06.10.2013 - 09:12
El govern català enllesteix un informe amb totes les deslleialtats de l’estat espanyol cap a Catalunya des del punt de vista econòmic, competencial i pel que fa a llengua, cultura i valors democràtics. Segons ha explicat en una entrevista a l’ACN el conseller de la Presidència, Francesc Homs, l’objectiu és fer un llistat complet dels greuges que pateixen els catalans per situar el diàleg amb l’executiu espanyol de cara a la consulta.
Aquest treball, que serà aprovat pel Govern aquest dimarts o el proper, s’enviarà a les autoritats espanyoles, entre elles Mariano Rajoy, i també a la comunitat internacional per fer pedagogia de quin és l’estat de la situació. De fet, el subtítol de l’informe serà ‘L’estat del diàleg’. Homs ha desgranat els tres grans blocs d’aquest informe que pretén ser “complet i exhaustiu”. En el primer, se situarà tot allò relatiu a la llengua, a l’educació, la cultura i els valors democràtics. El segon punt anirà lligat al marc competencial, tots els conflictes al Tribunal Constitucional, les normatives catalanes que el govern espanyol ha impugnat. Finalment, en un tercer apartat hi haurà la identificació dels deutes, tant aquells que estan escrits com aquells que estan comptabilitzats d’una manera més política. En aquest sentit, el Govern contempla aquells deutes que l’estat espanyol no ha assumit, però també els que són conseqüència de decisions de l’executiu central, que obliguen la Generalitat a fer despesa. Un exemple seria la Llei de la Dependència o l’impost sobre dipòsits bancaris.
Aquest informe s’enviarà a Mariano Rajoy i també a la comunitat internacional, en el primer cas perquè “prenguin consciència del que hi ha, del que hi ha sobre la taula quan es parla de diàleg”, i en el segon cas perquè coneguin “què està passant i com el govern espanyol actua amb aquesta constant de l’arbitrarietat”.
Servirà, així per fer una “foto de quina és la situació de la lleialtat institucional del govern espanyol”, precisament en un moment en què la Generalitat està immersa en un procés de diàleg amb l’executiu espanyol arran de la consulta. I precisament també quan el govern espanyol ha presentat una pressupostos de l’Estat que “castiguen” Catalunya. “El resultat avui després de trenta anys d’intents diversos de col·laboració, de terceres vies, és que volen carregar-se coses que estaven consolidades, com un mínim nivell d’inversió a Catalunya i la immersió. Aquest és el premi a col·laboracions de tota mena”, s’ha queixat.
La deslleialtat cada cop va a més
Però és que Homs ha aprofitat per denunciar que el nivell de deslleialtat respecte a Catalunya cada cop va a més, i ha situat les inversions com la “imatge més gràfica” per demostrar-ho, ja que, fins i tot en termes relatius, les xifres cada cop són inferiors a les de l’any anterior. “Hi ha una traça molt evident d’una intencionalitat molt clara”, ha lamentat.
I en l’àmbit competencial, ha continuat, passa exactament el mateix, ja que es vulneren competències en terrenys com les cambres de comerç, els horaris comercials, les regulacions urbanístiques i les normatives mediambientals, per exemple.
“Haurien de tancar l’estat de les autonomies”
Al seu parer, si el govern espanyol fos “coherent” amb si mateix, “hauria de tancar l’estat de les autonomies”, perquè queda demostrat que no se’l creuen. “Com que no es deuen atrevir per raons de partit a tancar l’estat de les autonomies perquè tenen molta gent col·locada a molts parlaments autonòmics, ho fan per la porta del darrere”, ha diagnosticat.
El conseller ha avisat que “no hi ha pitjor manera de fer-ho”, perquè les estructures hi queden, tot i que no tinguin substància. És per això que ha instat el govern espanyol a “tenir el coratge” de plantejar una reforma constitucional, perquè ara mateix estan anant “en contra de la Constitució d’una forma clamorosa”.
Homs ha atribuït aquesta actitud espanyola al fet que Europa estigui controlant més que mai Espanya. Segons ell, l’estat espanyol “no s’havia notat mai tan feble com ara en la seva història”, perquè s’està trobant amb “uns senyors que vénen de fora i diuen què es pot fer i què no”.
“I llavors tenen una gran incomoditat, perquè els manen molt per dalt i quan miren avall, hi ha un estat de les autonomies on aquestes tenen responsabilitats sobre temes que afecten directament els ciutadans”, ha argumentat. En conseqüència, aquest procés de recentralització és, a parer del portaveu del Govern, una manera de “reivindicar-se”, i com que no poden fer-ho “cap amunt”, eliminen competències que s’havien atorgat a les autonomies.
