04.10.2013 - 12:41
Ara fa un any, la batllessa de Lampedusa, Giusi Nicolini, va escriure una carta als mitjans italians denunciant la situació de l’illa i lamentant les contínues morts de persones que intenten arribar a Europa a través seu. Concretament ho va fer després que es trobessin onze cadàvers. En reproduïm els principals fragments:
‘Per Lampedusa aquest és un dolor enorme. Hem hagut de demanar ajut a la prefectura i als municipis de la província per a poder donar una sepultura digna a aquestes onze persones. Simplement perquè nosaltres ja no tenim lloc al nostre cementiri.
Podria fer moltes preguntes avui, però ho resumiré tot amb una: fins quan caldrà que ampliem una vegada i una altra el cementiri de la meva illa?
No entenc que una tragèdia com aquesta ningú la pugui considerar normal. Com és possible no obsessionar-se amb la mort d’aquesta gent? Avui han estat onze persones, entre les quals vuit dones joves i dos nens, d’onze anys i tretze. Tots morts durant un viatge que havia de ser l’inici d’una nova vida.
M’indigna aquest sentiment de quotidianitat que sembla haver-se instal·lat al món. M’escandalitza el silenci d’una Europa que ha rebut el premi Nobel de la pau i és capaç de restar callada davant una tragèdia que ja ha fet més morts que la majoria de les guerres.
Estic cada cop més convençuda que la política d’immigració europea considera aquest balanç de vides humanes com una manera de moderar el flux migratori, fins i tot com un mitjà de dissuasió.
El viatge amb vaixell d’aquestes persones és la seva única esperança. I crec que per a Europa la seva mort és un motiu de vergonya i deshonor.
Per això vull que tothom sàpiga que a Lampedusa, a nosaltres, ens correspon el deure de tractar aquestes persones amb dignitat i així donar una mica de dignitat al nostre país i a tot Europa.
Si aquests morts només són nostres, ja em podeu enviar a mi els telegrames de condol. Els rebré com si ells tinguessin la pell blanca, com si es tractés d’un dels nostres nois.’
