament el senat.
El ple d’ahir va debatre el dictamen que ja s’havia aprovat en comissió el 26 de setembre amb 23 vots a favor (PP), 19 contra (PSOE, CiU, PNB, UPyD, Esquerra Plural, ERC i la majoria del grup mixt) i una abstenció (Foro Asturias). La llei supera així el tràmit parlamentari sense cap atenuant quant a la imposició de l’espanyol ni cap concessió a l’oposició. El PP no va acceptar cap esmena del PSOE, CiU, PNB ni Esquerra Plural. En canvi, sí que va incorporar-hi els acords amb UPyD i els altres dos grups dretans, Foro Asturias i UPN, que inclouen el reforçament de l’espanyol com a llengua vehicular, tot i que el text original ja recollia aquesta condició.
Concretament s’hi va afegir un punt que diu: ‘Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l’estat, i en la resta de llengües cooficials en els territoris respectius.’ I hi insisteix encara: ‘El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus estatuts i normativa aplicable.’
El PP argumenta que les incorporacions sobre l’espanyol com a llengua vehicular volen tranquil·litzar algunes famílies ‘afectades per aquesta qüestió’. Es tracta, diuen, ‘d’aclarir que el castellà no pot ser expulsat ni menystingut en el sistema educatiu’.
