10.10.2013 - 16:36
El ple del congrés espanyol ha aprovat avui la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament (LOMCE) només amb els vots del PP, l’abstenció de Foro Asturias i UPN, i el rebuig de la resta de l’oposició. El projecte arriba ara al senat per fer l’últim tram. Pel camí, ha tombat onze esmenes a la totalitat i només ha introduït 36 de les 700 esmenes parcials presentades per l’oposició. Entre les aprovades hi ha les pactades amb UPyD per enfortir l’espanyol com a vehicular. La llei estableix un mecanisme per forçar la Generalitat a oferir educació en espanyol que l’obliga a pagar escoles privades als alumnes que ho sol·licitin quan el centre públic no ofereixi aquesta opció.
Tots els grups de l’oposició han expressat al congrés espanyol el seu rebuig a la reforma educativa, que previsiblement serà avalada avui a la cambra amb els únics vots del PP, que hi farà valer la seva majoria absoluta. L’oposició, a més, ha recordat al ministre José Ignacio Wert que la llei només continuarà vigent mentre el PP disposi precisament d’aquesta majoria absoluta perquè tots -excepte UPyD- van signar al juliol un compromís de derogar-la tan bon punt arribin al govern espanyol. CiU ha acusat Wert de crear un problema que no existeix i ERC ha afirmat que era una llei pròpia del ‘NO-DO’.
La Llei introdueix novetats destacades que, entre altres, impliquen que hi haurà avaluacions externes a tots els centres de primària i una revàlida final a secundària i Batxillerat que determinarà el Ministeri. Aquest últim examen substitueix la selectivitat i les universitats podran fer una prova específica per a l’accés. També introdueix els itineraris diferenciats als 15 anys, suprimeix l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania com a obligatòria i estableix que Religió computarà per a la nota.
Pel que fa a la llengua, deixa clar que el castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat i dicta que les comunitats autònomes que tenen una altra llengua han d’ofertar l’ensenyament en la llengua de tot l’Estat. Per garantir-ho, estableix que l’administració general “assumirà integrament” la despesa de l’escolarització en una escola privada als alumnes que vulguin estudiar en castellà i no ho puguin fer en un centre públic, i després restarà aquests diners del finançament de la comunitat autònoma.
La Llei no ha introduït cap canvi substancial durant tot aquest tràmit al Congrés, en què la majoria absoluta del PP ha tombat les 11 esmenes a la totalitat que li havia presentat l’oposició. Només en el tràmit en comissió, el PP ha obert la porta a alguns acords amb altres formacions parlamentàries. Han estat 36 modificacions bàsicament tècniques amb l’excepció dels acords amb UPyD per enfortir el paper del castellà com a llengua vehicular i considerar el professor com a autoritat pública.
El govern català portarà la reforma al TC
Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ja té preparat un recurs al Tribunal Constitucional, segons que ha anunciat avui la consellera Irene Rigau a Catalunya Ràdio. ‘És una llei que neix amb data de caducitat’ ha dit Rigau, que ha recordat: ‘El ministre sap que és una llei que s’aguanta per l’oposició i estic convençuda que els diferents territoris de l’estat hi respondran.’ Rigau també ha anunciat un ‘canvi de normativa’ que evitarà el compliment de la llei Wert sense que els centres ‘hagin de fer insubmissió’.
CiU: ‘L’anomalia és que es busquin solucions a problemes que no existeixen’
El portaveu d’Educació de CiU, Martí Barberà, ha acusat el govern espanyol d’haver atemptat contra la immersió lingüística i d’establir un sistema de recentralització de competències per fer un canvi estructural en l’educació a l’Estat.
“Vostè va començar la legislatura dient que el tema del castellà a Catalunya era de drets personals, però al final hem hagut de sentir que s’estan conculcant drets de la societat catalana i que Catalunya té una anomalia”, ha dit, però “l’anomalia és que es busquin solucions a problemes que no existeixen”.
Segons Barberà, CiU “no permetrà” que el govern espanyol creï un problema “que no existeix” i que el català “estigui en un nivell inferior al castellà” o que “trenquin un model de cohesió social”. Per aquest motiu ha acusat el ministre Wert de “mania persecutòria” i li ha demanat que retiri la Llei.
ERC: ‘És una creuada nacional-catolicista pròpia del NO-DO’
El diputat d’ERC Joan Tardà ha acusat a Wert de “sectari”, “nostàlgic”, “classista”, “irresponsable” i perquè “persegueix l’assimilació del meu país mitjançant el control dels continguts curriculars” i “intenta dinamitar la cohesió social de les nacions amb llengua pròpia finiquitant els sistemes d’immersió lingüística”. A més, segons Tardà, Wert és “un fanàtic que ha convertit la seva llei en una creuada nacional-catolicista pròpia dels temps del NO-DO”.
