04.10.2013 - 08:22
Amb la sala de plens d el’ajuntament de Prats de Lluçanès plena a vessar, es va celebrar la taula rodona per parlar sobre la nova llei de governs locals amb els partits amb representació al Parlament de Catalunya, que havia organitzat la plataforma El Lluçanès és comarca amb la revista LaRella. Lluís Vila, alcalde de Prats de Lluçanès i Eva Boixadé, portaveu de la plataforma van obrir l’acte donant la benvinguda als assistents. LaRella va retransmetre l’acte via twitter.
Xavier Graset, el peiodista de Catalunya ràdio, va obrir amb una reflexió sobre els valors dels límits i les fronteres, un acte que va omplir la sala de plens de l’ajuntament de Prats de Lluçanès de persones amb voluntat de veure com els compromisos polítics donaven perspectiva a la reivindicació de la comarca del Lluçanès.
A l’acte hi van prendre part Antoni Iborra, advocat, exalcalde d’Alpens, en representació de la CUP-AE; Marta Ribas, diputada d’ICV; Marta Rovira, diputada d’ERC; Lluís Corominas, diputat de CiU; Ramon Serra, diputat provincial, del PSC, i Pere Calbó, diputat del PP.
Els alcaldes de Sant Martí d’Albars, Alpens, Sant Boi de Lluçanès, Prats de Lluçanès i Lluçà, van ser presents a la taula rodona, mentre que el de Perafita es va excusar expressament per no poder-hi ser.
L’acte va començar amb una primera intervenció dels ponents que van posicionar-se sobre el reconeixement del Lluçanès. En aquest torn, tots els representants van mostrar la seva voluntat que el Lluçanès esdeveingui comarca oficial, tret del representant del PP que, sense oposar-s’hi, va introduir elements legals i de procediment per veure si, més enllà de la voluntat, la proposta seria viable.
D’aquesta primera intervenció, se’n derivà una referència, bàsica, sobre el paper de la comarca en l’escala d’institucions per les quals cal passar per construir les estructures administratives. En aquest apartat, tot i que no esdevingué motiu de debat de fons, PSC, CiU, ERC i ICV estaven d’acord a situar la comarca com un ens sense competències polítiques de govern, sinó en un estadi intermedi entre els municipis i les possibles vegueries, més en la línia de consorcis o mancomunitats de serveis, amb un perfil tècnic i de gestió, que d’administració política. Antoni Iborra, de la CUP, reclamà el valor polític i el paper polític de les comarques com a administració nacional i com a espai d’intervenció de màxima proximitat, i qüestionà el consens de la resta sobre el paper del consell i la junta d’alcaldes que preveu la llei per a als futurs òrgans comarcals.
El segon torn se centrà en la llei que ha de debatre i aprovar el Parlament de Catalunya i en la comparativa amb la llei estatal. Aquest apartat visualitzà tres grups diferenciats de plantjaments. Per una banda, el PP, fidel al seu plantejament més tecnocràtic i burocràtic i defensor dels plantejaments de la llei estatal. Per una altra, els plantejaments de CiU i ERC, defensors, amb matisos, de la proposta de llei autonòmica, assumint el marc de consens que estableix l’actual reglamentació autonòmica, i la resta, molt crítics amb les referències basades en criteris de rendiment econòmic, amb el plantejament de dotar o retirar de competències els municipis petits, comprometent l’autonomia municipal, i que fins i tot posa en qüestió els consorcis i mancomunitats, malgrat defensar aquests ens com a vis per resoldre temes de gestió en l’àmbit dels petits municipis.
Un acord general de les diferents intervencions, exceptuant el cas del representant del PP, molt més preocupat per marcar terreny i mantenir-se en un estadi de prudència, potser conscient de ser en un territori on no compta amb cap tipus de representació directa, va ser que la voluntat de la gent del Lluçanès hauria de ser tinguda en compte, i que entre la llei autonòmica vgent i la que entra al Parlament de Catalunya, hi hauria d’haver espai per a un reconeixement llargament reclamat, i que el topall dels 15.000 habitants tenia poc o cap sentit. Amb tot, ni CiU, amb responsabilitats de govern, ni ERC, principal suport del govern, no van concretar si l’informe a la demanda del Lluçanès i el Moianès entrada ja fa anys tindria un resultat positiu.
Lluís Corominas, de CiU, va plantejar una incògnita a considerar, i era que en la nova llei electoral que es vol aprovar al Parlament de Catalunya, les comarques podrien tenir una representació directa, fet que podria canviar les majories, i aquest sembla que podria ser un dels temes complicats a resoldre, donat que 12 o 13 municipis menys a Osona, Bages i Berguedà, sobretot a la primera, podria tenir conseqüències polítiques.
Antoni Iborra, de la CUP-AE va proposar, recollint la proposta feta per l’alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès, Lluís Vila, que si en un temps prudencial no hi ha concrecions sobre el reconeixement, el Lluçanès pugui ser cridat a una consulta per demostrar la seva voluntat de ser comarca, malgrat que les 5.000 signatures recollides, els diferents pronunciaments i l’acord de 12 ajuntaments ja haurien de ser suficients.
L’acte es va tancar després de diferents intervencions del públic, entre les quals caldria destacar la de l’alcaldessa d’Alpens, Montserrat Barniol, qüestionant les interpretacions que es fan a distància del territori, pel desconeixement i la manca de sensibilitat que representen cap als esforços que es fan dia a dia des dels ajuntaments per poder tirar endavant, molt més importants que en àmbits on els recursos són molt més generosos.
Xavier Graset va donar les gràcies als ponents i als assistents i va acomiadar l’acte amb un “El Lluçanès és comarca” llargament aplaudit.
