05.10.2013 - 12:41
La petroliera Shell, que va explotar el pou entre 1973 i 1989 on ara s’ha injectat el gas del Castor, ja va advertir de la perillositat per moviments sísmics en l’aprofitament de la cavitat submarina. Segons dades de l’Observatori de l’Ebre es van registrar 30 terratrèmols des de l’inici de l’explotació fins a l’any 1998, molt lluny dels més de 400 de l’última setmana. La Plataforma en Defensa del Sénia ha denunciat que Escal UGS, gestora del Castor, i el govern espanyol no tinguessin en compte aquestes advertències.
Els informes sobre beneficis i perjudicis que va elaborar la petroliera Shell després d’explotar el pou on actualment s’ha injectat el gas del magatzem Castor, i que són en disposició de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, desmenteixen els arguments d’Escal UGS que negaven qualsevol perill en l’explotació del dipòsit submarí, entenen que la cavitat que havia deixat lliure el petroli extret havia estat reomplert per l’aigua del mar i no es podien produir modificacions en el jaciment d’Amposta i les falles marines de la zona.
Els informes de Shell i les dades recollides per l’Observatori de l’Ebre entre els anys 1973, quan es va començar l’extracció de petroli, fins a l’any 1998, confirmen que hi havia hagut moviments sísmics a la zona i advertien que una explotació futura del dipòsit podria, no només despertar de nou l’activitat sísmica, sinó augmentar-ne la freqüència i la intensitat. Durant aquests 25 anys es van registrar un total de 30 sismes, la majoria de baixa intensitat i amb alguns episodis, sobretot l’any 1995, amb terratrèmols de magnituds entre 4 i 5 a l’escala de Richter, que també llavors van ser percebuts per la població. Els més de 400 terratrèmols registrats durant l’última setmana confirmarien les advertències que es feien llavors.
Durant la redacció de l’estudi d’impacte ambiental del projecte Castor, a més, el Ministeri de Medi Ambient va consultar a l’Observatori de l’Ebre sobre la necessitat de fer controls sísmics. L’entitat va recomanar la monotorització de l’activitat sísmica durant la injecció “per poder prendre decisions sobre l’activitat en el futur”, demanava “proves” que asseguressin “que les pressions de la injecció no fracturarien les roques” i reconeixia que aquesta activitat industrial era potencialment inductora de terratrèmols.
Assembla de la PDTS
La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS) han aportat aquesta informació en l’assemblea celebrada aquets divendres a la nit al Centre Cívic d’Alcanar on hi ha participat unes 1.500 persones. Des de l’associació han qüestionat per què Escal UGS no va tenir en compte tota aquesta informació, per què l’haurien “amagat” al govern espanyol, i per què l’administració de l’Estat va considerar “apte” el dipòsit submarí per a la injecció de gas sense que en l’estudi d’impacte ambiental s’anomeni la possibilitat de risc sísmic.
La plataforma compta amb altres documents, com la tesi del geòleg Hector Perea o un diagènesis del pou d’Amposta de l’empresa Geofluids on també es parla de l’activitat sísmica de la zona. Malgrat que el terratrèmol més important hauria provocat una gran esllavissada marina a la fossa d’Amposta fa 11.000 anys, la PDTS ha alertat dels efectes que pot tenir la intervenció de l’activitat humana en el desenvolupament natural geològic de les falles de la zona.
Denúncies a la justícia europea i espanyola
En l’assemblea d’aquest divendres també s’ha acordat presentar una denúncia davant la fiscalia de Castelló, que es començarà a preparar els propers dies, sobre el malestar i els danys que ja han causat els terratrèmols als veïns i els perjudicis que els pugui causar l’activitat sísmica si continua. Entre els assistents a l’assemblea s’han repartit models d’al·legacions que es faran arribar al govern espanyol on es demana la paralització definitiva del magatzem de gas i el desmantellament de les instal·lacions marítimes i terrestres. També s’ha facilitat als veïns un tríptic amb informació i consells sobre com actuar en cas de terratrèmols.
Paral·lalament, la PDST farà diverses denúncies a les institucions europees per un presumpte delicte mediambiental. Per una banda es demanarà al Banc Europeu d’Inversions que deixi de finançar el projecte Castor. També es farà arribar una queixa al Defensor del Poble Europeu pel malestar generat i s’enviarà una denúncia a la Comissió Europea i una petició al Parlament Europeu.
Manifestació demà
La primera i més immediata de les accions que s’han consensuat en l’assemblea és la celebració d’una gran mobilització demà a les Cases d’Alcanar. Com ha apuntat Joan Ferrando, membre de la PDTS, es confia que la mobilització aglutini el màxim nombre de població de les Terres de l’Ebre i del Baix Maestrat per fer notar el malestar i indignació de la ciutadania i per reclamar el tancament del projecte Castor.
La fiscalia de Castelló obre una investigació sobre el terratrèmols
També ahir, la fiscalia de Castelló va obrir diligències d’investigació penal per aclarir ‘què ha ocorregut en relació amb els múltiples sismes patits durant aquestes darreres nits’, segons que informà el fiscal degà de Castelló, Francisco Sanahuja.
La decisió fou presa després d’una reunió de la junta de coordinació, que integren pel fiscal en cap, el tinent fiscal i el fiscal degà. S’ha pres d’ofici i sense que existís cap denúncia prèvia.
La Diputació de Castelló ja va anunciar també que prendria accions legals contra els ex-ministres d’Indústria i Medi Ambient si es determinava que hi havia hagut cap negligència en el procés d’adjudicació del magatzem de gas subterrani Castor.
Alerta d’entitats ecologistes
Diverses entitats ecologistes han demanat que es paralitzi immediatament l’activitat de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós, pel perill que suposen els moviments sísmics registrats els darrers dies. ‘L’activitat sísmica pot afectar el funcionament de les centrals nuclears i la recent experiència de Fukushima n’és un bon exemple’, expliquen en una nota enviada als mitjans de comunicació. Alerten, a més, que el projecte Castor -causant dels terratrèmols dels darrers dies- podria provocar un gran moviment sísmic a la falla del Camp, propera a les dues centrals nuclears, i que ja ha registrat grans terratrèmols al llarg de la història.