PNB: ‘És una llei sectària’
La diputada del PNB Isabel Sánchez-Robles ha afirmat que el títol de la Llei és “un eufemisme” i ha acusat el ministre Wert d’haver imposat a la societat espanyola “amb autoritarisme” una reforma educativa “messiànica” i “recentralitzadora”. Segons els nacionalistes bascos és una reforma educativa “sectaria i segregadora” feta des del “substrat ideològic de la dreta espanyola més conservadora i jacobina”.
UPyD: ‘Els apartats sobre la llengua només recullen el que diu la Constitució’
El portaveu d’UPyD, Carlos Martínez Gorriarán ha justificat el “no” de la seva formació a la LOMCE malgrat que ha celebrat els acords amb el PP en matèria de llengües. En aquest sentit ha assegurat que la Llei només recull “el que diu la Constitució: que les dues llengües oficials en comunitats bilingues seran vehiculars, però no que se n’eradicarà una”.
IU: ‘Serà la Llei Wert, la breu’
La diputada d’IU María Caridad García Álvarez ha deixat clara l’oposició de la seva formació a una llei que segons ha assegurat redueix significativament la “qualitat” de l’educació i la deixa només “per a qui pugui pagar-la”. “Vostès amb aquesta norma no pretenen millorar la situació dels docents ni dels alumnes, sinó al contrari”, perquè “desconfien de la seva professionalitat i limiten les seves possibilitats de participació als centres”. Segons ha afirmat, la Llei tindrà una vida fugaç: “serà la Llei Wert, la breu”.
Amaiur: ‘La seva llei és obeir i callar, i si no, castigats’
El portaveu d’Amaiur, Xabier Mikel Errekondo, ha protagonitzat una de les imatges de la jornada quan, en la seva intervenció, ha adoptat la postura de l’alumne castigat propi de l’antiga escola (amb els braços estirats i un llibre a cada ma). Errekondo ha fet part del seu discurs en basc i ha estat cridat a l’ordre pel president del Congrés, Jesús Posada, que li ha demanat que utilitzés el castellà. “Aquesta és la seva educació: obeir i callar, i si no castigat com es feia a l’escola”, ha dit abans d’agafar els llibres i estirar els braços.
PSOE: ‘Ens volen posar al túnel del temps’
El diputat socialista Mario Bedera ha acusat el ministre Wert de ser “insensible” al “clamor” de la societat espanyola i de fer ús d’una “arrogància absoluta” des de la “imposició”. “Aquesta no és la llei que necessita el nostre país”, ha dit, perquè “és una llei de partit, i no de país” que “fracassarà”. A més, segons Bedera, és una llei “incongruent” que implica “posar-nos en el túnel del temps i retrocedir a aquella Espanya de la segregació per sexe, la selecció d’alumnes per raons econòmiques”, però la societat “no ho permetrà”.
L’espanyol, reforçat com a llengua vehicular
En el tràmit parlamentari s’hi van incorporar una vintena d’esmenes pactades entre el PP, d’una banda, i UPyD, Foro Asturias i UPN, d’una altra. Fruit d’aquests retocs s’hi estableix l’espanyol com a llengua vehicular a tot l’estat. Els grups de l’oposició hi votaran contra.
Quan hagi estat aprovada, la llei passarà al senat, on els grups podran tornar a presentar-hi esmenes. Si se n’aprova cap, el text tornarà al congrés per rebre l’últim vist-i-plau; si no, l’aprovarà directament el senat.
El ple d’avui debat el dictamen que ja es va aprovar en comissió el 26 de setembre amb 23 vots a favor (PP), 19 contra (PSOE, CiU, PNB, UPyD, Esquerra Plural, ERC i la majoria del grup mixt) i una abstenció (Foro Asturias). La llei supera així el tràmit parlamentari sense cap atenuant quant a la imposició de l’espanyol ni cap concessió a l’oposició. El PP no va acceptar cap esmena del PSOE, CiU, PNB ni Esquerra Plural. En canvi, sí que va incorporar-hi els acords amb UPyD i els altres dos grups dretans, Foro Asturias i UPN, que inclouen el reforçament de l’espanyol com a llengua vehicular, tot i que el text original ja recollia aquesta condició.
Concretament s’hi afegeix un punt que diu: ‘Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l’estat, i en la resta de llengües cooficials en els territoris respectius.’ I hi insisteix encara: ‘El castellà és llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus estatuts i normativa aplicable.’
El PP argumenta que les incorporacions sobre l’espanyol com a vehicular volen tranquil·litzar algunes famílies ‘afectades per aquesta qüestió’. Es tracta, diuen, ‘d’aclarir que el castellà no pot ser expulsat ni menystingut en el sistema educatiu’.
