08.10.2013 - 08:37
L’eurocomissari de Política Regional, l’austríac Johannes Hahn, diu que la ‘qüestió de la pertinença’ d’una Catalunya independent a la Unió Europea ‘es pot resoldre de manera més relaxada’. En una entrevista a l’ACN, Hahn matisa les amenaces d’expulsió automàtica del govern espanyol i dels comissaris espanyol i francès, Joaquín Almunia i Michel Barnier, i adverteix que ‘és una qüestió a explorar més detalladament’ i amb calma perquè la independència ‘no passaria d’avui per demà’. Hahn nega que la Comissió Europea ‘ignori aquest moviment independentista’ i assegura que Brussel·les observa el procés ‘amb cura’.
Recorda que el tractat no preveu què passaria si Catalunya esdevingués un estat independent ni què significaria quant a la pertinença a la UE. Segons Hahn, en cas d’independència, no hauria de decidir la UE: ‘Són els espanyols i la gent de Catalunya que han de decidir sobre el seu futur. […] Brussel·les no hi ha de fer cap comentari.’
Amb aquestes declaracions, Hahn contradiu l’amenaça del francès Barnier, responsable de Mercat Interior i candidat a presidir la Comissió Europea, que va dir: ‘Si una regió surt d’un estat membre, de facto surt de la UE.’ Així mateix, rebat l’avís de l’espanyol Almunia, eurocomissari de Competència: ‘La part segregada no és membre de la UE.’ I matisa l’amenaça de la portaveu de Barroso, Pia Ahrenkilde: ‘Només pel fet de proclamar la independència passaria a ser considerat un estat tercer, de fora de la Unió, i des del dia de la seva independència, els tractats europeus no s’aplicarien més en el seu territori.’
De la inversió en grans infrastructures al suport a les pimes
La Comissió Europea va acabant de negociar amb els estats membres, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions com serà la política de cohesió regional dels set anys vinents. Hahn ho resumeix així: ‘Hem canviat de política: ha passat de centrar-se en les inversions en infrastructures a centrar-se a promoure l’economia.’
Hahn també respon sobre si el cúmul d’infrastructures sobredimensionades i la taxa de desocupació més alta d’Europa després de Grècia són considerades com un fracàs de la política de cohesió i un del motius per canviar-la de dalt a baix. Admet que fins ara ‘només es comprovava que els diners s’utilitzaven d’una manera correcta des del punt de vista financer, però no es qüestionava com s’utilitzaven’. Aquests darrers anys ho han ‘començat a mirar’ i en el proper pressupost de la UE (2014-2020) hom pretén ‘alinear la política de cohesió amb l’estratègia 2020 i complir-ne els objectius’. Aquesta estratègia se centra a fomentar el creixement, la competitivitat i la creació d’ocupació.
Hahn explica que la nova política regional europea demanarà a les regions i als estats membres que apliquin estratègies en àrees diverses. ‘No ens centrem tant en projectes individuals’ sinó en ‘estratègies globals’, diu. ‘Per exemple, sobre els diners per les petites i mitjanes empreses, demanem una estratègia d’especialització intel·ligent, que significa que cada regió ha d’identificar les seves oportunitats de negoci, els seus potencials i els seus punts forts, allò que es pot enfortir i els actius existents a la regió.’ Aquesta lògica també s’aplicarà en altres sectors com el transport, perquè tot i no ser la gran prioritat, es continuaran finançant infraestructures.
La nova estratègia passarà de les grans infraestructures a donar suport a la petita i mitjana empresa, que és la gran creadora d’ocupació al continent. Hahn subratlla que la Comissió Europea ja ha ‘començat en el període actual a oferir instruments financers, fons, dedicats al suport de les pimes, particularment oferint crèdits, garanties i coses per l’estil’. No obstant això, emfasitza que el gran problema de les pimes europees, ‘i no únicament espanyoles, és que en molts casos no tenen prou capital’. Per tant, un dels objectius serà augmentar el capital propi de les pimes per enfortir-les a fi que puguin accedir al crèdit. De totes maneres, constata que la majoria de petites i mitjanes empreses ‘són propietat de famílies, d’individus, que no els agrada tenir bancs dins dels seus processos de presa de decisions’. I avisa ‘d’un problema psicològic’ que caldrà també abordar i superar, per tal que les pimes no siguin tan reticents a treballar amb institucions financeres. Per això, segons ell, caldrà ‘trobar solucions creatives no tan sols per a oferir els diners sinó també oferint vies i canals sobre com utilitzar-los’.
Sobre l’augment de l’extrema dreta, el populisme i l’euroscepticisme a Europa, i particularment en països rics com a Àustria, constata que ‘hi ha un creixent populisme nacional a Europa’ i que ‘probablement la idea de solidaritat s’ha aprimat per a molta gent a causa de la situació econòmica d’alguns estats membres’. Per Hahn, la recepta contra això és que els polítics expliquin millor ‘a la seva gent, als seus votants’ la situació. Argumenta que ‘tenim interdependència entre nosaltres, que no és tan sols en termes de solidaritat, sinó que també s’expressa en l’interès econòmic dels estats membres d’ajudar-se mútuament’.
