02.10.2013 - 19:52
L’article 150.2 de la constitució espanyola és el que genera més consens en el si de la comissió parlamentària pel Dret de Decidir. Fonts consultades d’ERC, ICV-EUiA i la CUP aposten directament per aquesta via legal com la més adient per portar la consulta al congrés espanyol, a l’espera, del probable ‘no’ de les corts espanyoles. Tots tres coincideixen que reclamar la transferència a la Generalitat de la competència per convocar referèndums és el marc legal que més clarament marcarà la resposta política de l’estat espanyol. Fonts de CiU reconeixen que la via de l’article 150.2 és la ‘més fàcil’, però no descarten recórrer directament a la llei de consultes catalana si l’estat rebutja políticament la consulta.
Fonts consultades d’Esquerra remarquen que la petició de consulta que es faci en els propers mesos ha de ser ‘l’última’ que porti Catalunya al congrés espanyol. Els republicans ja han presentat diverses iniciatives en aquest sentit durant els darrers anys i totes han acabat amb la mateixa resposta negativa. Ara entenen, però, que la proposta que surti del Parlament tindrà la legitimitat de la cambra catalana i no només la d’un grup polític i, per tant, entenen que és l’última carta a jugar a les Corts espanyoles.
Tot i que la moció parlamentària aprovada en el passat Debat de Política General fixa que el Parlament ha de definir la via o les vies legals que se seguiran per reclamar la consulta al congrés espanyol, els republicans -com ICV-EUiA i la CUP- s’inclinen per una única via, la de l’article 150.2 de la Constitució. ERC plantejava en inici reclamar conjuntament que el congrés espanyol es posicionés sobre totes les vies legals que existeixen per convocar el referèndum, una opció que finalment han acabat abandonant.
Un ‘no’ del congrés espanyol significaria per Esquerra la negativa a negociar la consulta amb Catalunya i iniciaria un nou tempo polític en el qual Catalunya hauria d’optar per la via pròpia que preveu la llei de consultes, encara en tràmit parlamentari. La principal exigència d’ERC és que el temps de resposta no el controli el congrés espanyol. És a dir, que la cambra baixa espanyola no pugui allargar indefinidament el debat -col·locant la petició catalana a la cua de les que arribin. Per això, prefereixen agilitzar l’arribada d’aquesta petició de referèndum a través dels grups parlamentaris catalans amb representació a Madrid.
A ERC no li preocupa si es fa servir la via de la proposició de llei o de la proposició no de llei -equiparable a una moció parlamentària a Catalunya-, sempre que es garanteixi que la resposta definitiva del congrés espanyol arriba abans del límit de finals d’any, tal com s’ha aprovat des del parlament.
ICV-EUiA, en canvi, prefereix que la proposta sorgeixi del ple del parlament. És a dir, que s’aprovi una proposició de llei a la cambra i s’elevi al congrés espanyol. D’aquesta manera es designarien tres representants del Parlament per defensar-la a la cambra baixa. Els ecosocialistes descarten que sigui el president Artur Mas qui la defensi a Madrid, com va fer el lehendakari Juan José Ibarretxe amb el seu projecte de nova relació entre Euskadi i Espanya, perquè el lideratge ha de correspondre al Parlament.
Davant la possibilitat que la mesa del congrés espanyol eternitzi els terminis per debatre la proposició catalana, ICV-EUiA preveu una acció alternativa: presentar la mateixa proposició a través dels grups parlamentaris catalans a Madrid, fet que escurçaria els terminis, ja que els partits tenen reservada la possibilitat d’exigir el debat d’un nombre determinat de propostes. En tot cas, les fonts ecosocialistes consultades no entendrien que el congrés espanyol no prioritzés una proposta com la que faria arribar el Parlament en un context com l’actual.
Pel que fa a la CUP -la més reticent a l’hora de portar una proposta al congrés espanyol-, l’article 150.2 és la via de consens i, malgrat la manca de confiança en la constitució i les corts espanyoles, estan disposats a cremar l’últim cartutx per convèncer a la comunitat internacional de la impossibilitat d’entesa amb el govern espanyol. Les fonts consultades per l’ACN deixen clar que la CUP es va sumar a la resolució del debat de política general perquè fixava uns terminis clars per abordar el diàleg amb l’estat. En aquest sentit, no acceptaran cap opció que dilati el procés com una proposta del ple del parlament elevada al congrés espanyol.
El temps és molt important per a l’esquerra independentista, que opina que si es dilata el procés només es contribuirà a la negociació de terceres vies. En aquest sentit, la CUP està convençuda que no existirà un ‘no’ explícit a la petició de consulta per part del congrés espanyol, sinó que els poders estatals intentaran entrar en una carrera de fons que ajorni in eternum el tancament de porta a Catalunya mentre, en paral·lel, es negociï la tercer avia amb els poders polítics i econòmics catalans.
CiU valora presentar al congrés espanyol un text polític
CiU coincideix que la delegació o transferència de competències és la via més fàcil i ràpida per poder convocar la consulta i mantenir el control de la mateixa. Ara bé, fonts de la federació apunten que s’estan estudiant totes les possibilitats tenint en compte que la resolució aprovada en el Debat de Política General parla de ‘via o vies legals’. En aquest sentit, s’està valorant presentar al congrés espanyol un text més polític per provocar un posicionament del govern espanyol abans de final d’any. El camí del 150.2 podria anar en paral·lel, però d’aquesta forma, s’aconseguiria tenir una resposta de l’estat abans del termini marcat pel parlament.
Davant de la previsible negativa del congrés espanyol a la voluntat de Catalunya de convocar una consulta, es podria optar llavors per deixar de banda el 150.2 i recórrer directament a la Llei catalana de consultes que ha d’aprovar el parlament.
La intenció de tot plegat, remarquen les mateixes fonts, és no quedar atrapats per calendaris o vies jurídiques concretes.
El PSC només exigeix que tot es pacti a la comissió Pel Dret de Decidir
Pel que fa al PSC, cinquè representant de la comissió parlamentària pel dret de decidir i l’únic que no es va sumar a la resolució parlamentària que reclama portar la consulta al congrés espanyol, la postura no està definida. Fonts socialistes consultades per l’ACN remarquen que el PSC no comparteix l’acord entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP perquè fixa uns terminis molt breus per encarar el diàleg amb l’estat.
Els socialistes no es decanten per cap via legal i, en tot cas, exigeixen que totes les decisions es prenguin en el marc de la comissió parlamentària pel dret de decidir, que ha de ser, segons el PSC, la que decideixi si cal elevar la proposta al congrés espanyol o si ha de donar suport a una negociació entre governs.
